Dinamitzar sectors d'alt valor afegit evitarà crisis

Fa pocs dies es va celebrar a Boston la Bio International Convention, la principal reunió mundial de les empreses biotecnològiques, en què també assisteixen entitats d'aquest sector. A la delegació catalana, coordinada per Biocat, hi va haver 50 empreses i 22 entitats del sector biotecnològic i biomèdic representades per prop de 100 delegats. Hi van assistir el president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell i el conseller de Salut, Boi Ruiz, entre d'altres.

Segons dades de Biocat, Catalunya té el 21% de les empreses del sector biotecnològic espanyol que mouen més de 15.000 milions d'euros i ocupen més de 22.000 persones. A final del 2011, en el sector hi constaven 1.156 empreses i entitats, incloent-hi centres de recerca. De les 481 empreses, un 84% són d'origen català. Una part important són d'R+D+I i d'àmbit en què les universitats i centres de recerca catalans estan més ben situats en els rànquings internacionals.

La biotecnologia és un àmbit en gran expansió, amb un mercat en creixement continu. La biotecnologia està substituint la química tradicional en molts processos, especialment en els que són propis de la química fina, de producció de productes d'alt valor afegit. Una gran part de les empreses derivades de les universitats i centres de recerca (spin off) són d'aquest àmbit i estan dedicades a l'R+D+I.

El 2006, crear la Bioregió va ser un encert del govern de llavors com ho ha estat el suport de l'actual a la Bio International Convention. La presència d'Artur Mas i dos consellers és un suport estratègic a l'economia del coneixement i la industrial.

Aquest exemple és un model d'èxit, amb tota la modèstia que imposen el fet que Catalunya és un país petit i el de la feblesa actual de l'economia espanyola. El sector biotecnològic crea ocupació d'alt valor afegit tot i que, a causa de les continues restriccions imposades a la indústria farmacèutica, les grans multinacionals han reduït activitat. Amb certesa, superat el mal moment econòmic el sector encara creixerà més, i si som capaços de crear capital de risc i motivar inversors hi haurà una creació de llocs de treball qualificats significativa.

Probablement molta gent que volia diner ràpid ja s'haurà adonat, potser de manera dolorosa, que el temps d'invertir en la construcció i en productes bancaris de risc ha passat a la història i que la inversió diversificada en l'economia del coneixement dóna moltes més garanties, si bé els guanys són més lents.

La Bioregió de Catalunya és un exemple de com s'ha creat una estructura, de poc cost, que en pocs anys ha ajudat a dinamitzar el sector. Les activitats que s'han fet no són espectaculars, però sí que són contínues i ajuden a donar visibilitat al sector, cosa que permet que els més petits, sense infraestructura, difonguin les seves activitats. Segurament, una virtut de Biocat és que mai no hi ha hagut interessos polítics marcats i que ha estat una eina al servei dels objectius per als quals es va crear. En el canvi de govern hi va haver algunes modificacions, però després d'una ràpida adaptació ha continuat fent la seva feina, amb criteris de resultats a mitjà i llarg termini i no polítics.

Catalunya té altres sectors molt diferents en què les empreses són competitives i de recerca pública reconeguda. Per citar-ne alguns, penso en el del disseny, electrònica, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), les nanotecnologies i les tecnologies mèdiques. És ben obvi que alguns d'aquests sectors estan relacionats amb indústries o serveis, que poden aprofitar-los per ser més competitius.

Aquestes plataformes no han d'intentar ser un lobby. El seu paper ha de ser el de compartir coneixement i posar-lo a l'abast de les parts interessades, i fomentar la innovació oberta aprofitant la participació d'investigadors del sector públic. A més, han de prendre un cert lideratge en la promoció de les activitats del sector.

En els últims anys Catalunya s'ha dotat de parcs científics i tecnològics, però les dificultats financeres derivades del cost de la inversió i la manca de cultura de moltes empreses han fet que s'omplin, amb sort, d'empreses de sectors diferents poc connectats, i per comptes de ser llocs d'intercanvi de coneixement han esdevingut contenidors d'empreses.

Aquests espais haurien de servir per unir, en la proporció justa, el model d'èxit de Biocat, la conveniència estratègica de crear plataformes sectorials noves i l'agrupació d'investigadors i petites empreses derivades i emergents per fomentar el desenvolupament de la societat del coneixement. Hi som a temps si som capaços d'establir prioritats i de trobar el capital necessari.