Exemples d'economia real

El professor Serra Ramoneda diu que la millor manera de fer arribar missatges econòmics a la gent és analitzant coses pràctiques, quotidianes, tangibles, que la gent les visqui de prop, perquè així són més fàcils d'entendre. Extrapolant aquest encertat raonament a l'entorn més immediat de les persones, és fàcil que aquestes trobin casos al seu voltant que il·lustrin fets econòmics rellevants que lliguen amb el que diuen les estadístiques. També se'n troben, de casos, que les contradiuen.

En posaré un de cada. El primer és l'emigració de persones formades. En un sopar recent, érem tres matrimonis amb dos fills cada matrimoni. Un d'ells té un fill a Portugal treballant per a una empresa alemanya, i l'altre a Holanda acabant els estudis i amb ganes de quedar-s'hi. El segon matrimoni també té una filla a Alemanya, la locomotora econòmica que al 2012 ha rebut 30.000 espanyols altament formats, que els rep amb els braços oberts sempre que s'hi adaptin. Al cap de pocs dies em trobo un amic i m'explica que té un fill instal·lat a Xangai i una filla a França. Realment, la globalització del factor del treball sembla clara, i en aquest cas, del treballador més jove i format, per desesperació del país que li ha finançat els estudis. Caldrà esperar temps millors. El segon fa referència a les estadístiques de costos laborals. Les dels anys 2008-2012, en crisi profunda, indiquen que els salaris han anat augmentant any rere any. Cada vegada menys, però augmentant. Miro a l'entorn i em trobo situacions que crec que resultaran familiars al lector: el monitor del gimnàs a qui han reduït, de cop, un 25% el sou; el del professor que acumula una reducció del 13% en els últims dos anys; el del botiguer a qui les vendes han baixat un 50%; el de l'empresa que ha reduït un 75% la facturació; el professional a qui han rebaixat un 40% el preu de les minutes; el del que acaba d'entrar en una empresa i cobra la meitat del que ha substituït, i així un darrere l'altre. Aquestes persones, que han de posar el plat a taula cada dia i paguen hipoteques, es freguen els ulls, incrèdules, quan els dic que segons les estadístiques, els salaris, malgrat que s'han desaccelerat, no han parat de créixer en els darrers anys.