La ‘macro' continua manant

Les perspectives per a la renda variable continuen sent bones.Tot i així, detectem certs signes d'esgotament als Estats Units mentre que a Europa esperem que les borses mantinguin un comportament lateral durant els mesos d'abril i maig, quan hauríem d'aprofitar els nivells de 2.500 de l'Euro Stoxx 50 i de 7.600-7.800 de l'Íbex 35 per augmentar l'exposició. Mentrestant, a curt termini manen els dubtes sobre el creixement i els plans de liquiditat als Estats Units i al Japó. En les últimes setmanes, a la zona euro, les excuses (Xipre i PMI del març) han servit perquè el mercat corregeixi els excessos d'optimisme de principis d'any. Era insostenible i inconsistent la forta recuperació de la ràtio de sorpreses macroeconòmiques (molt vinculada a l'evolució de la borsa) i el seu pronosticable deteriorament posterior.

L'indicador està pròxim a mínims (excloent-hi períodes de crisi) i tot i que cal esperar un deteriorament addicional marginal, preveiem una recuperació al maig i que al segon trimestre del 2013 acabi sent positiu i exerceixi de suport als mercats. Donada la relació amb l'Euro Stoxx 50, es podrien esperar nivells entorn del 2.800 per a aquest mes. Per la seva banda, als EUA hi va haver sorpreses negatives en macroeconomia a l'inici d'any i, com esperàvem, es van reconduir.

Actualment, l'índex de sorpreses macro de Citi ha entrat en una dinàmica que pot situar-lo en un terreny negatiu. Esperem que al començament del segon trimestre l'indicador es torni negatiu però pensem que a la fi del trimestre predominaran les sorpreses positives una altra vegada, ja que el consens encara es mostra molt cautelós i ràpid a l'hora de rebaixar les expectatives. L'anterior, juntament amb uns bancs centrals (Fed i Banc del Japó) injectant liquiditat fa inclinar-nos per una caiguda de l'S&P 500 fins a nivells de 1.515 punts o del 3% a l'abril-maig, una lleugera retallada a curt termini que sembla saludable i també necessària.

Per a Espanya, es compta amb el suport de les polítiques de compra d'actius dels principals bancs centrals (Fed, Banc del Japó, Banc d'Anglaterra) que estan fent que les rendibilitats de la renda fixa es mantinguin en nivells baixos. Fins i tot a la perifèria, la rendibilitat cau més que proporcionalment al diferencial del deute espanyol i alemany, cosa que redueix la correlació entre aquest diferencial i l'Íbex 35. Tenint en compte els nivells de rendibilitat del bo alemany d'acord amb l'institut econòmic IFO i segons el creixement esperat per a Alemanya, arribaríem a un nivell de l'Íbex 35 entorn dels 8.800 punts per al setembre d'aquest any.

La nostra aposta pel Japó es manté neutral malgrat la revaloració acumulada. L'especulació sobre la debilitat del ien podria dur a l'índex Nikkei fins a nivells propers als 18.000 punts en un termini de 12-18 mesos, en consonància amb un ien a nivells de 120 per dòlar, corresponents als mínims del 2007-08, quan les operacions de carry de deute van arribar al seu punt àlgid. No obstant això, el diferencial de tipus entre els EUA i el Japó, un dels principals determinants de l'evolució del ien, no protegeix els actuals nivells de la moneda nipona. El nostre escenari podria protegir un ien a nivells de 93-94, en sintonia amb un Nikkei als 11.200 punts en relació amb els 13.400 aproximadament d'ara. Aconsellem, per tant, mantenir la neutralitat a l'índex però situar l'stop loss en 12.500 (un 6,5% per sota dels nivells actuals i un 11,6% per damunt al nivell dels 11.200 punts).