Del Montsec al Harrods

La família Alemany fa mel i torrons des de l'any 1879 i segurament des d'abans d'aquesta data. Però és la més antiga que tenen documentada i per això apareix al costat del logotip de l'empresa, renovat i modernitzat fa dos anys perquè ser una empresa centenària i familiar no implica haver de descuidar estar al dia en imatge i màrqueting. “La meua rebesàvia, coneguda com la Mundeta, ja elaborava una mena de dolç, com uns caramels, fets de mel i ametlles”, explica Ferran Alemany, gerent de l'empresa i cinquena generació d'aquesta veterana firma d'Os de Balaguer, enclavada a la serra del Montsec, al cor de la Noguera. A la zona molts pagesos complementaven els ingressos amb la producció de mel, com passa en altres zones de secà. Però a casa dels Alemany ja la coneixen com Cal Torroner, de manera que s'intueix que la producció superava de sobres l'àmbit domèstic. “El seu fill, és a dir el meu besavi, va començar a innovar i a fer més tasca comercial, produint torró d'avellana i venent-lo en fires i mercats.”

En aquests indrets es trobaven amb altres torronaires de la Noguera i del pla de Lleida. Va ser en aquella època quan també es van començar a constituir, de forma també familiar, les primeres empreses especialitzades en aquest producte a Agramunt, on actualment es concentren les cases torronaires tradicionals més importants del país. “Vam créixer de manera paral·lela, tot i que el torró del Montsec és de pasta blanca, i el d'Agramunt, de pasta groga, per petites diferències a l'hora de torrar el producte de forma tradicional, però en tots dos indrets es va desenvolupar en paral·lel l'elaboració del torró de manera més professional”, explica Alemany.

Als anys trenta del segle passat l'empresa va donar un nou pas endavant amb la introducció d'una certa mecanització de la producció. El besavi d'Alemany va visitar l'Exposició Universal de Barcelona del 1929 i d'allà va tornar amb la primera màquina d'elaborar torró. Sense deixar de perdre el caràcter familiar i artesanal, es va començar a ampliar la producció i a tenir uns primers clients a Barcelona i altres zones del país.

El creixement, lent però constant, va portar als anys setanta al següent pas lògic en l'evolució de l'empresa: la contractació de personal per atendre el volum de producció que havia adquirit. Era l'època en què el pare de Ferran Alemany es feia càrrec de l'empresa.

Avui, Mels i Torrons Alemany té 25 treballadors contractats i la producció dividida en dues línies: la de mel, sotmesa a investigació i nous productes, i la de torró, més tradicional. La seva no és una estratègia de gran producció industrial, sinó de mantenir el caràcter tradicional i amb un producte d'alta qualitat. El seu mercat principal és Catalunya però venen arreu de l'Estat i tenen distribució en alguns països europeus. “A França, Alemanya i Anglaterra tenim clients que valoren el nostre producte com a delicatessen, evidentment no existeix la tradició del torró que hi ha al nostre país, però en canvi allà s'hi valora com a caprici i curiositat gastronòmica”, explica Alemany. Fins als prestatges de gastronomia del Harrods de Londres han arribat les mels i els torrons d'Alemany. “A alguns clients que visiten l'estranger els fa gràcia trobar algun dels nostres productes en alguna botiga i ens n'envien la foto, però nosaltres no controlem exactament el destí de la distribució en cada país, sinó que això està en mans de les empreses amb les quals acordem la distribució”, explica. Un mercat potencialment molt interessant per al sector del torró és el llatinoamericà. “Però hi tenen molta més entrada els torronaires industrials que no pas l'artesanal”, explica Alemany. La seva estratègia, doncs, és una altra: mantenir els productes d'artesania, per un costat, i innovar amb nous productes gurmet, de salut, i d'alta gastronomia, sobretot amb les mels. Els últims: una llaminera mel amb avellanes, i una mel de taronger amb pell confitada de taronja ideal per a amanides i torrades. “La mel pot ser un gran condiment”, conclou Alemany.