El valor del ‘made in EU'
Les marques de moda catalana confirmen la tendència que fabricar a Europa és un valor a l'alça per vendre a mercats potencials com ara els països nòrdics i l'Amèrica Llatina. Confeccionar a la Xina ja no surt tant a compte
El president Artur Mas ha animat aquesta setmana l'empresariat català a dependre menys del mercat espanyol i potenciar l'exportació al món. El sector tèxtil fa anys que està en aquest camí i té clar que la innovació i la internacionalització són la clau per a la supervivència del sector, que a Catalunya dóna feina a 103.915 persones i agrupa 1.750 empreses.
Però, tot i que les exportacions tèxtils van créixer un 12% el 2011 i mantenen la tendència alcista enguany, les empreses se les han d'enginyar per ser més competitives en un mercat d'extrema competència. Des de fa un temps, les marques de moda catalanes s'estan adonant que produir a fora ja no els resulta tant a compte i confirmen que hi ha una tendència de retornar la producció més a prop de casa. No és una qüestió de costos -perquè a la Xina, malgrat que ja no resulta tan barat fabricar-hi, continua sent més econòmic-, sinó que les empreses estan constatant el gran potencial i valor afegit que suposa tenir un producte made in Europe.
Josep Maria Galí, professor d'Esade i soci fundador d'Axis Consultants (www.josepmariagali.com), és l'autor d'un estudi de prospectiva de mercat als països nòrdics en què ha tingut en compte els hàbits de consum. L'informe, que es presentarà la setmana que ve en el marc de 3a Jornada d'Immersió Estratègica del Sector Tèxtil-Moda, posa de manifest que en llocs que no estan en crisi, com ara Alemanya i Escandinàvia, “la gent continua consumint però ho fa per expressar les seves preferències socials i polítiques”, indica Galí. Una tendència que valora la qualitat social del producte i situa el made in Europe com a sinònim de qualitat. “El concepte de qualitat agafa una dimensió més complexa, en què es tenen en compte els aspectes funcionals de les peces tèxtils, la sostenibilitat, el tacte, les matèries primeres... Hi ha un retorn a legitimar els intangibles de marca a través del know-how”, hi afegeix Galí.
Una oportunitat de negoci que les marques catalanes tèxtils poden i ja estan aprofitant, com és el cas de la firma de cotilleria nupcial Emperatriz, amb seu i fàbrica a Molins de Rei (Baix Llobregat). “Fa tres anys que estem apostant per fer de la fabricació a Barcelona el nostre punt fort”, assegura el director general de la marca, Jaume Bassons. Emperatriz, que exporta el 25% de la seva producció, havia fabricat algun producte a fora anys enrere però “les peces no s'identificaven amb la nostra marca”, comenta Bassons. Ara l'objectiu de l'empresa és augmentar “al màxim” la venda a l'estranger i obrir mercat a l'Amèrica Llatina, Dubai o Noruega, on “valorem moltíssim el fet que el producte estigui fet a Europa”, assegura Bassons. Com ell, el director general de Punto Blanco, Josep Ignasi Reixach, explica que el seu producte estel·lar, el mitjó de fil d'Escòcia, sempre s'ha fabricat a Igualada (Anoia), i que malgrat que altres productes que ofereix la seva marca -com ara roba interior, de bany o pijames- estan fabricats a fora, quan volen qualitat envien la producció a Portugal. “Amb la crisi s'ha d'explotar el tema made in Europe. Els turistes xinesos quan entren a botigues europees el primer que fan és mirar on està fet. Si veuen que està fet al seu país no ho volen”, explica Reixach. Punto Blanco -que factura 22 milions d'euros-, juntament amb altres pimes catalanes del sector, està en una plataforma de venda a Hong Kong impulsada per la Fundació per a la Innovació Tèxtil Fitex, i el seu objectiu és des d'allà aconseguir entrar en el mercat xinès de la mà d'un soci local. Per la seva banda, la directora general d'Aretex (marca Cóndor), Roser Ramos, explica que la seva firma fa cinc anys que va provar de fabricar a la Xina però no s'hi van sentir a gust. “Estem acostumats a estar a sobre de la producció i volem dir que el que fem ho fem a Catalunya”, subratlla Ramos. L'empresa, que factura 18 milions d'euros, comenta que el mercat rus i nord-americà els funciona “de meravella” i que allà “aprecien el producte europeu amb un disseny específic”.
Per potenciar aquest procés de reindustrialització del tèxtil, l'agència de suport a la innovació i la internacionalització de l'empresa catalana Acc1ó té un projecte per posar en contacte marquistes, proveïdors i confeccionistes del territori per cooperar i aprofitar la “tendència de valor de fabricar a Catalunya”, afirma el cap de noves oportunitats de negoci d'Acc1ó, Roger Ylla.
I per a les grans marques tèxtils catalanes que produeixen en grans quantitats, sortiria a compte tornar la producció a Europa? Per al director executiu del clúster tèxtil-moda de Catalunya, David Garcia, grans grups de la moda a Catalunya “estan interessats a fer més coses al mercat local” per motius que Ylla enumera: els salaris a la Xina pugen, el poder adquisitiu augmenta i donen prioritat a fabricar per al propi país, el preu del transport es dispara i el servei no és el mateix.
Cooperar per ser més forts
En el món del tèxtil, a part de la moda, hi ha molta empresa catalana que es dedica a productes per a ús industrial. En aquesta branca del sector la innovació és cabdal per ser competitius i diferenciar-se dels materials vinguts de països com ara la Xina i l'Índia. El clúster català de tèxtils d'ús tècnic agrupa 30 firmes del territori i té com a repte internacionalitzar-se. Un pas en aquesta direcció és la participació d'aquest clúster en el projecte europeu Textile 2020, dotat amb 749.501 euros i del qual formen part nou socis més de la UE. La mànager del clúster català, Ariadna Detrell, explica que l'objectiu del projecte “és establir aliances amb firmes d'altres països per ser més competitius en la fabricació de materials tèxtils avançats”.