Gran angular

Incompetents per gestionar les competències

La transició a un model econòmic que situa el talent com un factor competitiu de primer nivell evidencia greus dèficits per detectar i potenciar les habilitats especials a l'escola i a l'empresa

Cal reorientar el sistema educatiu per conrear determinades aptituds en el jovent
Els dèficits són més flagrants entre els infants amb capacitats excepcionals
Sovint el talent està a casa i no cal sortir a buscar-lo, però té dificultat per emergir
Som un país que no dóna gaire oportunitats perquè el talent es manifesti

“El talent està ama­gat i s'ha d'anar a bus­car”, asse­gura Tita Oma­cini, cap de l'àrea de desen­vo­lu­pa­ment de Desi­gual. Fa cap a tres anys, aquesta firma de moda va posar en marxa un pro­grama per selec­ci­o­nar i aju­dar a créixer tre­ba­lla­dors que demos­tres­sin que tenen un gran poten­cial de desen­vo­lu­pa­ment. Cal pen­sar que en una dècada, a Desi­gual han tin­gut un crei­xe­ment inter­na­ci­o­nal espec­ta­cu­lar i han pas­sat de fac­tu­rar 8 mili­ons d'euros a 560 mili­ons, i d'una plan­ti­lla de 170 per­so­nes el 2004, a una de 3.527, el 2011, amb una mit­jana d'edat de 26 anys. Davant la pers­pec­tiva de con­ti­nuar l'expansió i en coherència amb la filo­so­fia interna de situar el desen­vo­lu­pa­ment dels tre­ba­lla­dors com un eix estratègic del negoci, van aga­far el llis­tat de tre­ba­lla­dors i van sor­tir a la caça del talent ama­gat.

Ins­pi­rant-se en l'anunci que l'aven­tu­rer Ernest Shack­le­ton va publi­car en el diari The Times per bus­car tri­pu­lació per la seva expe­dició del 1914 a l'Antàrtida, els res­pon­sa­bles de per­so­nal de Desi­gual van enviar un mis­satge mis­teriós per cor­reu postal a cada tre­ba­lla­dor, en què anun­ci­a­ven que neces­si­ta­ven per­so­nes per una aven­tura de canvi, plena de des­a­fi­a­ments i sense remu­ne­ració addi­ci­o­nal, però amb la recom­pensa d'un crei­xe­ment per­so­nal i pro­fes­si­o­nal. Un total de 130 per­so­nes van res­pon­dre a la crida, 53 van ser pre­se­lec­ci­o­nats, i 11 que van demos­trar que tenien unes con­di­ci­ons espe­cial van ser adme­sos en un pro­jecte de for­mació i coatc­hing a mida. Tres anys després d'aquest “viatge”, els “tri­pu­lants” els han pro­mo­ci­o­nats i ocu­pen càrrecs de més res­pon­sa­bi­li­tats en l'empresa, segons explica Oma­cini, que el 18 d'abril pas­sat va par­ti­ci­par en una jor­nada orga­nit­zada per la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona sobre el talent com a motor econòmic.

El pro­jecte Shak­len­ton ha aju­dat a fer que la marca de moda auto­ma­titzi meca­nis­mes que fan emer­gir el talent fins ara sub­mer­git. La pri­mera lliçó que es pot extreure d'aquesta experiència és que sovint hi ha el talent a casa i no cal sor­tir a bus­car-lo. La segona és que el talent no és tímid, sinó que sim­ple­ment no té meca­nis­mes d'expressió. Malau­ra­da­ment l'entorn inhi­beix i mal­ba­rata aquest bé tan pre­uat.

MODEL.

Així, no és estrany que a Cata­lu­nya, amb una gene­ració jove molt pre­pa­rada que pateix els estralls de l'atur, es trobi para­do­xal­ment man­cada d'un tipus de talent empre­ne­dor capaç de gene­rar opor­tu­ni­tats noves que creïn riquesa i llocs de tre­ball. Amb l'experiència de Desi­gual com a referència, convé pre­gun­tar-se què es pot fer per crear les con­di­ci­ons necessàries perquè aflori aquest talent ocult i, arri­bat el cas, poten­ciar-lo.

La con­se­llera d'Ense­nya­ment de la Gene­ra­li­tat, Irene Rigau, diu que tot reque­reix un canvi de men­ta­li­tat a què l'escola ha de con­tri­buir deci­si­va­ment. Hi afe­geix que el govern ha emprés un “canvi d'ori­en­tació del sis­tema edu­ca­tiu per con­rear deter­mi­na­des apti­tuds entre els joves”. Bàsica­ment és tracta d'incor­po­rar en el currículum esco­lar de primària, secundària i for­mació pro­fes­si­o­nal meca­nis­mes pedagògics -for­ma­tius i psi­cològics- que valo­rin aspec­tes com la ini­ci­a­tiva, l'assumpció del risc, el tre­ball en equip, la cons­trucció de xar­xes, la cre­a­ti­vi­tat i l'espe­rit inno­va­dor. “L'escola cata­lana va vin­cu­lar fa uns cent anys la for­mació amb la gene­ració de riquesa i de llocs de tre­ball, i ara neces­si­tem recu­pe­rar aquell nexe que s'ha anat per­dent”, des­taca Rigau.

En aquest cas, el que vol el govern és esti­mu­lar el talent empre­ne­dor al llarg de tot el període for­ma­tiu del jove, amb espe­cial èmfasi en l'etapa prèvia a l'entrada en el mer­cat labo­ral, amb un pro­grama d'empresa i ini­ci­a­tiva empre­ne­dora a FP, la cre­ació d'una xarxa d'empre­ne­do­ria i ani­mant els cen­tres de for­mació perquè creïn vivers d'empre­ses. “Abans la gent es pre­gun­tava «com et gua­nyes la vida?» i ara «en què tre­ba­lles»; hem d'aspi­rar que la gent es gua­nyi la vida”, remarca la con­se­llera d'Ense­nya­ment.

L'EMPRESA.

Al Cen­tre de Recerca per a l'Edu­cació Científica i Matemàtica (CRE­CIM) de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona pen­sen que no n'hi ha prou amb les ini­ci­a­ti­ves de l'admi­nis­tració i que cal impli­car tot­hom en aquest canvi, espe­ci­al­ment el món de l'empresa. Per aquesta raó fa dos anys van posar en marxa un pro­jecte ano­me­nat Prat de la Riba amb què pre­te­nen apro­par els estu­di­ants de secundària a les indústries. Fins ara hi han par­ti­ci­pat cap a 3.000 alum­nes d'un cen­te­nar de cen­tres, que han visi­tat cap a 24 empre­ses.

El CRE­CIM pretén fomen­tar les voca­ci­ons científiques i tècni­ques entre els més joves, perquè ente­nen que és la via per ser més com­pe­ti­tius, però no deixa de ser un meca­nisme per fer aflo­rar el talent. A través de visi­tes a plan­tes pro­duc­ti­ves i la rea­lit­zació de tre­balls, els alum­nes comen­cen a veure l'empresa com una ins­ti­tució bàsica per al desen­vo­lu­pa­ment de la soci­e­tat. Roser Pintó, direc­tora del CRE­CIM, pensa que calen més ini­ci­a­ti­ves d'aquest tipus per fer la tran­sició de “l'eco­no­mia del capi­tal a del talent”.

David Atzet, un pro­fes­sor de l'IES d'Auro de Sant­pe­dor que ha par­ti­ci­pat en aquest pro­grama, posa l'èmfasi en la trans­for­mació que expe­ri­menta l'alumne amb una visita a una fàbrica: “L'ado­les­cent can­via la seva visió del món pro­duc­tiu i l'empresa deixa de ser una capsa per­duda en un polígon indus­trial”; una acti­vi­tat sen­zi­lla amb un alt ren­di­ment. Però Atzet lamenta la falta d'eines que els docents tenen per iden­ti­fi­car el talent en les seves aules: “Neces­si­tem obrir com més canals de detecció millor perquè no quedi ama­gat en un pupi­tre, Quant de talent que s'està per­dent!”, es queixa.

En els matei­xos ter­mes d'expressa Ricard Coma, direc­tor de la Fun­dació BCN For­mació Pro­fes­si­o­nal, impul­sada per l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona: “Som un país que no dóna gaire opor­tu­ni­tats”, afirma. Aquesta ins­ti­tució també té la missió d'esti­mu­lar l'apa­rició del talent, en aquest cas, en fases més avançades del sis­tema for­ma­tiu. Orga­nit­zen pre­mis d'empre­ne­do­ria, beques per a esta­des en empre­ses, con­cur­sos i acti­vi­tats per esti­mu­lar la mobi­li­tat euro­pea, en defi­ni­tiva, opor­tu­ni­tats perquè el talent es pugui mani­fes­tar. Coma situa la greu falta d'ins­tru­ments que pro­vo­quin l'apa­rició del talent com un dels mals del nos­tre model econòmic.

ALT REN­DI­MENT.

Tan­ma­teix hi ha experiències de detecció del talent amb una llarga tra­dició com la de la Fun­dació Javier Berché, que tre­ba­lla des de fa 25 anys en per­fils de molt alt ren­di­ment. Si la falta de mit­jans per acom­pa­nyar les per­so­nes amb unes apti­tuds i unes habi­li­tats espe­ci­als és pre­o­cu­pant, els dèficits en el suport als joves amb un quo­ci­ent intel·lec­tual molt per sobre de la mit­jana és dramàtic. El sis­tema no està pen­sat per donar res­posta a les alum­nes que s'esca­pen dels estàndards. La falta d'estímuls for­ma­tius ade­quats desem­boca en joves frus­trats amb resul­tats acadèmics pèssims i, altre cop, mal­ba­ra­ta­ment de talent. La pre­o­cu­pació de les famílies d'aquests joves super­do­tats va moti­var la cre­ació d'aquesta fun­dació que fins ara ha aju­dat uns 2.000 joves amb neces­si­tats per­so­na­lit­za­des d'acom­pa­nya­ment tant en l'etapa de for­mació com en la pro­fes­si­o­nal. “La falta d'atenció als joves amb talent per­sis­teix: tenim sis­te­mes del segle XIX, pro­fes­sors del segle XX i alum­nes del segle XXI”, diu el doc­tor Javier Berché, per al qual el talent és un con­junt de fac­tors innats “que s'han de des­co­brir i ali­men­tar, però neix amb la per­sona i no es pot impro­vi­sar”.

Bar­to­lomé Oli­va­res, fun­da­dor d'una empresa que avui dóna feina a 20 per­so­nes a l'Estat espa­nyol, els Estats Units i el Bra­sil, va ser un nen pro­blemàtic -va pas­sar per sis esco­les abans de fer set anys- fins que va rebre el suport de la Fun­dació Javier Berché. Afirma que va ser víctima d'un sis­tema for­ma­tiu i pro­fes­si­o­nal que no sap detec­tar i poten­ciar el talent dels joves com ell: “La meva empresa no cau en l'error de no per­me­tre que el talent es pugui desen­vo­lu­par”, diu.

Berché fa una crida als empre­sa­ris perquè pres­si­o­nin les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques perquè facin una aposta per l'excel·lència en la for­mació. El cre­a­dor de la fun­dació que porta el seu nom pensa que el nou entorn econòmic reclama una escola que sàpiga ges­ti­o­nar el conei­xe­ment, per la qual cosa “no hi ha cap altre camí que fer les coses de manera dife­rent a com s'estan fent”.

INNAT O ADQUI­RIT.

Afor­tu­na­da­ment, tot indica que no tot el talent és fruit una pre­dis­po­sició natu­ral sinó que també es pot adqui­rir. Per tant, a més de donar res­posta als infants amb unes capa­ci­tats excep­ci­o­nals, els experts advo­quen perquè el sis­tema edu­ca­tiu adapti les seves mane­res de fer per detec­tar el talent que s'amaga en tots els alum­nes.

I tot i que la detecció precoç és un fac­tor impor­tant, no ho és menys el fet que les empre­ses també cons­tru­ei­xin models perquè el talent adult emer­geixi. En aquest sen­tit, Josep Manuel Basáñez, vice­pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, reclama mesu­res de sen­si­bi­lit­zació de les empre­ses per tal que imple­men­tin sis­te­mes de for­mació i detecció del talent en les seves orga­nit­za­ci­ons.

Maria Segarra Dtra. de Formació de Cambra de Barcelona

“El sistema educatiu ha de variar l'actitud amb l'empresa”

Francesc Muñoz
Hi ha moltes institucions preocupades perquè el talent té poques oportunitats de brillar i algunes posen en marxa iniciatives però de manera aïllada. No caldria un marc que les ordenés?

Hi ha molts programes i projectes que posen de manifest que la societat percep que hi ha un problema. Segurament el proper pas seria endreçar-les i incorporar-les en el nostre full de ruta d'una manera més integrada.
L'eix vertebrador hauria de ser l'educació?

L'educador té un paper molt important en la detecció d'aquestes habilitats, però segurament no té les eines adequades i el sistema educatiu les hi hauria de proporcionar. També és important que el nostre sistema educatiu disposi de metodologies d'acompanyament que fomentin determinades capacitats. Com per exemple, la creativitat, si realment volem ser un referent en recerca i innovació, o bé l'actitud emprenedora, per tal que es creïn més empreses. Ara el govern de la Generalitat ha introduït l'emprenedoria a les escoles i és un pas interessant, però encara estem més en la fase de declaracions i expressió de voluntats.
És només responsabilitat de l'escola?

No. Potser caldria començar a fer, a tota la societat en conjunt, discursos positius entorn del món de l'empresa i el que implica la cultura de l'esforç, de treball en equip i que no és cap cosa feixuga ni antipàtica.
Quin paper ha d'assumir l'empresa en aquest canvi. S'hi haurien d'implicar més? Algunes institucions es queixen que encara hi ha molt poques empreses que participin en activitats socials, visites d'estudiants, etc.

Jo penso que l'empresa ho està, d'implicada. En tot cas és el sistema educatiu el que hauria de mirar d'una altra manera l'empresa. El món de l'empresa ha estat sempre molt obert, entre altres coses perquè és la patidora de no tenir els perfils professionals que demana. La FP és l'exemple més clar d'aquesta implicació, i potser l'assignatura pendent es la formació de grau superior. La Universitat hauria d'haver pensat més en el món de l'empresa.
El talent és un conjunt de qualitats innates o es poden adquirir?

Ens ha de preocupar tenir les eines per millorar el que tenim. Això significa no oblidar els instruments per detectar aquell talent que surt del normal i que no el frustrem, però sobretot és important establir metodologies d'aprenentatge adequades per al conjunt de la població que finalment és el que més abunda. Si el nostre país aspira a ser un referent en recerca, en innovació, en competitivitat i que les nostres empreses tinguin una dimensió internacional, la base és el talent. Per tant, jo crec que fins i tot ha de ser una decisió col·lectiva dir que el talent es pot adquirir, perquè així ens podem replantejar el nostre model educatiu i quines experiències hem de posar a l'abast. L'alternativa és l'immobilisme si acceptem que la naturalesa ens determini totalment.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.