món
Els països rics i pobres a Doha
Del 21 al 26 d'abril es va celebrar a Doha (Qatar) la XIII Sessió de la Conferencia de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament mes coneguda per les seves sigles en anglès: UNCTAD.
La UNCTAD va ser, el 1964, la primera de les grans organitzacions internacionals que focalitzava el seu treball en els països pobres, cosa que resultava normal desprès del procés de descolonització. En aquells moments de guerra freda en què els Estats Units i la Unió Soviètica lluitaven per aconseguir amics entre els països recentment descolonitzats, l'ambient era d'enfrontament entre els amics de Moscou i de Washington.
La primera convocatòria de la UNCTAD es va celebrar a la seu ginebrina de les Nacions Unides, el Palau de les Nacions, al 1964 i vist l'èxit d'aquella llarga conferència que va durar tres mesos, l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir al desembre del 1964 que la conferència seria un òrgan permanent de l'assemblea general.
Com a conseqüència d'això, la UNCTAD ara és un organisme internacional ple amb un secretari general que, des del 2005, és el tailandès Supachai Panitchpakdi, i té tota una estructura institucional per ocupar-se de la recerca en temes de desenvolupament, de la recol·lecció de dades i de prestar assistència tècnica als països pobres amb especial dedicació als països menys avançats, els països pobres sense litoral i els petits països pobres de caràcter insular.
Des d'aquella primera convocatòria de Ginebra, el 1964, s'han anat celebrant les successives UNCTAD en llocs i circumstàncies internacionals diversos: Nova Delhi (1968), Santiago de Xile (1972), Nairobi (1976), Manila (1980), Belgrad (1983), Ginebra (1987), Cartagena de Indias (1992), Midrand (1996), Bangkok (2000), São Paulo (2004), Accra (2008) i aquesta última Doha (2012).
Les circumstàncies del diàleg entre pobres i rics han canviat, també, substancialment. Ara ja no tenim la guerra freda i la preocupació pels països pobres ja no és patrimoni exclusiu de la UNCTAD sinó de tot el Sistema de les Nacions Unides i de les seves agències i de tots els organismes internacionals en general. Això s'ha traduït en programes d'acció i en conferències en què els temes de millora dels països pobres ha estat al centre de les discussions entre països rics i pobres culminant, tot aquest interès respecte al subdesenvolupament, en la concreció a l'Assemblea General de les Nacions Unides del setembre del 2000 dels anomenats “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni” referits a la lluita contra la pobresa i la fam, l'educació, etc. (vegeu el quadre).
En aquest context de preocupació creixent per les desigualtats al món, la XIII UNCTAD celebrada a Doha s'ha reunit amb el títol general de La globalització centrada en el desenvolupament cap el creixement i el desenvolupament inclusiu i sostenibles amb una sèrie de subtemes demostratius de quines són les preocupacions de la societat mundial actual:
- La promoció d'un entorn econòmic favorable a tots els nivells per donar suport al desenvolupament inclusiu i sostenible.
-L'enfortiment de totes les formes de cooperació i associació pel comerç i el desenvolupament com la cooperació entre països pobres (Sud-Sud).
-La resposta als reptes persistents i emergents en matèria de desenvolupament amb les implicacions pel comerç internacional i el desenvolupament que tenen qüestions com els desequilibris financers, els tecnològics, els de inversions i el de la sostenibilitat.
-El foment de la inversió, el comerç i l'esperit empresarial així com les polítiques de desenvolupament connexes per impulsar el creixement econòmic sostingut que afavoreixi un desenvolupament sostenible i inclusiu.
INFORME DE LA UNCTAD.
L'escenari definit per l'UNCTAD és de poc creixement, crisis global de desocupació -que s'ha estimat en 64 milions de persones i que al 2012 creixerà fins als 71 dels quals 17 estaran al països rics-, una inflació i una volatilitat de preus de certes matèries primeres que pot ser especialment perillós per certs països menys avançats i una desacceleració del comerç internacional que si al 2010 va créixer fins al 12,6% i al 2011 al 6,6%, al 2012 només ho farà al 4,4% per recuperar-se només suaument fins al 5,7%, el 2013.
La gran preocupació de l'UNCTAD és que l'economia torna a créixer poc sense que encara s'hagi recuperat de la crisi del 2008, la qual cosa no servirà per ajudar als països pobres que no veuen que els rics puguin fer de locomotora de l'economia. Els pobres també veuen que l'ajuda oficial al desenvolupament està baixant en termes relatius a causa que els països rics estan majoritàriament en situació fiscal difícil la qual cosa allunya l'objectiu del 0,7% reivindicat pel sistema internacional.
La incertesa sobre el futur de la Ronda de Doha de l'Organització Mundial del Comerç en què s'haurien de fer més concessions comercials als països pobres i els perills de proteccionisme i la falta de finançament privat derivada de la crisi bancària i financera conformen -per tot això- un panorama global poc positiu per als països pobres.
De totes maneres la realitat econòmica mundial actual és molt diferent de la de les èpoques inicials de la UNCTAD, en què es respirava un fort enfrontament entre el que llavors es consideraven “països-centre” i els que es consideraven “països-perifèria”. La globalització actual ha generat una interdependència de què ningú no es pot escapar i que ha obligat a fer que els països rics i els països pobres es concertin en benefici d'una millor governança global. La UNCTAD XIII no ha estat un gran èxit però ha pogut servir per fer que el diàleg entre rics i pobres continuï.
