El sector gurmet s'engreixa amb la crisi
El clúster Catalonia Gourmet aprofita la receptivitat del mercat i traça estratègies per potenciar i internacionalitzar la indústria catalana dedicada a l'alimentació de gamma alta
sector s'ha beneficiat d'una taxa de creixement del 6,4%
més potents
Filigranes culinàries, exquisideses, delícies variades, capricis, cremoses porcions i saboroses queixalades, vins i licors de textura vellutada i, en definitiva, espurnejants regals per al paladar i l'olfacte. Tot això i més és competència de la indústria gurmet. Un ampli catàleg de productes que busquen plaure els sentits del consumidor i que, alhora, poden omplir les butxaques de qui sàpiga comerciar-hi.
I és que les possibilitats de treure rendibilitat a la gamma sibarita són diverses i s'eixamplen a mesura que va apareixent més oferta i més apostes innovadores. La revista Forbes dedicava la setmana passada un reportatge a analitzar el Gourmet Ghetto de Berkeley, un seguit de negocis i propostes gastronòmiques que han crescut al voltant de la prestigiosa universitat californiana.
L'activitat gurmet té possibilitats de prosperitat perquè surt beneficiada d'una suma de factors: l'alimentació és la partida de despesa que menys es redueix en temps de depressió econòmica, es limiten els tiberis en restaurants en favor d'àpats més gastronòmics a casa, el consumidor dels mercats tradicionals valora cada cop més la qualitat quan ha de fer despesa i, així mateix, hi ha uns nous mercats amb un públic potencial enorme (sobretot als països asiàtics) que mostren un interès creixent pel producte exclusiu.
Com passa amb tota activitat de negoci quan està en la fase incipient, el marge de recorregut i de creixement del sector gurmet és notable. Qui millor ho gestioni s'endurà el tros de pastís més gros.
El clúster Gourmet de Catalunya posa les peces per no deixar passar aquest tren. Sota la marca Catalonia Gourmet treballa “per a la promoció de la competitivitat de totes les empreses catalanes de la cadena de valor del producte gurmet”.
Paladar català.
Segons dades del clúster Catalonia Gourmet, en total a Catalunya hi ha 503 empreses que es poden englobar en aquest sector i propicien una facturació de 811 milions d'euros. L'ocupació que generen és de 4.706 treballadors. El 60% d'aquestes empreses corresponen a la divisió alimentació (301 empreses i 3.192 treballadors) i el 40% restant (202 empreses) es dediquen a la branca begudes (vins i caves, licors, cerveses, sucs, aigües i refrescos).
En el total de l'Estat espanyol, el mercat gurmet representa 4.100 milions d'euros. Girant els ulls cap a Europa i analitzant països de proporcions similars a Catalunya, se certifiquen les possibilitats d'engreixament que té aquesta divisió de negoci. A Suècia, per exemple, el mercat gurmet representa 1.100 milions d'euros l'any i a Holanda encara és més exagerat: 1.900 milions.
Marta Amorós és la gerent del clúster i posa de manifest que el repte implica sumar protagonistes que ajudin a consolidar la relació entre Catalunya i els productes de gamma alta i, així mateix, trobar la fórmula màgica que possibiliti “donar al client final el producte o servei que pugui necessitar. Al cap i a la fi és el client qui mana”. Matisa que el clúster no busca només incorporar productors sinó ampliar-lo a “membres de diferents punts de la cadena de valor” i, en aquest sentit, obre la porta a “instituts de recerca, cuiners o empreses d'envasat, perquè sumar partners a la cadena et possibilita fer estratègies més potents”. Les estratègies que refereix impliquen la publicitat, la difusió i la potenciació de la imatge dels productes per, així, aconseguir una progressiva penetració en més mercats.
En aquest context, a primers de mes va realitzar-se un seminari a Girona que portava per títol El negoci gurmet a Àsia i que anava dirigit a empresaris amb vocació exportadora. Es van posar sobre la taula les immenses possibilitats que ofereix el mercat asiàtic, un mercat emergent important amb el 50% de la població del planeta i el 25% del PIB mundial. El continent asiàtic té dos països per sobre dels 1.000 milions d'habitants (la Xina i l'Índia), un munt de consumidors potencials.
Mossegar el mercat.
S'aprecia una taxa de creixement del 6,4% del negoci a Catalunya entre els anys 2000 i 2010 i el consumidor gurmet tipus està entre els 35 i els 50 anys. Tant compren homes com dones i el principal canal de compra és el canal massiu (hipermercat i supermercat). Per la seva part, el principal canal de proveïment de les botigues és el fabricant i, seguidament, “els agents amb cartes múltiples” de productes.
L'estudi posa de relleu que la gamma gurmet “s'adapta perfectament al comerç electrònic i hi ha una tendència a l'alça en les compres”. Val la pena tenir en compte que “per poder destacar en un mitjà tan global i saturat és molt important l'estratègia de comunicació i màrqueting”. Si es fa bé se'n pot treure estalvi i optimització dels costos: “Molts petits operadors o productors veuen en la venda per internet una opció per reduir costos de distribució i augmentar els seus marges comercials.”
Un altre aspecte a treballar és el de la restauració, tant convencional com el que en anglès es diu on the go (en ruta). L'estudi exposa que aquest consum s'ha convertit en una de les claus de creixement en el mercat de restauració al Regne Unit gràcies a haver sabut interpretar que “els consumidors busquen cada vegada més poder menjar quan vulguin, on vulguin i com vulguin però amb qualitat”.
També es fa una menció al turisme gastronòmic i s'apunta que anar de restaurants és l'activitat preferida dels turistes nord-americans en els seus desplaçaments a altres països. La gastronomia catalana és “un element únic, una proposta de valor superior a cap altra”, diu l'informe.
En aquest sentit, ja hi ha projectes en marxa, com per exemple el de Pasaporte Gourmet, una iniciativa que ofereix poder menjar en 50 restaurants de Barcelona a meitat de preu.
El producte barat surt car i no agrada
Una jornada de treball convocada pel clúster gurmet agrupa diverses empreses catalanes del sector i serveix per divulgar estratègies
“El consumidor exigeix qualitat, la tàctica del preu barat no val. Hi ha vida més enllà del low cost.” L'afirmació és de Joan Font, president del grup Bon Preu, i la feia aquest dijous en el marc de la jornada que organitzava a Masquefa el clúster Catalonia Gourmet. L'acte buscava analitzar la situació actual del sector i traçar estratègies de treball futures que serveixin per reforçar la imatge i el prestigi dels productes de gamma alta fets i fabricats a Catalunya. Font, que presideix un grup que tancarà el 2013 amb una facturació superior als 800 milions d'euros i que no ha vist encongit el seu volum de vendes ni tan sols en temps de crisi, parlava de la necessitat de mimar el client consumidor i de donar-li facilitats perquè acabi satisfet.
A criteri del màxim responsable dels supermercats Bon Preu i dels hipermercats Esclat, la traçabilitat i seguretat del producte, així com la varietat, són aspectes que “cada dia pesaran més en el món de l'alimentació”. Amb aquest escenari, considera que la complaença és mala consellera quan es tracta de buscar negoci: “Innovar no és fàcil, trobar productes que aportin valor tampoc no és fàcil, però hem d'intentar-ho.” Afegia que “endevinar els productes que tenen demanda, que funcionen i que, a més, ens permeten guanyar-nos la vida és molt difícil. Encertar té mèrit”.
Si aportar valor comporta tanta dificultat, es podria pensar que l'opció més fàcil pel productor i pel distribuïdor és tirar pel dret. Però Joan Font és del parer que decantar-se per comercialitzar producte barat és una mala tria: “Un preu molt barat, quan el producte no val per a res, acaba resultant molt car” i conclou que “ens ha de fer il·lusió innovar, crear empresa i guanyar diners”.
Xavier Parra, director de màrqueting de Casa Ametller (empresa dedicada a la producció i comercialització de fruita i verdura fresca i productes derivats), convenia que el que es coneix com a “generació gurmet té data de caducitat”. Explicava que la franja de consumidors que a dia d'avui s'interessen per un producte de més valor afegit o més sofisticat és un públic que passarà i que “després vindrà un altre públic amb una altra sensibilitat”. Malgrat que en el món anglosaxó hi ha qui parla de foodies, no està clar com es batejarà aquest tipus de públic però, diu Parra, difícilment se seguirà parlant de gurmet perquè és un concepte caduc.
La reflexió li servia per introduir la conveniència que una empresa se sàpiga anticipar a les demandes que li plantejarà el mercat. Malgrat admetre que “no hi ha un consumidor tipus, sinó molts tipus de consumidor”, apuntava que la radiografia del comprador de producte de valor afegit tendeix a mostrar un consumidor que respecta tres pautes o alguna d'elles: té inquietuds gastronòmiques; està preocupat per la salut i i té una conscienciació social i en matèria de sostenibilitat.
Xavier Parra va dir que Casa Ametller, des dels dies en què venia fruita al mercat de Vilafranca del Penedès, ha crescut com a empresa sota la idea “d'oferir un producte diferencial” i que “tocar el component emocional del client és essencial”.
LA IMATGE.