Gran angular

Relleu a l'Organització Mundial del Comerç

Aquest 1 de setem­bre el bra­si­ler Roberto Aze­vedo ha pres el relleu al francès i exco­mis­sari euro­peu Pas­cal Lamy com a nou direc­tor gene­ral de l'Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC). Aze­vedo és el pri­mer dels fins ara vuit direc­tors gene­rals que l'OMC i el GATT han tin­gut que prové d'un dels BRICS (el Bra­sil, Rússia,l'Índia, la Xina i Sud-àfrica), cosa que demos­tra la importància crei­xent que aquests cinc països emer­gents tenen en l'eco­no­mia mun­dial, per molt que el seu crei­xe­ment s'hagi també fre­nat últi­ma­ment.

Però el relleu no és només una qüestió de canvi de per­sona, sinó també de canvi de situ­ació, a la qual s'haurà d'adap­tar aquesta orga­nit­zació inter­na­ci­o­nal amb seu a Gine­bra. L'OMC està pas­sant un moment difícil. A començament de desem­bre l'OMC cele­brarà la seva novena con­ferència minis­te­rial a Bali, però a hores d'ara ja es pot dir que la seva gran espe­rança de cloure la vui­tena ronda mul­ti­la­te­ral o de desen­vo­lu­pa­ment (ini­ci­ada a Doha el 2001, just després de l'inci­dent de les Tor­res Bes­so­nes de Nova York l'11 de setem­bre de 2001) s'ha esfu­mat cre­ant una situ­ació en què, a falta d'una apro­xi­mació mul­ti­la­te­ral glo­bal al pro­tec­ci­o­nisme, estan pro­li­fe­rant els acords comer­ci­als de caràcter regi­o­nal.

Aquests acords regi­o­nals han pas­sat de 70 a més de 300 entre 1990 i ara, i repre­sen­ten el 20% del comerç mun­dial, però el pro­blema és que si avan­ces­sin la Trans­pa­ci­fic Part­ners­hip impul­sada pels Estats Units, i que ja ha cele­brat 19 ses­si­ons nego­ci­a­do­res, i la Transat­lan­tic Trade and Invest­ment Part­ners­hip US/Euro­pean Union, que es va llançar el 8 de juliol a Was­hing­ton, el sis­tema mul­ti­la­te­ral sus­ten­tat per l'OMC que­da­ria en un no res, per molt que Pas­cal Lamy hagi mar­xat recor­dant que el sis­tema mul­ti­la­te­ral de comerç és la millor cui­rassa con­tra el pro­tec­ci­o­nisme naci­o­na­lista que tanta por fa en uns moments de crisi.

POSAR-SE AL DIA.

La rea­li­tat és que l'OMC que hereta Roberto Aze­vedo haurà de posar-se al dia per seguir tenint el paper relle­vant que havia tin­gut l'OMC com a ges­tora del GATT (per al comerç de mer­ca­de­ries), del GATS (per al comerç de ser­veis) i del TRIPS (per a la pro­tecció de la pro­pi­e­tat intel·lec­tual), així com dels sis­te­mes de solució de diferències i d'anàlisi de les polítiques comer­ci­als.

El relleu a l'OMC es pro­du­eix en un moment de crisi dels països rics i de canvi molt subs­tan­cial en el comerç i les rela­ci­ons econòmiques inter­na­ci­o­nals en gene­ral. Estem, cer­ta­ment, en un moment d'hiper­glo­ba­lit­zació en què el comerç ha cres­cut con­si­de­ra­ble­ment, en què no sola­ment es desen­vo­lupa el comerç de mer­ca­de­ries sinó també el de ser­veis des­ma­te­ri­a­lit­zats (turisme, ser­veis pro­fes­si­o­nals, tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, banca, etc.), i en què el comerç és ja cosa d'un ampli nom­bre de països rics i pobres.

Quan el GATT es va posar en marxa el 1948 hi par­ti­ci­pa­ven 23 països. El nom­bre de mem­bres de la seva suc­ces­sora, l'OMC, avui és de 159 (entre ells Rússia i la Xina), la qual cosa indica que la glo­ba­lit­zació s'està pro­duint en exten­siu i amb cada cop més països que estan sor­tint de la pobresa en què abans esta­ven gràcies al comerç inter­na­ci­o­nal. La Xina, per exem­ple, mem­bre de l'OMC des de 2001, s'ha con­ver­tit en una mega­potència comer­cial que ven a l'exte­rior el 50% del seu PIB, men­tre que –per com­pa­rar- al Regne Unit, en el moment més àlgid de la glo­ba­lit­zació d'abans de la Pri­mera Guerra Mun­dial el 1913 i tot con­tro­lant el 24% de les expor­ta­ci­ons mun­di­als, aques­tes no li repre­sen­ta­ven més que el 18% del seu PIB.

Per si això no fos prou, el comerç inter­na­ci­o­nal ha can­viat tant perquè ara es dóna en totes les direc­ci­ons, i no sola­ment en les rela­ci­ons Nord-manu­fac­tu­res/Sud-pri­me­res matèries com abans, com a con­seqüència de les pràcti­ques de les empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals, i al mateix temps s'ha produït una àmplia diver­si­fi­cació de pro­duc­tes amb un crei­xent comerç (ara atu­rat per la crisi mun­dial) de com­po­nents i peces que en deter­mi­nats sec­tors ha subs­tituït en part l'antic comerç de pro­duc­tes aca­bats.

Tot això ha sigut pos­si­ble per la reducció de bar­re­res al comerç de mer­ca­de­ries que el GATT i l'OMC han pro­pi­ciat, i que ara es vol esten­dre als inter­can­vis de ser­veis, a on exis­tei­xen encara mol­tes pràcti­ques pro­tec­ci­o­nis­tes i naci­o­na­lis­tes en sec­tors com ara les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, els ser­veis finan­cers, el comerç al detall, els trans­ports i els ser­veis pro­fes­si­o­nals que exi­gei­xen reco­nei­xe­ment recíproc de títols.

El senyor Aze­vedo té molta feina al davant per com­ba­tre el pro­tec­ci­o­nisme i evi­tar una crisi com la del 1929, en què el comerç mun­dial va caure a un 5% del PIB mun­dial des del 16% al qual havia arri­bat el 1913. D'altra banda, l'OMC ha de fer front a nous rep­tes que fins ara no eren entre els seus ter­mes de referència: la guerra de divi­ses per evi­tar el mer­can­ti­lisme de la Xina, que fa tor­nar els països pobres a l'expor­tació de matèries pri­me­res; les aju­des esta­tals i el dúmping social i medi­am­bi­en­tal, entre d'altres.

Els països pobres també espe­ren del nou equip de l'OMC que s'aju­din les seves expor­ta­ci­ons. Aquí tots obser­va­rem el que és capaç de fer la nova direc­tora del Cen­tre de Comerç Inter­na­ci­o­nal UNC­TAD/OMC, l'espa­nyola Arancha González, per faci­li­tar el seu comerç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.