La ciència i els polítics
El mateix succeeix amb les fundacions polítiques: els ‘think-thank', dels partits, estan massa esbiaixats. Difícilment poden generar-se bons programes sense una bona fecundació externa basada en el coneixement. Si volem progressar, cal actuar en conseqüència
Estem en una crisi política i social de dimensions inesperades. El problema no és només la crisi econòmica. Coneixem les seves causes i com ha afectat Europa. Veiem com els països que tenen una economia més sòlida, amb sectors diversificats, amb un gran pes específic de les empreses i serveis d'alt valor afegit, amb una força laboral educada, dedicada a l'economia del coneixement, se n'estan sortint. Veiem, al pol oposat, com els països que han basat el seu creixement en l'especulació i la mà d'obra barata tenen grans dificultats econòmiques i, tot i que s'albirin temps millors, la bonança trigarà molt més, especialment perquè, en alguns casos, com Espanya, la manca d'encert dels que prenen les decisions retalla en ciència i desenvolupament tecnològic i redueix els recursos per formar el capital humà que qualsevol país avançat necessita. Això és especialment greu si es considera que el dany, quan sobrepassi un determinat llindar, i hi som a prop, no es podrà remeiar en molts anys.
El problema no és només la crisi econòmica. Més greu és que pocs confien en uns dirigents que estan intentant surar en un fangar de corrupció. Mesuro bé les paraules: no necessàriament, ni molt menys, tots són corruptes, però es veuen obligats un dia sí l'altre també a treure's de sobre l'estigma que, fonamentat o no, tenen a sobre. La confiança ciutadana en els polítics és gairebé nul·la. No m'ho invento. La darrera enquesta de Metroscopia, del passat mes de gener, mostrava que als polítics els suspenien un 88% dels enquestats, mentre que els aprovava un 9%. A l'altre extrem, als científics els aprovava un 94% i els suspenia un 3%.
No m'enganyo: els científics no prenen decisions en temes que afecten a diari els ciutadans i donen bones notícies, mentre que els polítics ballen amb els problemes més greus que ens afecten i han de prendre decisions dures. La valoració dels polítics és conseqüència de diferents factors. Un és la corrupció i l'altre la ineptitud. De la corrupció se n'ha parlat molt, però de la ineptitud menys.
Els polítics tenen la responsabilitat de gestionar, honradament i de la millor manera que sàpiguen, la cosa pública. No han de saber de tot i per això el que cal és que s'assessorin adequadament. Això és el que no passa i les decisions es prenen, massa sovint, erròniament i sense perspectiva a llarg termini. Manca una correcta definició multidimensional dels problemes i un plantejament adequat de les solucions diverses, no sempre úniques. Les solucions dels problemes multidimensionals són diverses i no sempre l'òptim teòric és l'òptim polític, ja que cal considerar les percepcions, sempre subjectives. Qualsevol solució que s'adopti afectarà negativament uns temes i positivament altres, però a llarg termini unes aporten beneficis permanents i altres només efímers.
Els governs ben assessorats prendran les seves decisions, és la seva feina, però amb tota la informació degudament ponderada. Obtenir la informació i processar-la té un cost econòmic, però els beneficis superen el cost.
Al Regne Unit tenen això ben assumit. L'Oficina del Govern per a la Ciència, dirigida per l'assessor científic en cap del govern, aconsella el primer ministre i el gabinet en temes que afecten tots els departaments del govern. Des d'energia, medi ambient, aliments, aigua, canvi climàtic, salut, lluita contra el terrorisme, immigració, etcètera. No es dedica només a temes on intervenen la ciència i l'enginyeria, sinó que s'ocupa dels temes socials més diversos i els connecta de manera transversal.
Els britànics creuen que amb el treball d'un govern ben assessorat s'aconseguirà l'èxit intern i extern del Regne Unit i que en aquest assessorament ha de tenir un protagonisme destacat el món de la ciència i la tecnologia, i per això hi dediquen recursos. Quan es mira la llista d'institucions que col·laboren amb aquesta oficina hi apareixen tot tipus d'organismes científics i, també, les universitats.
Un exemple ben recent del seu treball. Dues publicacions del mes de gener adreçades a l'administració britànica. Una tracta de com col·laborar amb els acadèmics, l'altre de com l'administració pot treure el màxim partit dels científics i els enginyers.
COMISSIONS ASSESSORES.
El mateix succeeix amb les fundacions polítiques: els think-thank, dels partits, estan massa esbiaixats. Difícilment poden generar-se bons programes sense una bona fecundació externa basada en el coneixement. Si volem progressar, cal actuar en conseqüència.
L'assessor científic
El paper de l'assessor científic en cap del govern, amb el suport de la Delegació del Govern per a la Ciència, és garantir que el govern del Regne Unit tingui accés a la millor recerca en ciència i enginyeria, i amb el millor assessorament possible la fa servir per al desenvolupament i la posada en pràctica de totes les seves polítiques.