El setembre arribarà!

Ho hem constatat, i ho podem donar per sabut. Ha costat molt d'aconseguir un consens, però finalment tothom a qui hem consultat –gent de pes– ha estat unànime: després del mes d'agost, arribarà el mes de setembre. Si no és que esclata un cataclisme galàctic... acabat el mes d'agost, vindrà el mes de setembre.

I per què ens hem preocupat per una qüestió que en principi sembla òbvia? Senzillament, perquè hem rebut abundants sensacions que porten a creure que moltes persones –i moltes empreses– pensen que el setembre no arribarà. S'espera amb candeletes que passin aquests cinc dies que li queden de juliol per baixar la persiana... i tirar la clau a la claveguera. Assetjats per tota sort de problemes i dificultats, sortegen aquestes darreres hores, amb el pensament fix en aquell lloc que han triat per passar les vacances i, sobre tot, per allunyar-se d'un telèfon i d'un correu electrònic que no paren de servir males impressions, reclamacions, ultimàtums i desercions massives.

L'agost apareix com l'oasi reconfortant, en què no hi ha fatics que destorbin la vista fixada en un punt a l'horitzó –mar o muntanya– i on tampoc hi ha banquers que amenacin per carregar-te un vint-i-tres per cent d'interès sobre els descoberts de la pòlissa; ni proveïdors que truquin que vénen a retirar el gènere; ni clients de tota la vida que tornin el rebut girat de la manera habitual. Res no torbarà l'aïllament d'unes merescudes vacances. Per prevenció, han deixat el mòbil a casa –fan servir el de l'esposa– i no han fet saber a ningú el seu destí. Oblidats de tothom, oblidats fins i tot d'ells mateixos, esperen retrobar la pau.

Aquests darrers dies de juliol ja no agafen el telèfon. Les secretàries tenen les ordres molt clares, i han de fer servir una d'aquestes frases, davant de qualsevol reclamació: «Ara mateix estan reunits...», «Els hem tornat el rebut?... Que no tenia la data correctament?», «No ens lliguen els números; tornin a enviar-nos un extracte», «Hem canviat de banc, és clar, vulguin girar-nos pel...», «Paguem el del mes, però pel que fa a l'anterior hem d'esperar que es reuneixi el consell...», «Crec que hi havia un problema amb la recepció del gènere», «La noia que porta els comptes s'ha trobat malament...», «L'administració ens retarda el pagament, i és clar...», Què diu ara, home de Déu: nosaltres sempre hem pagat!...»

Certament que val més agafar-s'ho amb humor. Però el setembre arribarà, i llavors hom trobarà un altre cop el feix de problemes que ara deixa enrere, corregits i augmentats. És evident que tampoc no podria solucionar-los a l'agost perquè molts altres, com ell, també han decidit fer-se fonedissos. Però fins els més empedreïts optimistes no donen un duro pel que pugui passar, amb tancament d'empreses, concursos de creditors i augment espectacular de l'atur... No es detecten en l'horitzó gaires canvis en l'economia en general, encara que les turbulències sempre beneficien uns sectors en detriment d'uns altres. Per cert que a aquest cronista El Punt també li ha donat festa a l'agost. Es tracta de predicar amb l'exemple!