opinió
Justícia social i qualitat democràtica
Avui al Congrés dels Diputats es vota l'admissió a tràmit de la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la dació en pagament amb efecte retroactiu, la paralització dels desnonaments i la promoció del lloguer social. Les entitats promotores de la ILP hem aconseguit recollir un total d'1.402.854 signatures, fet que evidencia un clamor ciutadà per canviar la legislació hipotecària i posar fi al drama de milers de famílies que es veuen abocades al carrer, sense habitatge i amb un deute de per vida.
La votació de la ILP per a la dació en pagament coincidirà amb la votació d'una altra ILP, en aquest cas per a la regulació de la festa dels toros com a bé d'interès cultural, que sembla que sí que serà presa en consideració –amb menys de la meitat de firmes–. Aquest dimarts veurem quines són les prioritats que demostren tenir els partits polítics d'aquest país.
Considerem que suposaria un greu insult a la democràcia que el Congrés ni tan sols prengués en consideració una demanda ciutadana amb un suport tan ampli, molt superior fins i tot al nombre de vots que tenen alguns partits amb representació al Congrés. Ens preguntem per a què serveixen llavors les iniciatives legislatives populars i el requisit de recollir un mínim de 500.000 signatures si el Congrés pot rebutjar sense considerar
un text que triplica aquesta xifra.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2007 i el tercer trimestre del 2012 s'han produït més de 400.000 execucions hipotecàries a l'Estat espanyol. Les comunitats autònomes que tenen el trist honor d'encapçalar el rànquing de desnonaments són Andalusia (81.160), Catalunya (79.043) i el País Valencià (77.435).
Les famílies afectades per aquests desnonaments pertanyen als sectors socials més castigats per la crisi: les persones que han perdut la feina. D'altra banda, a la pèrdua de feina i de l'habitatge, s'hi suma una conseqüència totalment inesperada i d'efectes gravíssims: a l'Estat espanyol el procediment d'execució hipotecària preveu que, en cas d'impagament, l'entitat financera pugui adjudicar-se l'habitatge pel 60% del seu valor de taxació, i seguir reclamant la resta del deute pendent –més interessos i costos judicials– tant a la persona afectada com als qui l'hagin avalat.
Així, mentre que les entitats financeres, en gran mesura responsables de l'actual crisi econòmica, reben milers de milions d'euros
en ajudes públiques, les famílies amb hipoteques impagables continuen abocades a l'exclusió social.
Avui, dia en què el Congrés votarà l'acceptació a tràmit de la ILP per a la dació en pagament, no acaba res. Tot el contrari: continua una lluita per garantir el dret a l'habitatge al nostre país. Un habitatge digne és un element indispensable per garantir el lliure i correcte desenvolupament de qualsevol persona en la nostra societat. Es tracta d'un dret necessari per tal de poder exercir-ne d'altres, com ara el dret al treball.
No poder gaudir d'un habitatge digne i adequat a les necessitats de cada persona o família és un factor de risc de cara a l'exclusió social. Tot i això, l'habitatge sovint no s'ha considerat un dret, i sí un negoci més per a la lliure especulació.
Demanem als 350 diputats del Congrés que votin avui a favor d'admetre a tràmit la ILP per a la dació en pagament i el lloguer social. Per respecte democràtic al milió i mig de ciutadans que hi han donat suport i per respecte a les 400.000 famílies que ja han perdut el seu habitatge.
Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO Catalunya; Jordi Giró, president de la Confederació d'AV de Catalunya (CONFAVC); Vanesa Valiño, directora de l'Observatori DESC; Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca; Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya; Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT Catalunya