Riscos delimitats

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha anticipat que el dèficit públic del 2012 no hauria arribat a l'objectiu del 6,3% sobre el PIB, tot i que s'hauria situat en un nivell proper al 7% (8% incloent-hi l'ajuda a la banca). La principal desviació s'explica per la Seguretat Social i per alguna autonomia. En aquesta línia, Catalunya va confirmar que el dèficit públic del 2012 es va situar en el 2,3%, respecte a l'objectiu de l'1,5%. De la mateixa manera, el Banc d'Espanya va anticipar que la contracció del PIB en el conjunt del 2012 es va situar en l'1,3% (respecte a l'1,5% pressupostat pel govern espanyol), amb una major caiguda en el quart trimestre del 2012 (0,6% intertrimestral).

Ara com ara, les dades de creixement no estan pesant en les col·locacions del Tresor espanyol, si s'ha de jutjar per l'èxit de l'última emissió sindicada a 10 anys, que va batre rècords de demanda (23.000 milions d'euros), gran part de la qual internacional (60%). Amb l'èxit de les últimes col·locacions a Espanya i Itàlia i després de la confirmació de la consecució de l'objectiu de dèficit públic del 2012 (5% sobre el PIB), Portugal ha avançat la seva tornada als mercats amb una triomfant emissió de bons a 5 anys (àmpliament col·locada internacionalment i amb elevada sobresubscripció). Algunes de les incerteses presents en el mercat s'han dissipat o reduït.

Als EUA, els mercats van reaccionar a la proposta del Congrés (de majoria republicana) d'ampliar el sostre de deute per permetre finançar l'Estat fins al 18 de maig contra el compromís d'aprovar un pressupost per a l'any fiscal 2014 (que comença l'octubre vinent) i que inclogui les retallades de despesa en línia amb un pla de retallades per fer més sostenible el dèficit públic (7% el 2012) i que substitueixi les retallades automàtiques, l'entrada en vigor de les quals es va retardar fins al març.

Sense ser la solució definitiva, permet guanyar temps i lliurar el mercat de l'amenaça immediata de suspensió de pagaments parcial (al nostre parer molt improbable). Segueix sent una amenaça una baixada del ràting per part de Moody's i Fitch (S&P ja ho va fer el 2011). I altres dubtes apareixen. El més rellevant en el front polític europeu va ser el resultat electoral a la Baixa Saxònia (Alemanya) amb derrota per la mínima de la coalició formada per la CDU (liderada per Merkel) i l'FDP enfront de la coalició de l'SDP (socialdemòcrata, principal partit de l'oposició) i Els Verds. No creiem que aquesta situació afecti la construcció europea perquè Alemanya seguiria sent capaç de decidir sobre qüestions europees transcendentals atès que, fins ara, l'SDP ha votat a favor dels rescats. El més probable és que la CDU torni a guanyar i amb aquesta victòria es doni continuïtat a l'actual política.

A més, el primer ministre britànic ha anunciat que celebrarà un referèndum el 2017 sobre la permanència del Regne Unit a la UE si guanya les eleccions el 2015.

De moment, el mercat no veu l'actual configuració de la UE en perill i que fins ara ha salvat l'oposició britànica mitjançant acords bilaterals. Amb tot, pocs avenços en els diferents fronts oberts. En qualsevol cas, mantenim la nostra opinió que els riscos estan delimitats. Aquesta setmana, la nota dominant serà la macroeconomia, amb la publicació de diversos indicadors rellevants que ens orientaran sobre el creixement econòmic el 2013 (després de les rebaixes del PIB de l'Estat espanyol per part de l'FMI per al 2013 i el 2014 i la seva perspectiva més optimista en l'àmbit mundial).

Els mercats estan sobrecomprats, s'imposa una consolidació de nivells i preses de beneficis que no haurien de superar el 3% o el 5%. Servirien per prendre impuls i prosseguir amb les pujades. Nosaltres mantenim la nostra preferència pels mercats perifèrics i els bancs.