Treballant de piquet

A 2/4 de 7 del matí un grup de piquets de diferents sindicats havien quedat a plaça Catalunya, per informar de la jornada de vaga els que, tot i la convocatòria, anaven a treballar. La cita aglutinava pocs sindicalistes perquè la nit havia estat “molt llarga”, segons la secretària de formació i política d'igualtat a la UGT, Lola Sánchez, que assegurava que a 2/4 de 2 de la matinada de dijous un grup d'uns 200 piquets havien impedit que es distribuís la premsa. L'afirmació perdia força immediatament després de ser dita, quan un repartidor arrossegava un carretó ple de diaris. “Deuen ser els pocs que han pogut sortir", justificava Sánchez.

Veient que eren menys dels previstos, van decidir esperar per veure si hi havia més afiliats que se sumaven a la convocatòria. L'espera per engrossir el grup inicial es va allargar, 15 minuts, mitja hora..., i no va ser fins passat 1/4 de 8 del matí que van considerar que eren prou per començar la seva jornada com a membres d'un piquet. El primer lloc on van anar va ser el BBVA. A la façana principal d'aquesta entitat bancària hi havia una pancarta on deia: “Garanties per als llocs de treball. No a la reforma laboral”. Davant hi havia tot de sindicalistes asseguts per intentar evitar que els treballadors accedissin a la sucursal. La barrera humana era simbòlica, perquè els que havien decidit anar a treballar no entraven per la porta principal. Passats uns minuts, pocs, i veient que el grup era força nombrós, una vintena de persones van anar fins al Banc d'Espanya. Allà ja els esperava una patrulla dels Mossos d'Esquadra preparada per intervenir. Allà, les explicacions dels piquets no trobaven receptor. “Sap que hi ha vaga general, per denunciar aquesta reforma laboral salvatge?”, esgrimia un. “Sí, però tenim serveis mínims”, contestava el treballador de la banca mentre esperava que li obrís un dels guàrdies civils que habitualment la custodien. “Serveis mínims, el que ens faltava sentir!”, exclamava el membre del piquet, que era un home gran. La tensió va anar creixent i abans de que arribessin a les mans, la patrulla dels Mossos va calmar els ànims.

El piquet d'unes vint persones assegudes a les escales del Banc d'Espanya no va aconseguir dissuadir d'entrar a les oficines cap dels vint treballadors que hi van arribar. Malgrat que els sindicalistes es prenien la tasca com una veritable feina, no els va agradar que un treballador els insinués que cobraven per fer el que feien. “Si em paguessin per fer això no ho faria!”, va contestar enfadat Vicenç Ferrer, afiliat a CCOO.

Cap a 2/4 de 9 del matí –quan van considerar que la feina informativa amb els empleats del Banc d'Espanya havia acabat i després de deixar la porta plena d'adhesius perquè ningú s'oblidés de la convocatòria de vaga general–, van anar fins a El Corte Inglés. “Aquí tenim feina amb els empleats i amb els clients que volen entrar”, avançava Sánchez. Impedir l'obertura d'El Corte Inglés era de les feines més complicades del dia. Quan els piquets tapiaven una porta amb la seva presència, els “acomodadors”, personal del centre comercial, indicaven als treballadors que volien entrar quina era la porta que estava lliure. Era com si juguessin al gat i a la rata. Tot plegat, perquè les persianes acabessin pujant per deixar entrar els clients.