opinió
El tren de la llibertat
Poc ha durat l'eufòria des que la Comissió Europea (CE) va apostar pel corredor del Mediterrani. Érem molts els que sospitàvem que aviat apareixerien múltiples obstacles per evitar que es materialitzés, malgrat l'evidència de la seva urgència i la lògica del seu traçat. Resulta evident que de problemes de finançament n'hi ha, atesa la conjuntura econòmica que travessem, però si, a més, hi afegim que ara el govern espanyol aposta “també” pel corredor central –de discutible rendibilitat i molt més car per raons orogràfiques–, la situació es complica i, si volem veure construït l'eix ferroviari del Mediterrani, caldrà que la lògica europea s'imposi per damunt dels despropòsits del govern d'Espanya.
Per quin motiu s'ha tret aquest conill del barret justament després que Europa s'ha pronunciat amb contundència en favor del corredor mediterrani? És evident que es tracta d'una motivació política. Una més de les moltes decisions que poden perjudicar els interessos econòmics dels Països Catalans, tot i que, paradoxalment, contribueixen també a obrir els ulls de la societat valenciana en general i del seu empresariat en particular, perquè evidencia el sectarisme del govern espanyol. En Ramon Tremosa ho diu ben clar en el magnífic capítol que ha redactat per a l'obra La transició nacional, que acaba d'arribar a les llibreries. Segons ell, el corredor ferroviari mediterrani és per a nosaltres el tren de la llibertat, motiu suficient perquè el PP que governa amb majoria absoluta hi posi entrebancs. Segons Tremosa, “mentre aquest estat propi no arriba –el primer pas del qual és la sobirania fiscal–, no podem prescindir dels passos endavant que pugui proporcionar l'estratègia de l'euroregió –el primer pas de la qual és el corredor mediterrani–, per a mi el tren de la llibertat”: els alts funcionaris de Madrid no el volen perquè europeïtzaria l'economia catalana. La CE, a més d'imposar al govern espanyol l'octubre de 2011 el corredor mediterrani, tot eliminant la travessia central del Pirineu dels diners europeus, prepara els project bonds per finançar-lo: si Madrid no el vol construir s'emetran títols de deute públic de la UE amb categoria triple A per a infraestructures que siguin rendibles, per reforçar i impulsar les emissions de bons privats que les han de fer possibles. Tant de bo, perquè si, a més de negar-nos el pacte fiscal, perquè confonen interessadament solidaritat amb rapinya, ens dificulten també que ens guanyem la vida posant traves a la internalització de l'economia, Catalunya s'enfonsarà. Primer va ser la redefinició de l'aeroport de Barcelona com un equipament domèstic privant-lo de la intercontinentalitat necessària per fer competitiva la nostra economia. Ara és l'eix ferroviari del Mediterrani. Demà? El problema és que Espanya ens està deixant sense demà.