Reivindicació òbvia

Les intencions de la Declaració d'Empúries són tan bones com òbvies. El compromís de les institucions arriba tard. Mai és tard, sí, però la tardança causa estranyesa i perplexitat als ciutadans empordanesos i als del conjunt de les comarques gironines: «Que no ho feien? Que no donaven vi de l'Empordà les institucions que han de defensar el seu territori?»

Doncs no. No pas en tots els actes oficials o organitzats per institucions gironines s'ha servit vi de l'Empordà. Vaig assistir a un àpat oficial d'aquests que s'organitzen per celebrar el començament d'any amb un vi de la Rioja; molt correcte, tot sigui dit. Ningú no se'n va queixar.

El xampany era de la DO Cava. Què hauria passat si ens l'haguessin donat de Xampany? Tothom s'hi hauria fixat i tothom s'hauria queixat que no s'ajuda els viticultors del país.

A Albi –ciutat occitana agermanada amb Girona–, tots els vins que es beuen en els actes oficials –els finançats per les institucions– són de l'AOC Gaillac. Ben a prop, Tarn avall i, després, Garona avall, hi ha Bordeus, una de les dues (o tres) grans regions vinícoles terrenals. Si fos per quedar bé, els albigesos servirien Bordeus. Donen vins de Galhac. Al vespre, vam anar a sopar amb gent d'Albi: dels cinc o sis excel·lents vins que hi vam posar, només un era del terroir, els altres eren premiers crus i deuxièmes crus i, tot i tenir un escumós històric, vam beure un xampany millésimé fantàstic. L'endemà ens vam aturar en un restaurant: la majoria de vins eren de Galhac i els vam triar.

Per què l'han fet ara aquesta declaració i no fa un any o dos o deu? A la declaració hi ha agents econòmics: cambres de comerç i patronals de l'hostaleria. Aquests sí que tenen feina: que els restaurants gironins es comprometin a oferir preu per preu i bo per bo vins de l'Empordà. I que els cellers facin un esforç de màrqueting i de comercialització.