La fi dels paradisos fiscals?
Operar amb bancs radicats en països coneguts com paradisos fiscals no és il·legal, en si mateix. Tot rau en l'origen dels fons que s'hi dipositin. Si prèviament es coneix la seva procedència i han estat declarats, qualsevol persona física o jurídica pot obrir i moure comptes en qualsevol banc estranger, inclosos els residents en aquests paradisos, la característica principal dels quals obeeix el fet que apliquen règims tributaris consistents en exempció total o gairebé total dels impostos en comparança dels que s'apliquen en els països amb sistemes tributaris similars.
Però com que el més freqüent és que els comptes domiciliats en aquests paradisos solen estar relacionats amb l'evasió de diners que pretenen evitar el pagament de tributs sense deixar rastre, el dilema dóna motiu, amb freqüència, a confusions conceptuals.
PRECEDENTS.
REVULSIU.
REACCIÓ.
El pròxim 22 de maig tindrà lloc una cimera a Brussel·les, en la qual els 27 països de la UE pressionaran Àustria –únic país reticent, ja que Luxemburg s'hi adherirà a partir de l'1 de gener de 2015- a fi d'establir un acord sobre l'intercanvi automàtic d'informació bancària que, actualment, solament és possible sota rogació judicial, previ requeriment.
SITUACIÓ ACTUAL.
Segons l'OCDE, en tot el món existeixen al voltant de 50 paradisos fiscals que custodien uns 19,5 bilions d'euros. Altres fonts assenyalen que arriben a 32 bilions de dòlars -24 bilions d'euros-. En qualsevol cas, aquestes magnituds equivalen aproximadament a una quarta part de la riquesa mundial. Entre els considerats països fiscals a Europa destaca Suïssa, on el 2011 els seus 315 bancs gestionaven 4,3 bilions d'euros.
En el conjunt de la UE, la xifra de frau fiscal ascendeix a un bilió d'euros, dels quals, segons la Comissió Europea, a Espanya li corresponen més de 82.000 milions. Estimacions del Sindicat dels Tècnics d'Hisenda (Gestha) xifren en 175.000 milions d'euros la quantitat que els espanyols tenen en paradisos fiscals. Altres fonts xifren en 40.000 milions els procedents de ciutadans i empreses espanyols dipositats en bancs suïssos. A la vista d'aquestes dades, sorgeix la pregunta: quants diners hauria suposat recaptar als eraris públics dels països d'origen dels evasors si l'evadit hagués pagat, per exemple, un tipus impositiu del 25%? La resposta és d'uns sis bilions d'euros que, com és obvi, solucionarien molts problemes d'alguns deutes sobirans.
Encara que previsiblement les noves tecnologies i, sobretot, la crisi econòmica a escala mundial, estan fent que no es deixi de petja els comptes secrets, encara existeixen moltes barreres i poderosos interessos que vetllaran per evitar-ho utilitzant per a això tota la seva enorme influència per evitar-ho. Són els lobbies, al centre dels quals col·loquem Goldman Sachs, que alguns experts defineixen com el megalobby global.
El 91% de l'Ibex-35
El pròxim 7 de maig està prevista la presentació de l'esborrany de l'informe ‘La responsabilitat social corporativa en les memòries anuals de les empreses de l'Ibex-35' corresponent a l'exercici de 2011, en el qual es posarà de manifest que el 91% de totes les cotitzades en l'IBEX-35, és a dir, 31 empreses, tenien societats participades en paradisos fiscals de baixa tributació, sense que això suposi que s'hagi infringit la legalitat.
