Estalviar en R+D+I surt car
A Catalunya parlar d'innovació s'ha convertit gairebé en un tòpic. Sentim en declaracions i discursos que la R+D+I hauria de salvar l'economia del país, però, realment, quants dels que ho diuen s'ho creuen? No ho sé, però és evident que per sortir enfortits de la crisi necessitem innovar. Tanmateix, perquè la innovació es converteixi en un motor de l'economia fan falta polítiques que ho facin possible. La innovació no la fa l'administració, també ha d'innovar, com qualsevol organització, però no és l'administració la que té aquesta funció. Amb tot, sense l'administració la innovació no reïx. Els països que han fet de la innovació una prioritat política han crescut més
M'ha sobtat veure que una part de la premsa britànica està posant en dubte la importància de la innovació i expressa un cert cansament en parlar d'aquest tema.
A Catalunya parlar d'innovació s'ha convertit gairebé en un tòpic. Sentim en declaracions i discursos que la R+D+I hauria de salvar l'economia del país, però, realment, quants dels que ho diuen s'ho creuen? No ho sé, però és evident que per sortir enfortits de la crisi necessitem innovar. Tanmateix, perquè la innovació es converteixi en un motor de l'economia fan falta polítiques que ho facin possible.
La innovació no la fa l'administració, també ha d'innovar, com qualsevol organització, però no és l'administració la que té aquesta funció. Amb tot, sense l'administració la innovació no reïx. Els països que han fet de la innovació una prioritat política han crescut més. Tots ells tenen millors eines per redreçar l'economia en moments de depressió general.
Si ens fixem en els Estats Units, paradigma del liberalisme de mercat, observem que l'administració inverteix cada any milers de milions de dòlars a través d'organismes públics com ara els Instituts Nacionals de Salut (NIH) o l'Agència de Recerca de Projectes Avançats de Defensa (DARPA) que repercuteixen en l'activitat econòmica.
UN GRAN CENTRE.
DARPA va ser creada l'any 1958 com a resposta al llançament de l'Sputnik per part de la Unió Soviètica. Internet o el GPS són alguns dels exemples de coses que fem servir cada dia i que són el resultat de la seva tasca de recerca i desenvolupament.
Quants milers de milions de dòlars han guanyat les empreses americanes gràcies a la inversió pública que ha fet el seu govern? Incalculable.
El gran enemic de la inversió en R+D+I és la ignorància. A mi em produeix enveja veure com al Regne Unit existeixen organismes públics independents, com NESTA que treballen per millorar la innovació.
Una de les coses que fa NESTA és la predicció del que passarà en el camp de la innovació: 13 prediccions per al 2013. M'ha cridat especialment l'atenció un dels punts. El titula el Parc de les Ciències Socials i tracta dels parcs científics, imprescindibles en la política d'innovació, la que, segons l'autor, és l'encarnació física de la “triple hèlix” de col·laboració entre el govern, la indústria i la universitat. Analitza els nous conceptes de parc en el futur immediat. Mentre això passa, a Catalunya estem intentant que els nostres parcs sobrevisquin.
NESTA ha creat un sistema per analitzar l'impacte de la recerca i la innovació en l'economia. Aquí desconeixem com les universitats i els centres de recerca contribueixen a l'economia del país i tenim seriosos problemes per determinar l'eficàcia dels diners que s'hi inverteixen. Avui es discuteix si convé tancar algun centre universitari perquè fa activitats que fa un altre relativament proper. Segurament caldria diferenciar les seves activitats, però convé tancar-lo? Si consideréssim el centre aïlladament ningú dubtaria que així ha de ser, però hem mesurat el seu efecte sobre l'entorn? Arran del conflicte entre la direcció de Nissan i els seus treballadors, es parlava aquests dies de l'efecte directe i indirecte de la producció d'un nou model de cotxe a la factoria catalana.
Limitar-se als efectes directes de les activitats de formació, recerca i innovació és sempre un error que condueix a un estalvi immediat, però inexorablement, a un empobriment a mitjà termini de l'entorn.
Necessitem, com el pa que mengem, think tanks que analitzin i avaluïn l'impacte de les inversions, i que siguin capaços de preveure i fer propostes.
Si les meves dades són correctes, les fundacions polítiques van rebre aproximadament 2,6 milions d'euros l'any 2012, dels quals la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales, FAES, que presideix José María Aznar, va rebre 1,7 milions d'euros, sense comptar altres ajuts menors. Això a causa de les retallades pressupostàries, perquè l'any 2011 els diners repartits van ser més del doble.
Les seves anàlisis deuen ser interessantíssimes, però amb molts menys diners, des de la Universitat de Barcelona, i cito aquesta perquè és la meva i ho sé, podríem subministrar tot allò que és necessari per fer una política d'innovació per a Catalunya i avaluar l'impacte directe i indirecte de la recerca que es fa a Catalunya que, com totes les dades demostren, és una recerca d'alta qualitat i reconeixement internacional.
Nesta, l'exemple
Nesta (National Endowment for Science, Technology and the Arts), creada al 1998, és una organització independent que treballa per augmentar la capacitat d'innovació del Regne Unit.
Va ser dotada amb 250 milions de lliures per la Loteria Nacional del Regne Unit. La dotació està en un dipòsit i els interessos serveixen per finançar els projectes.
