La Sirena obrirà 6 noves botigues a l'any entre Catalunya i Madrid
La inversió en establiments nous superarà el milió i mig d'euros
La Sirena vol fidelitzar els clients en una època en què la crisi està castigant amb força les economies familiars i preveu fer una política més aviat conservadora –que no inactiva– per a aquests temps incerts. La marca per excel·lència dels congelats a Catalunya, creada a Terrassa l'any 1983 i, des del 2006, en mans del fons d'inversió britànic 3i, preveu obrir enguany entre 4 i 6 botigues, amb una inversió entre el milió o milió i mig d'euros en els territoris on la casa ja té una presència consolidada i una quota de mercat predominant: Catalunya i la Comunitat de Madrid. La primera d'aquestes obertures es produirà d'aquí a dos mesos a la ciutat de Barcelona. De fet, tot indica que n'obrirà quatre a Catalunya i dues a Madrid, en un procés que es vol fer “sense precipitació”. La Sirena té 240 botigues a l'Estat espanyol i no descarta arribar a obrir-ne fins a 40 més a Madrid en un període d'anys no concretat.
La companyia vol obrir mitja dotzena de botigues a l'any en els pròxims exercicis, mentre la situació del país no canviï. D'aquesta manera, La Sirena enforteix la presència al territori i no descuida uns clients que cada vegada s'han tornat més exigents a l'hora de demanar qualitat a canvi d'un bon preu.
“Des del 2008 fins ara hem passat per diversos canvis: al principi, es deixava de sopar a fora i se sopava a casa, i van augmentar les vendes de plats preparats, però en una segona fase, s'ha passat d'escalfar a cuinar, i creix el consum d'ingredients i preparats i les gammes altes han parat de créixer, com també ho ha fet la pastisseria. Hi ha la sort, però, que amb els congelats s'aprofita tot i no es llença res”, explica Francesc Casabella, director general de l'empresa.
Per adaptar-se a la situació de crisi, La Sirena també ha adaptat els seus embalatges i des del 2009 ha reduït la mida dels productes i ha reforçat les categories en què el preu per quilo és més barat, ja siguin patates, pèsols, mongetes o lluç. “Hem fet un esforç molt gran en preus per adaptar-nos a la situació”, recorda Casavella, que indica que la baixada global dels preus s'ha situat en el 8% en l'últim exercici.
La Sirena presumeix d'haver ensenyat a menjar congelats a la població catalana –la quota del mercat és del 29,9%, segons dades del 2010– i des de fa deu anys té presència a Madrid, on la quota de mercat és proporcional a la catalana (9,2%) quant a nombre d'establiments. És per això que la companyia optarà per obrir els establiments en aquests dos emplaçaments, per reforçar-los i donar-hi suport. “I per aprofitar les plataformes existents, perquè no oblidem que el de l'alimentació és un mercat molt local i els gustos també s'han d'adaptar a la geografia”, diu. Com a exemple, si bé a a Catalunya es ven molt de rap, a Madrid, el peix estel·lar és el peix espasa, i a la capital espanyola els canelons precuinats van acompanyats de sofregit de tomàquet en lloc d'amarats de beixamel. Però Casabella no dubta que “a l'Estat espanyol hi caben 600 Sirenes”. Ja en falten menys.
Més productes bàsics i menys d'elaborats
La Sirena nota diàriament els efectes de la crisi en les butxaques dels clients. Entre els mesos de maig i desembre de l'any 2012, l'augment en les vendes de productes bàsics va ser del 25% al 30%, depenent de la família de productes, i en canvi s'ha reduït un 8% el volum de vendes en el sector de la pastisseria que, com reconeix Casabella, és un producte més de capritx. També baixa el consum de productes Premium. De fet, hi ha més de 70 productes que es venen més barats que no pas a l'any 1999.
La Sirena va tancar l'últim exercici fiscal (maig 2011 a abril 2012) amb una facturació de 169,4 milions d'euros i preveu reduir la xifra entre un 3% i un 4%.
La Sirena obrirà 6 noves botigues a l'any entre Catalunya i Madrid