Quan l'ocupació es torna necessitat vital
En menys de dos anys, les PAH han entrat a vuit blocs propietat d'entitats financeres a Catalunya, la majoria al Vallès Occidental, per destinar-los a famílies desnonades i sense recursos
L'aprovació del PP de la llei hipotecària, la retirada de la ILP i la lentitud d'acció de les administracions auguren un augment de les ocupacions
-
Des de Catalunya, amb vuit ocupacions, es lidera l'anomenada obra social de les PAH, que consisteix en recuperar pisos d'entitats financeres com a acció d'emergència per garantir el dret fonamental de les persones a tenir un habitatge.
A dalt, un mapa amb nou ocupacions de pisos a Catalunya, vuit d'elles organitzades per les PAH. A sota, imatges del bloc de Cerdanyola, i membres de la PAH de Terrassa davant de l'edifici d'Unnim del barri de La Cogullada JOAN SABATER EL PUNT AVUI. -
Protesta davant d'un edifici propietat d'Unnim. -
Casa ocupada a Cerdanyola.
L'última ocupació la setmana passada a Sabadell d'un bloc de 40 pisos al carrer Sant Ferran, del barri de Gràcia, propietat de Caixa Penedès (del Banc Mare Nostrum), fa pujar fins a vuit les accions organitzades per les diverses Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que en 19 mesos han entrat a diferents immobles d'entitats financeres perquè s'hi puguin instal·lar famílies que estan en situació crítica; sense gairebé ingressos econòmics, sense feina, sense habitatge i que ja han esgotat totes les vies de negociació amb bancs i caixes i han acudit als serveis assistencials dels seus municipis.
La majoria de les accions s'han concentrat al Vallès Occidental, amb dues ocupacions durant la tardor del 2011a Terrassa, que van provocar l'efecte dominó a la comarca, amb tres més a Sabadell, una a Rubí i una altra a Cerdanyola. I el Vallès ha sigut la punta de llança d'unes accions que s'han estès a Salt i també a Sant Vicenç dels Horts i a Nou Barris, de Barcelona, tot i que en aquests dos últims casos promoguts per les plataformes sorgides
de les acampades del 15-M.
Un dels portaveus de la PAH de Sabadell, Pau Llonch, té clar que les ocupacions “aniran a més” els pròxims mesos, perquè no es donen solucions des de les administracions ni des de les entitats financeres als problemes de la gent que es queda sense habitatge. Una asseveració que ja es va sentir en la trobada
de PAH que es va fer fa unes setmanes a Salt, i que encara agafa més força ara amb l'aprovació en solitari del PP de la llei hipotecària i la retirada de la ILP. De fet, explica Llonch, arran de l'ocupació del darrer bloc rebran la visita de la plataforma de Madrid i d'altres d'arreu d'Espanya amb menys infraestructura, o més joves els estan demanant informació. Per això, editaran material tècnic i jurídic sobre com actuar durant i després de les ocupacions. A altres zones, com a Sevilla i arran del moviment 15-M, ha pres força les anomenades “corralas”, edificis buits on van a viure persones amb problemes per tenir un habitatge i que s'ocupen amb l'ajuda de moviments socials.
Les PAH ja fa mesos, i molts anys, que alerten del problema i tracten de primera mà els efectes de la crisi sobre les persones d'un sistema que ha donat carta blanca a l'especulació amb l'habitatge. Actuant sempre un pas per davant de les administracions, han aturat centenars de desnonaments –612 arreu de l'Estat–, han donat cobertura jurídica als afectats, els han ajudat en les necessitats bàsiques, però sobretot els han donat caliu i autoestima.
Les ocupacions que porten a terme de manera més mediàtica formen part de l'anomenada Obra Social de la PAH, que té per objectius recuperar la funció social d'un habitatge buit per garantir que les famílies no es quedin al carrer; aguditzar la pressió sobre les entitats financeres perquè acceptin la dació en pagament i el lloguer social, i forçar
les administracions públiques perquè adoptin mesures per garantir el dret a un habitatge. Llonch afirma que les ocupacions de la PAH “donen visibilitat a la situació ”, però que en realitat reprodueixen a més gran escala les que moltes famílies fan pel seu compte dels pisos que prèviament han perdut en mans dels bancs. Una mostra d'això, afegeix, és que des del novembre “50 famílies que ja havien ocupat han vingut a assessorar-se després a la PAH”. A Terrassa, explica el portaveu Guillem Domingo, passa el mateix i “sabem que hi ha blocs ocupats de forma espontània” en barris més populars, com a Torre-sana. I té clar que si les institucions renuncien a fer efectiva la
tutela d'un dret fonamental com l'habitatge, “ho farà la societat civil per omplir el buit que deixen”.
Després de l'ocupació s'obre una via de diàleg amb bancs i caixes per aconseguir un lloguer social. Al bloc de Sant Pere Nord, de Catalunya Caixa, s'ha aturat la denúncia via penal inicial i estan a punt de tancar un acord de lloguer social per a 11 famílies. Domingo explica que, de lloguers socials, n'han aconseguit pocs si ho comparen amb condonacions i dacions del deute, però que detecten un canvi d'actitud “incipient” dels bancs si pressionen i en dos mesos n'han aconseguit 10. També hi ha un repunt de famílies –una vintena– que es reallotgen en els pisos d'on van ser desnonats. “És d'una lògica aclaparadora que tornin a l'habitatge pel qual mantenen un deute de per vida”, diu Domingo.
D'‘okupes' a ocupes
No és casualitat que Terrassa o Sabadell hagin sigut els municipis més proactius on aquestes plataformes s'hagin fet seus alguns habitatges. Van ser on fa 20 anys el moviment okupa, molt criminalitzat, va tenir una major incidència. Aleshores aquest era un moviment ideològic de joves que denunciava l'especulació immobiliària i el capitalisme, i ara l'ocupació de les PAH és “per necessitat pura i dura” i no coneix edats, a més de fer-se exclusivament en propietats d'entitats financeres. Malgrat tot, a Llonch no el molesta que es faci aquesta relació perquè considera que algunes de
les seves denúncies sobre el problema de l'habitatge han demostrat ser vigents i, a més, considera que van ser “la punta de llança d'una comunitat amb ganes de reivindicar coses i d'implicar-se”.
De fet, les PAH defugen totalment de les ajudes purament assistencials, ja que la gent que hi assisteix s'implica i pren decisions de forma col·lectiva i assembleària. La darrera de Sabadell es va fer dimecres i hi van assistir 70 persones noves i és on es va decidir quines primeres vuit famílies anirien a viure en el bloc de 40 pisos del barri de Gràcia. Durant tot aquest mes, aniran entrant-hi a viure i es podria ampliar a dues més si no prosperen les negociacions d'un lloguer social.
Un altre front de les PAH són les administracions, i sobretot els consistoris, als quals demanen més valentia i no només lamentacions sobre el fet que no tenen recursos a banda de crear oficines de mediació. Ara que han aconseguit alguna complicitat del sistema judicial, reclamen accions contra els bancs perquè cedeixin el parc de pisos per destinar-los a lloguer social, ja sigui augmentant la pressió fiscal sobre els pisos buits o retirant els fons dels bancs que desnonin.
Cinc famílies a punt d'instal·lar-se al bloc “alliberat” de Salt
Un mes després que la PAH ocupés el bloc que estava buit al carrer Doctor Castany, de Salt, i que actualment pertany al Sareb, l'activitat a l'edifici continua. La portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, ha explicat que hi ha cinc famílies en tràmit de quedar-s'hi a viure i ara es demana al consistori municipal –governat per CiU– que faciliti l'empadronament dels habitants. L'enfrontament entre la PAH Girona i el consistori saltenc fa temps que dura i, ara, la plataforma acusa el govern de “posar traves” a la PAH. Actualment, l'edifici disposa de tots els subministraments bàsics i des de la PAH s'insisteix que volen legalitzar la seva situació i que no rebutgen pagar les factures d'aigua i electricitat, per exemple, i un lloguer social. Per continuar negociant sobre aquest cas, la PAH té programada una visita a Madrid a les seus del Banc Mare Nostrum (BMN) –antic propietari i actual administrador– i al Sareb. “Hem d'anar a Madrid perquè a Catalunya la capacitat de decisió està segrestada”, afegia la portaveu de la PAH a Girona. Afuera insisteix que malgrat que s'hi instal·lin cinc famílies, es tracta d'un projecte col·lectiu i de comunitat. L'esperit de comunitat va quedar clar des del primer dia que es va ocupar o “alliberar” l'edifici, tal com afirmen des de la PAH, amb l'organització d'un seguit d'activitats per potenciar la col·lectivitat. Un hort urbà, reunions diàries, xerrades, dinars populars com el previst per a l'1 de maig i el suport d'una cinquantena d'entitats que van des dels Marrecs de Salt fins la Xarxa de Lluita pels Drets Socials, passant pels sindicats i partits polítics. Salt és la població gironina on s'han fet públics més casos d'accions per aturar desnonaments de famílies. En la majoria dels casos, són famílies que no podien fer front a la hipoteca després de quedar a l'atur. La crítica situació ha fet que la PAH i fins i tot el grup municipal del PSC hagi demanat que es decreti l'“emer-gència habitacional”.
