Els tres camps del Prat del Llobregat

Als orígens dels aero­ports, o camps d'avi­ació, de Cata­lu­nya, als ini­cis del segle XX, hi tro­bem ini­ci­a­ti­ves ben diver­ses que, en certa manera, seguei­xen sent visi­bles cent anys després.

Pri­mer, el lloc. Els pri­mers vols amb màqui­nes més pesa­des que l'aire es van fer molt aviat, el 1910, al Hipòdrom de Can Tunis, dar­rere la mun­ta­nya de Montjuïc, obert al gran espai del delta del Llo­bre­gat. La data també és interes­sant: 11 de febrer del 1910, en plena efer­vescència de pro­ves, des dels EUA (Caro­lina del Nord) fins a París. La ini­ci­a­tiva va ser de l'Asso­ci­ació de Loco­moció Aèria (ALA), fun­dada a Bar­ce­lona el 1908. Els pro­ta­go­nis­tes van ser el monoplà Ble­riot (amb un motor de 30 cavalls), i l'avi­a­dor Lucien Mamet.

L'Hipòdrom de Can Tunis, però, era total­ment insu­fi­ci­ent per a l'empresa Escola d'Avi­ació Pujol, Coma­be­lla i Com­pa­nyia de Sant Martí de Pro­vençals, que començava a cons­truir avi­ons. Aquesta empresa comprà, al Delta, prop de l'estany del Remo­lar, la finca agrícola cone­guda com La Vola­te­ria, per fer-hi el seu camp de pro­ves. El pri­mer aero­port català, per tant, va ser d'ini­ci­a­tiva pri­vada. El pri­mer pilot titu­lat d'aquesta escola va ser Josep Canu­das i Bus­quets, gran figura (en el futur, i durant la Segona Guerra Mun­dial) de l'avi­ació del món.

Al 1918, Pujol, Coma­be­lla i Cia. es va fusi­o­nar amb Tallers Here­ter. Al mateix any, l'empresa Línies Aèries G. Latécoère, de Tolosa de Llen­gua­doc, va poder incloure el camp de La Vola­te­ria en el seu macro­pro­jecte inter­con­ti­nen­tal: els 2 vols set­ma­nals Tolosa-Casa­blanca, amb esca­les a tot el cor­re­dor medi­ter­rani: Per­pinyà, el Prat de Llo­bre­gat, València, Ala­cant, Màlaga, Gibral­tar, i, al Mar­roc: Tànger, Larache, Rabat i, la des­ti­nació final de Casa­blanca.

L'any següent, però, la com­pa­nyia Latecoère va cons­truir el seu propi aero­port que es va conèixer com a Camp del Francès, el segon aero­port del Prat. Més tard, la línia Tolosa-Casa­blanca es va ampliar fins a Dakar, Per­nam­buco, Rio de Janeiro, Porto Ale­gre, Bue­nos Aires, Men­doza i San­ti­ago de Xile.

Entre­mig, La Vola­te­ria la adqui­rir l'armada espa­nyola, que la va uti­lit­zar per a fins mili­tars, i canvià de nom: va ser el Camp dels Mari­nos. Des del 1927, va esde­ve­nir un aero­port mixt mili­tar-civil.

El 1922, el Reial Aero­club de Cata­lu­nya va obrir el pas a un altre club: la Penya de l'Aire, i va acon­se­guir ini­ciar el ter­cer aero­port del Prat. Situat prop de la car­re­tera, el gran pro­ta­go­nista de l'aero­port va ser el pilot Josep Canu­das fins al punt que es va conèixer com a Camp d'en Canu­das o Aeròdrom Canu­das.

Amb vista a l'Expo­sició Inter­na­ci­o­nal del 1929, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es va pro­po­sar la cons­trucció d'un gran aero­port, amb una pista supe­rior a 1 km de llar­gada. Al 1931, el pre­si­dent Macià (que era engi­nyer) va encar­re­gar a l'equip San­ti­ago Rubió i Tudurí, engi­nyer, i Nico­lau M. Rubió, arqui­tecte, un Regi­o­nal Plan­ning per a Cata­lu­nya, que va situar un gran aero­port públic a la zona del delta del Prat de Llo­bre­gat, seguint el pla Sexen­nal del 1920 de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya (que la dic­ta­dura mili­tar del 1923 havia anul·lat).

Ràpida­ment, el desem­bre del 1932 es va pre­sen­tar el pro­jecte com­plet d'aero­port inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona, dis­se­nyat per l'arqui­tecte Antoni Puig Gai­ralt, que havia d'inte­grar els 3 camps. La idea de la Gene­ra­li­tat i de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va ser unir els tres aero­ports per fer-ne un gran aero­port inter­na­ci­o­nal. Al davant dels Ser­veis Aeronàutics de la Gene­ra­li­tat cre­ats el 1934, hi va haver Josep Canu­das.

Durant la Guerra d'Espa­nya, els bom­bar­de­jos van afec­tar la població del Prat i els aero­ports. Fins al 1949, no es va inau­gu­rar ofi­ci­al­ment la remo­de­lació dels tres aero­ports, lla­vors, sota juris­dicció només mili­tar. El pro­jecte el va fer l'arqui­tecte Robert Ter­ra­das.