tantxtant
El declivi de Barajas
L'aeroport de Barajas passa per una situació crítica. Entre gener i setembre d'enguany ha perdut el 14% del volum de passatgers, i durant el mes d'agost va tenir el descens més gran de passatgers de tots els aeroports d'Europa, amb una caiguda d'usuaris del 11,7% respecte al mes d'agost d'un any abans. En els últims dos anys Barajas ha perdut més del 22% del seu tràfic de passatgers, mentre que a l'aeroport de Barcelona ha crescut més d'un 8% durant el mateix període. Això ha provocat que per primer cop a la història l'aeroport del Prat superi el de Barajas, que Barcelona sigui el vuitè aeroport d'Europa i Barajas el novè pel que fa al nombre de passatgers. Això fa ruïnosa la gran inversió de 6.200 milions d'euros que va suposar la construcció de la nova terminal T4 de Barajas, que actualment està infrautilitzada. L'augment del 48% en les taxes aeroportuàries que al mes de juliol de 2012 va implantar AENA, l'ens estatal de gestió d'aeroports, no explica l'evolució diferent dels dos aeroports perquè l'augment de taxes també s'ha aplicat a l'aeroport del Prat i, en canvi, el tràfic aeri ha augmentat. L'acumulació de retards en els vols tampoc explica la davallada en el nombre de passatgers a Barajas. Fa uns dies l'Agència Europea per a la Seguretat en la Navegació Aèria va donar a conèixer els aeroports europeus amb més retards en els seus vols durant el mes d'agost.
L'aeroport del Prat va ser el tercer d'Europa amb més retards, amb 2.142 minuts acumulats de retards i, en canvi, Barajas va ocupar el lloc número 16, amb 471 minuts. Finalment, la crisi econòmica, que afecta tot l'Estat espanyol, tampoc explica l'evolució diferent entre tots dos aeroports.
Les dues causes de la caiguda de Barajas són: 1) la pèrdua d'atractiu a escala internacional de la ciutat de Madrid, com es va poder constatar amb la derrota de la candidatura olímpica de Madrid 2020 i amb la caiguda del turisme a la ciutat, que va disminuir un 22% al mes d'agost mentre que va pujar a la resta de l'Estat; i 2) la competència del TAV, especialment en el pont aeri.
