Buscar l'excel·lència al cubell de la brossa

Dins dels diversos capítols de la gestió dels residus municipals, la recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM) és potser el que desvela més marge de millora, no debades, amb les 411.757 tones brutes registrades l'any passat, Catalunya és prou lluny de les 712.000 tones (55% de recuperació) que havia previst per al 2012 el pla de gestió vigent, que a partir de l'any vinent ha de ser substituït per un altre que s'estendrà fins al 2020, i que vol jugar amb la potenciació del cànon de residus, per premiar el municipi que tingui unes bones ràtios de recollida i penalitzar el que no esmerci prou esforç per assolir un bon nivell de reciclatge.

A parer de Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), en jutjar l'evolució que ha evidenciat durant tots aquests anys la FORM cal fer avinent que la recollida d'orgànica “no comença a tenir les primeres experiències fins els anys 90 i no s'expandeix realment fins al 2004, quan l'adopta Barcelona. Altes països, ja fa més de dues generacions que fan reciclatge de l'orgànica”.

Dins de la partida de cinc milions que l'ARC acaba de destinar a la recollida selectiva, els ajuts als ens locals per fomentar la recollida selectiva de FORM s'enduen dos milions, per finançar cubells de la fracció orgànica, bosses compostables, contenidors per a la via pública, autocompostadors i iniciatives de conscienciació. Tort posa l'èmfasi en aquest darrer capítol: “Al capdavall, som animals d'hàbits, i el ciutadà ha d'entendre que reciclar correctament és una faceta més del consumidor, que ha de contribuir a completar el cicle del producte.”

L'any 2013, l'Agència ha de presentar una proposta de programa de gestió dels residus municipals que ha de fixar objectius fins al 2020 i que, pel que fa a la FORM, tindrà com a pedra angular “un cànon de residus que haurà evolucionat, tot penalitzant l'ajuntament que no inverteixi prou recursos en la millora de la recollida d'orgànica, i per tant no aconsegueixi ràtios rellevants, i, ans al contrari, premiant el municipi que treballa bé i millora els seus registres any rere any”. Això sí, com aclareix el màxim responsable de l'ARC, la pujada del cànon s'ha de fer amb un tarannà gradualista, sense oblidar que vivim temps de crisi.

El cert és que el model de recollida de l'orgànica des de sempre ha generat crítiques i propostes de millora. Mercè Girona, cap de projectes del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), entén que si el programa no ha obtingut els resultats cercats fins ara es deu al fet “que hi ha massa impropis, fins al 23% a Catalunya, i un 35% a l'àrea metropolitana”. A més, segons afegeix, “no tot el país té infraestructures, no hi ha prou plantes de compostatge, i les que hi ha estan massa saturades”. Com conclou, el model de gestió de recollida selectiva del país “no ha facilitat la recollida de la FORM, ja que s'ha apostat més pel tractament de la resta que no per una separació correcta de la fracció que costa més en el conjunt de les escombraries”.

Val a dir que el CEPA fa anys que fa les seves pròpies correccions sobre les dades oficials de recollida selectiva. Pel que fa al darrer exercici comptabilitzat, el 2011, en el cas de la FORM aplica el criteri de descomptar els impropis, d'un 13%, i no comptar com a recuperada l'orgànica que ha entrat a planta. Així, dins del seu criteri, el reciclatge d'orgànica es queda en un escadusser 22% a Catalunya, lluny de ràtios del 60% que es poden trobar a països del nord d'Europa i que és de fet el sostre al qual vol la UE que arribin els socis europeus el 2020. Val a dir que, com reconeixen a l'ARC, si s'ha experimentat un cert relaxament en la recollida selectiva neta, i per tant en la recollida d'orgànica, ha estat a causa, en part, del fet que en els dos darrers anys no s'han pogut destinar ajuts a aquest capítol per les retallades pressupostàries.

El CEPA, com explica Girona, també entén que cal dotar de més contingut l'eina del cànon. En la seva opinió, “si tinguéssim un cànon realment elevat, de 60-80 euros per tona, tindríem una recollida d'orgànica de més qualitat i poca aniria a tractament finalista”. Val a dir que la Comissió Europea fa anys que demana fer servir els impostos ambientals per estimular una recollida de residus de qualitat, tot penalitzant el recurs a l'abocador.

A més a més, “no pot ser que a algunes comarques costi més tractar correctament l'orgànica que anar a abocador”. Són els casos, que cita, de Granollers (Vallès Oriental), que per anar a una planta de metanització ha de pagar 80 euros per tona, mentre que per recórrer a l'abocador paga entre 30 i 40 euros, i Sant Pere de Ribes (Garraf), on tractar l'orgànica surt per 60 euros, un preu superior a anar a l'abocador. Aquestes disfuncions, dins l'anàlisi crítica de la representant del CEPA, “són conseqüència d'aquest model basat en ecoparcs caríssims, que a banda d'oferir resultats pobres no són res més que una instal·lació de transferència de residus a abocador o reconvertits com a combustible per a cimenteres”.

Hom pot argumentar que cada municipi és lliure de triar el model de gestió que millor li convé, però des del CEPA s'interpreta que, com diu Girona, “hi ha una responsabilitat compartida de l'ARC, ja que és la que ha donar directrius perquè, per exemple, un municipi no esmerci recursos en contenidors soterrats en lloc de posar en marxa la recollida porta a porta”. En la discussió sobre el disseny del nou programa 2013-2020, Mercè Girona creu que cal implementar una “clara política de territorialitat, de proximitat, perquè no hi hagi ajuntaments que hagin de recórrer cent quilòmetres per portar el residu d'orgànica a una planta de compostatge. Caldria muntar una xarxa de plantes petites, compartides per dos o tres municipis, com es fa a Àustria”. El director de l'ARC també admet que cal avançar en el compostatge, com recomana la UE, atès que “a banda d'atacar el greu problema que poden suposar els lixiviats, permet atènyer les necessitats del sector agrari que té problemes de productivitat del sòl, de disposar d'un adob de qualitat.”