Insubmissió moral
La Generalitat reenvia a l'Estat l'IRPF i l'IVA que 40 empreses, 30 assalariats i 2 ajuntaments ingressen a l'Agència Tributària de Catalunya amb la intenció que els diners no surtin del país
L'assemblea general de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -formada per 649 municipis catalans, el 68% del total, on viu el 39% de la població- va aprovar per unanimitat el dia 15 una moció en què s'insta els ajuntaments adherits que, un cop s'hagin declarat territori de Catalunya lliure i sobirà, “comencin a exercir tot seguit la sobirania fiscal, per la qual passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l'Agència Tributària catalana, en lloc de fer-ho a l'Agència espanyola”. “Això ho podran fer per designació del ple o per voluntat dels seus batlles i equips de govern”, asseguren.
Si aquests ajuntaments compleixen el que van votar es farà un pas més enllà de les simples declaracions d'intencions que fins ara han estat majoritàries en els municipis que formen part de l'AMI. Només Gallifa (des de l'octubre del 2012) i Alella (des del gener passat) ingressen els impostos estatals a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), mentre que la resta ho continuen fent a l'AEAT espanyola malgrat declarar-se sobiranistes fiscals, en espera de canvis legals. El de Vic -l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, presideix l'AMI- i el de Girona, per exemple, van acordar l'any passat instar el govern català a fer els canvis normatius necessaris per tal de realitzar els pagaments dels impostos a Catalunya. En el cas gironí, la moció de la CUP va ser aprovada amb l'abstenció de l'equip de govern, de CiU.
Gallifa i Alella han demostrat que no cal que la Generalitat faci protocols perquè pugui cobrar l'IRPF i l'IVA. Ja ho havien demostrat abans, el març del 2012, vuit empresaris i autònoms que van fer el pagament de l'IVA del primer trimestre a l'ATC. A efectes teòrics, el reglament general de recaptació estableix que “els pagaments realitzats a òrgans no competents per rebre'ls o a persones no autoritzades no alliberaran el deutor de la seva obligació de pagament”, de manera que pagar a l'ATC i no a l'AEAT pot comportar recàrrecs i sancions, però en la pràctica no passa res perquè les dues administracions fan veure que els insubmisos s'han equivocat de finestreta i la catalana traspassa els diners a l'espanyola. La col·laboració entre les dues agències deixa en res les amenaces que va fer el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que quan es va aprovar la moció gironina va afirmar que si l'Ajuntament la portava a la pràctica demanaria que s'actués d'acord amb la llei, ja que “si hi ha un contribuent que no paga impostos, l'agència tributària estatal va allà i aplicant la llei li demana que pagui els impostos”.
Fonts del Departament d'Economia expliquen que es reben els pagaments i es tramiten com un error per protegir aquests contribuents de possibles sancions, i això molesta molt els insubmisos. Xavier Redón, un dels pioners, explica: “La intenció era que se'ls quedés la Generalitat perquè no hagués de tancar serveis per manca de diners, i Artur Mas va fer via per enviar-los a Madrid sense posar-se vermell. No cal que ens protegeixin, ja som grans per defensar-nos.” Catalunya Diu Prou, una plataforma que promou la insubmissió fiscal entre institucions, empreses i particulars i reclama que sigui l'administració de la Generalitat la que recapti i gestioni tots els tributs dels catalans, es queixa en el seu manifest del “rol del govern de la Generalitat de Catalunya, que tot i rebre aquestes liquidacions amb l'expressa menció d'estar destinades a les necessitats del poble català, ha optat per lliurar els nostres diners a l'Estat espanyol, contribuint així un cop més a l'espoli fiscal de la nostra nació [...]. Creiem que el nostre govern no respecta la voluntat del poble, fa bandera del dret a decidir però no ens autoritza a exercir-lo”.
Catalunya Diu Prou té comptats quaranta empresaris que paguen l'IRPF i l'IVA a l'ATC i trenta assalariats que hi presenten la declaració de la renda. Al juny, quinze persones van entregar trenta declaracions de renda a l'agència catalana. En les que tenien una declaració a ingressar es va posar el número de compte de l'agència catalana, amb la intenció que l'espanyola hagués de demanar els diners si volia cobrar; en les declaracions a retornar, es reclamava un 20% de major devolució per compensar l'espoli fiscal de l'Estat espanyol cap a Catalunya.
A l'ajuntament, no.
També reclama que la Generalitat es quedi tots els impostos que es recapten a Catalunya el Cercle Català de Negocis (CCN). L'organització d'empresaris independentistes diu que el començament hauria de ser que el govern català ingressés a l'ATC el que ingressa a l'Estat en concepte d'IRPF i Seguretat Social dels seus empleats, que l'any 2011 van sumar 3.315 milions d'euros. El CCN entén que és la Generalitat i no la ciutadania qui ha de liderar el tancament de caixes amb Espanya, a diferència d'Òmnium Cultural, la presidenta de la qual, Muriel Casals, el 2011 proposava que els catalans paguessin tots els impostos a la Generalitat si en un termini de quatre anys no s'aconseguia el pacte fiscal.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar dijous que es proposa impulsar una hisenda pròpia en aquesta legislatura i que el govern treballa en el disseny de la “nova Agència Tributària de Catalunya”, mostrant-se obert a reforçar la plantilla d'aquest organisme amb personal excedent d'altres parts de l'administració catalana. Un augment de plantilla que caldria fer si es generalitzés la pràctica d'ingressar-hi els impostos estatals, perquè l'agència no va sobrada de mitjans, com ho demostra la firma d'un conveni amb els registradors de la propietat perquè gestionin la gestió, liquidació i recaptació de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost sobre successions i donacions.
El titular d'Economia va reiterar en la seva compareixença al Parlament que el govern català vol que l'ATC sigui l'únic organisme encarregat de gestionar, liquidar, inspeccionar i recaptar tots els tributs generats a Catalunya. Més del 90% dels tributs generats a Catalunya els gestiona l'Agència Tributària estatal, mentre que el marge d'actuació de la catalana es limita als impostos propis i els cedits totalment per l'Estat: transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, joc, grans establiments comercials, successions i donacions, estades turístiques i protecció civil.
“La Generalitat hauria de quedar-se els impostos que paga a Madrid”
J.P
Jordi Fornas és l'alcalde de Gallifa (Vallès Occidental), un poble amb poc més de 200 habitants governat per Solidaritat per la Independència i el primer que va aprovar -per unanimitat– deixar d'ingressar l'IVA a l'AEAT.
L'objecció fiscal militar sí que rep
Els que sí que reben són els contribuents que fan objecció fiscal, que consisteix a separar una part de l'impost sobre la renda, la part que correspondria a la despesa militar (un 4,7% dels pressupostos de l'Estat de l'any 2011), i destinar els diners a un projecte social i solidari (un 4,7%). El Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal (SIOF) va registrar l'any passat a Catalunya i les Balears 222 objectors fiscals, que en conjunt van desviar 26.467 euros a més de 70 organitzacions i col·lectius socials.
Hisenda no reconeix el dret a l'objecció de consciència fiscal i els que l'exerceixen reben sancions, recursos i embargaments. Davant d'una declaració de renda amb objecció fiscal, Hisenda n'envia una de paral·lela, una declaració corregida on consta l'equivocació a l'hora d'imputar desgravacions o errors aritmètics que no corresponen.
Quan Hisenda envia la paral·lela, la resposta pot ser l'acceptació simple i el pagament del que demana (això equivaldria a renunciar a l'objecció fiscal) o presentar un recurs davant la delegació d'Hisenda i després, si es denega aquest primer recurs, se'n pot posar un altre davant el Tribunal Econòmic Administratiu Provincial, al qual també es pot recórrer directament. El més habitual és que la resposta del Tribunal Econòmic Administratiu sigui negativa, i s'ha de continuar per la via judicial. Mentrestant, Hisenda pot embargar un compte bancari de l'objector en qualsevol moment.