El FROB i De Guindos diuen que la venda de Catalunya Banc s'accelerarà al gener
Restoy admet que la reestructuració de l'entitat catalana té un ritme “més lent” que la mitjana
Creu que el comprador serà el que acabarà el procés
El president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), Fernando Restoy, va confirmar ahir, concretant ritmes, el que també va donar a entendre el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos: que seria “normal” que el procés de venda de Catalunya Banc experimentés una acceleració a principi d'any.
L'entitat catalana, que ja ha passat dues vegades per les fases prèvies de sengles subhastes, que finalment van ser frustrades per falta d'ofertes satisfactòries, haurà d'esperar, però, una “prospecció més precisa” sobre les pretensions dels diversos actors del mercat susceptibles de licitar per la seva adquisició.
Restoy, que també és sotsgovernador del Banc d'Espanya, va indicar davant la comissió d'Economia del Senat que la intenció dels responsables bancaris espanyols és minimitzar l'impacte en el contribuent.
Pautes de venda
Així, un cop identificats els eventuals compradors i interrogats sobre el rang de preus que oferirien, aquest es farà servir com a criteri de decisió principal per a la segona fase del procés; és a dir, la venda formal de Catalunya Banc.
El president del FROB va reconèixer que la reestructuració de la que va ser la segona caixa catalana avança a ritme “més lent que la mitjana”, i que serà el licitador que se l'adjudiqui el que n'haurà de concloure el replantejament.
En la mateixa intervenció al Senat, Restoy va subratllar que més de la meitat dels petits estalviadors amb problemes per haver invertit en productes bancaris híbrids (és a dir, participacions preferents i deute subordinat) recuperaran la inversió inicial. Pel cap del FROB, ho faran gràcies als laudes favorables que detectin defectes de comercialització i que emetin els arbitratges que supervisen aquests conflictes en les entitats estatalitzades.
Encara en el tema de les entitats rescatades, Restoy va admetre que “no es pot garantir que es recuperi tot el diner públic que s'hi hagi injectat”, tot i que, va puntualitzar el portaveu oficial del FROB, els ajuts públics a l'Estat “no han destacat gaire respecte del sector de la resta d'Europa”.
Goirigolzarri galleja a Bankia
El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va assegurar ahir que l'entitat nacionalitzada després de la seva fallida és un projecte “estabilitzat”, i que no necessitarà més ajudes, un extrem, aquest últim, del qual, segons va dir, “molta gent dubtava fa un any”. En una jornada sobre lideratge, Goirigolzarri va anunciar que el grup, sanejat amb diner públic en el rescat més gran de la història a l'Estat, tancarà l'any amb un benefici net d'uns 800 milions d'euros. Tot plegat, coincidint amb la fi de la reestructuració, abans del previst, que ha comportat el tancament de 900 oficines d'una xarxa d'unes 3.100.
