El benefici de la gran banca creix un 80% fins al setembre
Els resultats conjunts dels grups Caixa Bank, Sabadell, Popular, BBVA i Santander sumen més de 7.250 milions d'euros
La millora s'explica per les plusvàlues, però sobretot per la necessitat de menors provisions per sanejar
les provisions
El benefici net de les cinc principals entitats financeres de l'Estat va créixer un 80 per cent entre el gener i el setembre, fins als 7.251 milions d'euros. Les plusvàlues i les menors provisions que han hagut de fer expliquen l'avenç protagonitzat per Caixa Bank, el Sabadell, el Santander, el BBVA i el Popular. Aquest últim va publicar ahir els resultats i és l'únic que ha tingut un retrocés per culpa dels crèdits dubtosos que té en cartera (227 milions de benefici, un 9,5 per cent menys).
Els números de la resta de grups s'han disparat fins a nivells anteriors a la crisi, sobretot els del Santander, que els nou primers mesos ha guanyat 3.310 milions, un 77 per cent més. De fet, ja ha superat els 2.295 milions obtinguts el 2012.
Malgrat que en números absoluts el podi és per a l'entitat que presideix Emilio Botín, l'avenç més espectacular el protagonitza Caixa Bank, ja que el seu benefici ha progressat un 162 per cent, fins als 458 milions. Segons el banc presidit per Isidre Fainé, el bon comportament dels números s'explica per la incorporació als resultats de l'adquirit Banc de València i perquè la millora de l'economia ha permès que el nivell de dotacions, 5.956 milions, sigui menor als 8.374 milions dels tres primers trimestres de l'exercici passat.
La necessitat de fer menys calaix també és la responsable de l'avenç del benefici del BBVA –un 86 per cent més, fins als 3.077 milions–, tot i que també hi ha tingut a veure la venda d'actius no estratègics. És temps de treure's de sobre velles rèmores i activitats que no acaben de funcionar, i també, paral·lelament, de pair les integracions fetes pels grans bancs, àvids de guanyar quota a costa de bones oportunitats. Estem parlant del Sabadell, que ha guanyat entre els mesos de gener i de setembre el doble que fa un any, 186,1 milions, després de consolidar el negoci de Caixa Penedès a Catalunya i Aragó i de Lloyds Bank a l'Estat.
El que no ha aconseguit abaixar el ritme de provisions és el Banco Popular, que hi va dedicar 205 milions més, fins als 1.474, amb l'objectiu de poder fer front als nombroses crèdits dubtosos. La taxa de morositat s'ha gairebé doblat.
Reobrir l'aixeta del crèdit, els deures que ara han de complir
L.B
Com recordava el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, en una recent entrevista a aquest diari, ara que els resultats indiquen que el sistema financer es va recuperant, és el moment que compleixin la contrapartida i reobrin l'aixeta del crèdit que tant està ofegant les pimes del país.
Obligació de ser líders
Bancs i sobretot caixes han rebut molts diners públics per sanejar-se i reestructurar-se i molts experts indiquen que abans de donar préstecs, tant els ajudats per l'administració com els que se n'han sortit sols, haurien de fer neteja a casa seva, però ara que els grans han liderat la recuperació també els toca liderar la represa del crèdit.
Partida per a pimes
Ahir, el Banc Popular va refermar-se afirmant que fins al setembre ha atret 83.085 pimes, autònoms i comerços. Assegura que el crèdit va sumar 113.263 milions, un 3,4% menys “en línia amb el progressiu despalanquejament de l'economia espanyola”, però que el crèdit a pimes ha crescut un 5,7%. La quantitat que posa a la seva disposició són 6.900 milions, dels quals ja n'ha concedit 5.500.
