Empreses

Velcro Europe SA s'obre nous camins en la construcció i l'alimentació

La firma gestiona el mercat espanyol, del nord d'Europa, l'africà i del Pròxim Orient.

Volem deixar de vendre un producte per vendre aplicacions

Par­lar de la cinta de tan­ca­ment vel­cro és com par­lar de Danone o coca­cola. Són mar­ques molt cone­gu­des que ja for­men part del nos­tre ima­gi­nari més imme­diat i que han subs­tituït el pro­ducte genèric que repre­sen­ten. Per tant, pràcti­ca­ment tot­hom vin­cula Danone al iogurt, la Coca-Cola, a una beguda refres­cant con­creta, i Vel­cro, a un sis­tema d'adhesió ini­ci­al­ment vin­cu­lat al sec­tor de la roba i el calçat i que avui s'aplica a tor arreu. Tot i això, i tal com defen­sen els res­pon­sa­bles de la marca, des del 2010 es va deci­dir lli­gar defi­ni­ti­va­ment el nom amb la com­pa­nyia cre­ant un nou logo­tip iden­ti­tari. És una marca regis­trada que defi­neix a totes les indústries de la mul­ti­na­ci­o­nal.

“VEL­CRO® no és el nom genèric d'un pro­ducte, és el símbol regis­trat de la qua­li­tat i la repu­tació de la nos­tra com­pa­nyia”, pre­cisa Jaume Frei­xas, direc­tor finan­cer de Vel­cro Europe SA, l'empresa mare al con­ti­nent situ­ada en un polígon d'Argen­tona, al Maresme i que dóna ser­vei a l'Estat espa­nyol, Por­tu­gal, Suècia, Noru­ega, Finlàndia, Dina­marca, Pròxim Ori­ent i l'Àfrica. Ini­ci­al­ment, Vel­cro Española tenia la patent del pro­ducte per a la resta de l'Estat i com­par­tia experiències i estratègies amb la resta de com­pa­nyies fabri­cants de cinta de tanca que també actu­a­ven a Europa. “Com­par­tien experiències tècni­ques i idees amb l'objec­tiu comú de millo­rar el pro­ducte”, reme­mora Frei­xas. Vel­cro Española va fun­ci­o­nar fins al 1985, quan la patent de George de Mes­tral es va exhau­rir i el mer­cat es va alli­be­rar. La indústria, però, s'ha man­tin­gut fidel a la filo­so­fia de con­ti­nuar pro­duint a prop del seu mer­cat. “El 95% del que fem aquí és per al mer­cat i el cli­ent euro­peu, africà i del Pròxim Ori­ent”, pre­cisa el direc­tor finan­cer, que hi afe­geix que, tot i això, també com­par­tei­xen deter­mi­nats mate­ri­als i pro­duc­tes amb la resta de fir­mes del grup situ­a­des arreu del món. Aquesta pro­xi­mi­tat al mer­cat per­met conèixer a fons les seves carac­terísti­ques específiques i faci­lita l'adap­tació de la pro­ducció als can­vis que s'hi van pro­duint. “També ens per­met com­pa­rar i com­par­tir apli­ca­ci­ons i fer xarxa perquè ini­ci­al­ment puguem cons­truir aquí un pro­ducte que hem començat a fer nosal­tres perquè s'acabi comer­ci­a­lit­zant en una zona del pla­neta que no es troba en la nos­tra àrea d'influència”, asse­nyala.

Tèxtil i plàstic. La pro­ducció de l'empresa comprèn dues grans línies: la cinta de tanca tèxtil (amb un procés molt més ela­bo­rat) i la cinta de tanca de plàstic (en què el ganxo s'adhe­reix a un tei­xit no tei­xit). De la cinta tèxtil a Vel­cro Europe, SA se n'ela­bo­ren les dues parts, el ganxo i el bucle, però de la cinta de plàstic només se'n fabrica la part del ganxo. “A par­tir d'aquest pro­ducte bàsic, nosal­tres el sub­mi­nis­trem a través de rot­llos, perquè els cli­ents l'apli­quin allà on vul­guin o en fem pro­duc­tes per­so­na­lit­zats, ori­en­tats a un con­sum més con­cret i específic que ser­vim per una apli­cació molt con­creta: cin­tu­rons, tan­ca­ments de roba i saba­tes...”, comenta Frei­xas. El direc­tor finan­cer de Vel­cro Europe SA cons­tata que el seu pro­ducte, amb els anys, s'ha fet un lloc a pràcti­ca­ment tots els sec­tors: des del ves­tu­ari fins als mobles, pas­sant per l'auto­moció, l'emba­latge, el mèdic, el tan­ca­ment de bos­ses o els bol­quers. Dar­re­ra­ment, s'ha començat a tre­ba­llar en dos àmbits molt dife­rents: el de l'ali­men­tació i el de la cons­trucció. En el pri­mer es dóna solució al tan­ca­ment de pro­duc­tes fres­cos que neces­si­ten con­ser­var-se. En el segon, la pro­posta és més ago­sa­rada i ofe­reix fixar ele­ments com les pla­ques foto­vol­tai­ques, les rajo­les o els ter­res de par­quet. “Volem dei­xar de ven­dre un pro­ducte per ven­dre apli­ca­ci­ons”, explica Frei­xas que hi afe­geix: “en qual­se­vol cosa que es neces­siti obrir i tan­car més d'una vegada hi podem entrar.”

Per Frei­xas, mal­grat que VEL­CRO® és un pro­ducte cone­gut i reco­ne­gut arreu, encara hi ha certs recels a fer-lo ser­vir en àmbits en què fins ara no se n'havia plan­te­jat l'ús. “Un cop con­vençut dels bene­fi­cis, el cli­ent sovint ha de replan­te­jar el seu sis­tema de pro­ducció i això avui reque­reix un gran esforç”, diu i recorda com a exem­ple el canvi que va supo­sar treure la cinta adhe­siva dels bol­quers per posar-hi el tan­ca­ment de VEL­CRO®. El 2012, l'empresa va créixer un 16% en ven­des i con­fia que els números del 2013, tot i que no seran tan bons, no siguin dolents. Després de dema­nar apro­var un ERO tem­po­ral el 2009, que no va cal­dre apli­car, la plan­ti­lla con­so­li­dada és de 300 per­so­nes.

Fac­tu­ració

38 M€

Tre­ba­lla­dors

300

Any de fun­dació

1959

Velcro Europe SA va néixer a Argentona el 1959 amb la patent del producte només per a l'Estat espanyol. Amb un mercat nacional estancat, el 85% del material es ven fora. La producció anual de cinta –tèxtil i de plàstic– arriba a 573 milions de metres de 25 mm d'amplada.

La naturalesa ja ho havia inventat abans

La història dels orígens de la cinta de tancament per sistema de ganxo i bucle és prou coneguda en el sector i demostra que, un cop més, la naturalesa és molt sàvia. Segons es té constància, l'any 1941 l'enginyer suís George de Mestral, un gran amant de la caça, un dia tornava del camp quan es va fixar en les flors de card que havien quedat enganxades tant als seus pantalons com al pèl del gos. Les va separar amb cura i les va mirar a través del microscopi: les flors estaven envoltades de milers de petits ganxos que s'adherien amb força als diferents materials amb què contactaven. De Mestral, inventor tossut i tenaç, va invertir molts anys a reproduir el sistema artificialment. Inicialment no va tenir gaire èxit i va haver de fer multitud de proves. La resposta final va arribar el 1955 amb el niló, que permetia que els ganxos “tinguessin memòria” i quan es desenganxessin del material conservessin la forma corbada. Va vendre la patent a diversos països, inclosa la fàbrica d'Argentona, que llavors només controlava el mercat espanyol. A més, la marca VELCRO® prové de la unió dels mots francesos velours (bucle) i crochet (ganxo). Se'l considera un dels vint invents clau que ha canviat la vida quotidiana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.