Alternatives al turisme de masses

Sense temps de saber que Eurovegas no venia a Catalunya, se'ns anuncia un macroprojecte de 6 complexos de turisme de masses, Barcelona World, inclosos 6 casinos (6!), a tocar de Port Aventura. L'aposta de l'empresari de la bombolla immobiliària Enrique Bañuelos, i la de La Caixa, propietària dels terrenys, és respectable, no cal dir-ho. El que no tinc tan clar és que la Generalitat hagi de beneir amb entusiasme un projecte d'aquestes característiques amb dos punts foscos: pel joc (no serà un Eurovegas 2?) i per l'aprofundiment del turisme de masses que ja representa Port Aventura amb els seus 4 milions de visitants. Segons sembla se n'esperen 10 milions més, pràcticament un augment del 50% de tot el turisme forà que ve a Catalunya, concentrat en un punt del territori.

Això sense considerar el que apuntava Santiago Vilanova en aquest mateix diari (20/09/12), en el sentit que la ubicació presenta risc industrial, entre la petroquímica i les nuclears. Espero que, a més, no costi diners als contribuents en termes d'inversions públiques específiques, privilegis o subvencions al Ryanair de torn.

En la meva opinió, un país que vol apostar per la qualitat en comptes de la quantitat, un país ric en recursos turístics propis (històrics, artístics, naturals, paisatgístics, etcètera), no té necessitat de recórrer al model Barcelona World. Crec que la Generalitat hauria de centrar la seva estratègia turística, i la visualització de les seves prioritats i els seus missatges, en altres línies turístiques.

Un exemple en seria el turisme de muntanya i, en concret, una branca probablement amb potencial però desaprofitada, com el senderisme.

El país té una riquesa de recursos de primer nivell: els Pirineus al nord, les muntanyes de Prades, la serra del Montsant i els Ports al sud, amb el Montseny i Montserrat, entre d'altres. Tot el Pirineu declarat parc natural i potenciat senderísticament tindria un innegable atractiu internacional. La Generalitat hauria d'impulsar aquest tipus de turisme “humanista”, que lliga socialment amb la creixent pràctica de l'esport i la preocupació per la vida sana. Generaria llocs de treball, assentaria població al territori, i potser faria gent més respectuosa i més feliç.

I posats a demanar, hi ha una acció de baixa inversió que ajudaria, i molt, a posar en valor el recurs muntanyenc: millorar la senyalització. Al segle XXI encara segueixes perdent-te per la muntanya mentre contemples aquests preciosos paisatges que tenim, tot pensant “quina llàstima!” I per poca cosa.