Baralla pressupostària
Demòcrates i republicans acosten posicions però mantenen viu l'atzucac pel límit del deute
Els nord-americans en culpen els conservadors, segons les enquestes
De manera regular, el president dels Estats Units, Barack Obama, i el vicepresident, Joe Biden, reben informes sobre els impactes de l'apagada governamental parcial. Divendres passat Denis Mc Donough, cap de gabinet de la Casa Blanca, i Sylvia Burwell, directora de l'oficina de pressupostos, van detallar als dos mandataris que l'apagada ha aturat els permisos i les revisions dels projectes de creació d'ocupació i les vendes d'arrendament de terrenys federals als estats de l'oest.
L'administració ha deixat d'emetre permisos per dur a terme operacions de perforació en terrenys federals i ha deixat de fer revisions mediambientals per a projectes relacionats amb els transports i l'energia. Almenys una venda d'arrendament a l'estat de Nou Mèxic, prevista inicialment per al 16 d'octubre, ha estat posposada. Si s'hagués fet, la venda hauria convertit més de 5.000 hectàrees en terreny disponible per al nou desenvolupament de petroli i gas. És l'última molèstia amb què ha topat la Casa Blanca des que l'apagada governamental parcial va entrar en vigor. I és clar que no serà la darrera.
La falta d'acord per a un nou pressupost entre demòcrates i republicans ha sumit l'administració nord-americana en un tancament parcial de les operacions federals, just en un moment en què el país s'apropa perillosament al 17 d'octubre.
Data límit
EL 17 d'octubre l'administració es quedarà sense maniobres comptables legals i prudents per mantenir el país per sota del seu límit d'endeutament, de 16,7 bilions de dòlars (12,3 bilions d'euros), sense deixar de pagar totes les factures i deutes contrets a temps. Segons el secretari del Tresor dels EUA, Jack Lew, la Casa Blanca encara disposarà de 30.000 milions de dòlars (22.150 milions d'euros) en metàl·lic, però passat el termini, l'administració ja no serà capaç de demanar cap préstec per poder compensar la diferència entre despeses i ingressos.
Tal com alerta l'oficina de pressupostos del Congrés, entre el 22 d'octubre i l'1 de novembre el país farà front a la suspensió de pagaments.
Malgrat el relatiu progrés vist els últims dies, demòcrates i republicans encara no han arribat a cap acord, ni per posar fi a l'apagada ni tampoc per apujar el límit de deute. Obama, que ha explicitat la seva indignació amb la situació, va rebutjar l'última oferta del president de la Cambra de Representants, el republicà John Boehner, que pretenia acordar un pedaç de sis setmanes per negociar el límit del deute més endavant. De fet, la nova roda de negociacions hauria coincidit amb l'arrencada de la temporada de compres nadalenques als Estats Units.
Segons totes les enquestes, la població nord-americana culpa els republicans de l'apagada i de la possible suspensió de pagaments. Conscients del dany que l'atzucac provoca en la imatge d'un partit considerat a la deriva i segrestat per l'ala més ultradretana, els líders republicans al Senat han instat urgentment Boehner perquè temperi les seves posicions i permeti la votació d'una sola mesura que reobri les agències federals i apugi el límit del deute.
Opinions diverses
Amb tot, n'hi ha que, en privat, continuen considerant un abús aprovar res que no comporti beneficis polítics per al Partit Republicà. Els conservadors insisteixen a ajornar algunes de les mesures incloses en la reforma sanitària del president Obama o a mantenir bona part de les retallades automàtiques que van entrar en vigor al març passat amb motiu del segrest fiscal.
Els uns i els altres, durant els propers dies, continuaran negociant i pressionant amb vista a trobar l'anhelada posició en comú que posi fi a aquest atzucac.
Oberta l'Estàtua de la Llibertat
L'apagada governamental parcial dels Estats Units, que ja ha arribat a dues setmanes, va afectar algunes de les icones més populars del país, incloent-hi el Gran Canyó, el Mont Rushmore i l'Estàtua de la Llibertat, situada en una illa de Nova York que és gestionada per una agència federal.
L'estat de Nova York ha donat 369.300 dòlars (272.413 euros) per permetre que els agents federals reobrin l'Estàtua de la Llibertat als turistes, des d'ahir i fins al 17 d'octubre. Alhora, l'estat d'Arizona abocarà 651.000 dòlars (481.000 euros) per fer el mateix amb el Gran Canyó durant una setmana.
De fet, el Departament d'Interior dels Estats Units ha arribat a acords amb diversos estats nord-americans per tal de reobrir fins a 400 parcs, monuments i altres àrees públiques afectades per l'apagada per tal de permetre'n l'ús tant als residents com als nombrosos turistes que rep el país.
