Economia

Front antidesnonament

Diversos ajuntaments retiraran els diners de bancs i caixes que facin execucions hipotecàries

Els municipis es neguen al fet que la policia local participi en els processos

El món muni­ci­pal es comença a mobi­lit­zar en con­tra dels bancs i cai­xes que exe­cu­ten des­no­na­ments. Diver­sos ajun­ta­ments cata­lans han apro­vat o pre­ve­uen fer-ho en els pròxims dies una moció amb què es com­pro­me­ten a reti­rar els diners d'aque­lles enti­tats bancàries que duguin a terme una exe­cució hipo­tecària dins del seu terme muni­ci­pal. És una mesura que difícil­ment tindrà con­seqüències més enllà de l'esfera simbòlica, però que és un pri­mer pas cap a una política activa de repro­vació a les enti­tats bancàries que la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca (PAH) i altres enti­tats soci­als fa temps que recla­men.

Tar­ra­gona serà, si no hi ha cap con­tra­temps, la pri­mera capi­tal cata­lana a apro­var aquesta mesura. Fins ara, tres ajun­ta­ments del Baix Llo­bre­gat (Sant Andreu de la Barca, Sant Just Des­vern i Molins de Rei), Vila­nova i la Geltrú al Gar­raf i un més del Tar­ra­gonès (Alta­fu­lla) ja han acon­se­guit el vis­ti­plau del ple a una mesura que, en la majo­ria dels casos, s'acom­pa­nya també de la nega­tiva a la par­ti­ci­pació de les poli­cies locals en els pro­ces­sos de des­no­na­ment, excepte en aquells casos en què hi hagi una ordre judi­cial que ho reque­reixi.

“És una posició que no deixa de ser tes­ti­mo­nial, ja que la com­petència de l'Ajun­ta­ment és molt limi­tada en aquest àmbit. Però com a mínim es deixa constància de la repro­vació social”, explica Paco Zapa­ter, regi­dor de Rela­ci­ons Ciu­ta­da­nes de Tar­ra­gona i impul­sor de la mesura des del govern muni­ci­pal. La reti­rada dels fons d'una enti­tat es faria sem­pre que s'exe­cuti un des­no­na­ment de l'habi­tatge habi­tual, i amb l'excepció que la relació s'haurà de man­te­nir en casos en què hi hagi un crèdit con­trac­tat amb aquesta enti­tat finan­cera.

El text que es por­tarà al ple de Tar­ra­gona el dia 21 inclou també altres mesu­res paral·leles com ara el com­promís, en cas que es pro­du­eixi cap nou des­no­na­ment a la ciu­tat, d'apro­var en la sessió ante­rior un text de rebuig a l'acció, a més del com­promís que com a mínim el regi­dor de barri de la zona afec­tada hi seria pre­sent en repre­sen­tació de l'Ajun­ta­ment. Des de la PAH, la llista encara minsa (tot i que s'espera que vagi crei­xent) d'ajun­ta­ments que opten per cas­ti­gar així els bancs i cai­xes que facin des­no­na­ments es rep per una banda de manera posi­tiva, ja que suposa el pas a l'acció després de dos anys en què la posició dels ajun­ta­ments s'ha limi­tat molt sovint a decla­ra­ci­ons d'inten­ci­ons en con­tra de les exe­cu­ci­ons hipo­tecàries i a favor de la dació en paga­ment. Diver­sos ajun­ta­ments, com és el cas de Vila­franca del Penedès i Salt, s'han decla­rat muni­ci­pis lliu­res de des­no­na­ments, però no havien pres cap mesura en con­tra dels bancs i cai­xes que els con­ti­nuen exe­cu­tant.

Pas­sos més enllà

“Pot­ser el pro­blema que ara plan­teja la mesura de reti­rar diners dels bancs és que gai­rebé totes les enti­tats fan des­no­na­ments i no els que­da­ria més que la banca ètica, a més que en mol­tes de les quals hi tenen con­trac­tats crèdits”, reco­neix la por­ta­veu de la pla­ta­forma, Ada Colau. La PAH cal­cula que uns 300 ajun­ta­ments a tot l'Estat, la majo­ria a Cata­lu­nya, han apro­vat algun text per ins­tar l'Estat a adop­tar mesu­res com ara la dació en paga­ment; és el cas de Rubí (un dels pri­mers també a negar-se a dur agents de poli­cia als des­no­na­ments), Lleida i Tor­tosa, entre molts altres.

“Els ajun­ta­ments no es poden limi­tar a abs­te­nir-se quan hi ha un des­no­na­ment, per molt que no hi tin­guin com­petència directa”, asse­nyala Colau. De fet, reclama als governs muni­ci­pals que vagin més enllà i plan­te­gin mesu­res més direc­tes, com gra­var de manera més dura els pisos que les enti­tats man­te­nen buits o, fins i tot, rea­lit­zar expro­pi­a­ci­ons tem­po­rals per des­ti­nar-los a llo­guer social, opci­ons que de moment cap muni­cipi català s'està plan­te­jant. “És una situ­ació d'emergència”, defensa la PAH.

És una posició testimonial. Volem deixar constància del rebuig social
Paco Zapater
regidor de relacions ciutadanes de tarragona
Els ajuntaments haurien de pressionar encara més les entitats bancàries
Ada Colar
portaveu de la plataforma d'afectats per la hipoteca

Eliminar un gravamen afegit

Abans de plantejar-se retirar els diners del banc, alguns ajuntaments ja havien aprovat altres mesures per atenuar l'impacte d'un desnonament. És el cas, per exemple, d'aquelles administracions locals que han decidit no fer efectiu el cobrament de l'impost de plusvàlua en cas d'un desnonament. Segons la llei, aquest impost s'ha d'aplicar en casos de pèrdua de l'habitatge per impagament de la hipoteca, de la mateixa manera que es fa en cas de la compravenda d'una propietat immobiliària. L'Ajuntament de Barcelona ha estat un dels últims a afegir-se a aquesta mesura,i assumirà a través d'un mecanisme de compensació l'impost de les persones desnonades. Sant Cugat del Vallès i Vilafranca del Penedès també apliquen aquesta gratuïtat, igual que Sant Feliu de Llobregat, el Papiol i Mataró. Roses, a més, també planteja l'exempció de l'IBI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.