Tancant per vacances
Vaga general. L'economia baixant. Els desocupats pujant. I el pitjor encara ha d'arribar. Jo personalment intento ser optimista, però el tema és complicat. Potser si el pla perquè els ajuntaments paguin i es posin al dia funciona podrem reactivar el crèdit. Però el que de debò hauríem de fer és aprofitar per canviar el sistema en un país amb un cicle comercial tal que els petits proveïdors financen les grans empreses i generen beneficis a la banca pel camí. En qualsevol cas han desaparegut ja moltes empreses per no haver rebut pagaments del seu principal client, l'administració pública. Una administració pública que surt en tots i cadascun dels articles, anàlisis o informes que llegeixo sobre la crisi. Ja sigui perquè no està ben administrada, o perquè cada vegada és menys pública i més familiar. De fet es repeteix aquests dies el lent procés d'assignar llocs “de confiança” a familiars “de confiança”. Res de nou sota el sol, passa en cada legislatura, encara que potser en una tan complicada resulti més preocupant i dissonant.
Però per l'altre costat tampoc veig sentit a una vaga general en dijous, gairebé sembla una manera artificial de fer un dels nostres famosos “ponts” abans de Setmana Santa. M'agraden més les vagues a la japonesa, em semblen més intel·ligents i descobreixen millor les absurditats d'una situació com l'actual. Tanmateix diversos diputats van secundar la vaga i no van anar al seu treball. Encara que si seguim l'hemicicle amb passió, com el nostre equip de futbol, descobrim que és complicat repetir alineació, els no convocats o els que s'autodescarten són molts i ho fan sovint. Els seus fans van sortir al carrer l'altre dia a manifestar-se pels últims resultats, ja que l'equip va pel camí de baixar a segona, o fins i tot tercera divisió, pels impagaments.
Encara que vaig trobar a faltar gent, molta gent. Com és possible que, havent-hi milions de desocupats, surtin al carrer centenars de milers de persones amb treball? Tot això em comença a semblar una absurditat, una paradoxa. No ens vam queixar abans de les condicions laborals dels treballadors a la Xina, i ara que ells ens treuen el treball i busquen tenir una vida millor, ens manifestem aquí.
No m'agrada la reforma laboral. No crec que generi ocupació, i la flexibilitat, encara que necessària en el mercat de treball, no s'aconseguirà per aquesta via. Cal buscar un equilibri entre els que volen, siguin empresa o empleats, i gestionar el problema dels que no volen. Siguin públics o privats. I ràpidament, que arriben les vacances i tanquem. Un altre cop.
