tant
X
Irresponsables en un 95%
la segona caixa del país és un fracàs col·lectiu
No em passa sovint, però avui coincideixo amb la CUP. Ho faig quan titlla de lladres els responsables de Catalunya Caixa que compareixen a la comissió d'investigació del Parlament sobre les caixes d'estalvis. Les remuneracions pactades entre ells i la fallida de l'entitat evidencia alhora la seva voracitat i manca de competència. Per completar la terna d'atributs, la displicència amb la qual continuen actuant és impactant.
El mateix Narcís Serra, president nomenat a dit tot i els seus nuls coneixements bancaris, té la gosadia de dir que la caixa no estava polititzada. Adolf Todó, màxim responsable executiu amb poder per autoatribuir-se remuneracions, indemnitzacions i pensions, s'espolsa les puces endossant la responsabilitat del 95 per cent del problema als anteriors gestors.
L'ensulsiada de Caixa Catalunya és una suma de misèries individuals. Misèries d'egòlatres, com per exemple Serra, col·locats en tasques que els superen. De saltataulells com ara Adolf Todó, que no dubten a enfonsar la petita Caixa Manresa o a fer de cavall de Troia del Banc d'Espanya si això és beneficiós per a la seva carrera professional. D'acadèmics com ara Castells i indocumentats com per exemple Montilla o Corbacho, que supervisaven un mamut com Caixa Catalunya fent “trobades trimestrals” (llàstima que l'agència de detectius Método 3 no els gravés). De polítics que tenen tants crèdits concedits per les caixes que en lloc de preguntar en comissions d'investigació hi haurien de comparèixer.
L'ascensió d'aquests personatges al timó de la segona caixa d'estalvis del país és el relat d'un fracàs col·lectiu. O bé no hi havia ningú amb més preparació o bé la gent preparada està massa lluny del poder. Si això és el millor que pot donar l'establishment català, fins i tot la CUP sembla una alternativa acceptable. I això, al meu entendre, no és bo.
