No ens infleu els peatges

La setmana ha portat l'inici de la primavera i, per tant, és possible que més d'un vagi amb el lliri a la mà, però arribats en aquest punt, no ha de ser cap sorpresa per ningú que l'Estat reveli que les autopistes catalanes són la gallina dels ous d'or. No perquè la dada se sàpiga, encén menys els ànims. La ministra Ana Pastor ha avisat que les autopistes madrilenyes no són rendibles -la crisi n'ha fet disminuir el nombre d'usuaris però que en molts punts hi hagi autovies gratuïtes paral·leles al traçat de la via de pagament no sembla el millor incentiu perquè el conductor esculli l'itinerari amb peatges- i que cal buscar la manera de compensar-ne el dèficit. L'anunci ha posat sal a una ferida que a Catalunya ja fa temps que sagna. Són molts els indicadors que han fet pensar que el colador que són les autopistes de la Meseta serà compensat amb una ampliació de la concessió de les vies de peatge que sí que surten a compte. No cal ser cap eminència per entendre que la ministra Pastor desviava la mirada cap a les quatre barres, ja que en un estudi editat pel Ministeri de Foment amb el títol “El trànsit a les autopistes de peatge 2010” es revela que Catalunya i el País Valencià concentren la meitat dels ingressos (un 48%) de les autopistes de l'Estat. En xifres, si la recaptació total que el 2010 va fer l'Estat en vies de peatge va ser de 1.418 milions d'euros, 681 milions sortien dels peatges catalans i valencians. “Inadmissible” ha estat l'adjectiu més suau que ha sortit des de Catalunya, un país que té en les infraestructures una font inesgotable i gairebé perpètua de vinagre. També aquesta setmana l'executiu espanyol -igualment a través de la ministra de Foment, Ana Pastor- ha insistit a la UE perquè prioritzi el corredor central ferroviari. Tot i que a Brussel·les ja han deixat clar que aquesta opció no és cap urgència, Pastor va insistir dijous al comissari de Transports, Siim Kallas, que el corredor ferroviari central mereix el mateix tractament prioritari que el corredor mediterrani.

Però la urgència és la que tenen els funcionaris per saber què els passarà després que la Generalitat hagi presentat un pla de treball per a la funció pública que es començarà a aplicar a partir del proper 1 d'abril i que, segons els sindicats, deixa en una situació d'inseguretat 45.000 funcionaris que podran usar com a comodí en funció de les necessitats de personal puntual que hi hagi en els diversos departaments de l'administració.

I, per càrrega de treball, la que tenen els serveis sanitaris públics que, en un any, han vist com augmentaven fins un 42% les llistes d'espera per poder passar per la sala d'operacions -casos diagnosticats com a menys greus-. El conseller Boi Ruiz en va culpar els ajustos pressupostaris i va dir que el 2012 la tendència s'ha frenat i que no descarta començar-la a invertir.

Que els canviï la sort també és el que busquen els veïns de l'Aldea, que tenen els seus diners atrapats per culpa de la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola. Després que una auditoria va destapar que l'antic gerent, Daniel Ferré, presumptament va fer factures falses i es va embutxacar 160.000 euros, s'ha viscut una setmana calenta i d'acusacions creuades en aquest municipi de les Terres de l'Ebre.

Tampoc no surten els números a Inoxcrom que, amb 241 treballadors ha entrat en liquidació, ni a Bicing, que estudia posar publicitat a les bicicletes perquè quadrin els comptes. Els comptes que sí que quadren són els de La Caixa -líder en banca mòbil amb 2'5 milions de clients- ja que volen encarrilar les 1.000 persones que van assistir a les sessions informatives per treballar al Quebec.