El peix que es mossega la cua

Tot i la “posició més forta” que Enda Kenny reclama per a l'economia irlandesa després de sortir del programa de rescat, el cert és que el dèficit fiscal previst en arribar al 31 de desembre se situarà sobre el 7,3% del producte interior brut (PIB). Les previsions optimistes de la Comissió Europea (CE) preveuen que l'any vinent el dèficit es reduirà al 4,3% i al 2,1% en tancar el 2015. A partir d'aquest moment, els anys a venir, sempre segons la CE, hi podria haver un superàvit del 3%. Les previsions, però, es basen en càlculs de creixement sostingut anual del 3%.

Alguns analistes, com ara Karl Whelan, de l'University College Dublin, sostenen que, pel que fa a les dades generals de la CE sobre els països de la zona euro, hi ha “bones raons per a l'escepticisme” per bé que, quant al cas irlandès, hi ha “una mica més de motius per a l'optimisme”. Així doncs, si bé les previsions generals s'han hagut de reajustar a la baixa contínuament, a Irlanda, tot i la dura contracció fiscal dels últims set anys, entre el 2011 i el 2012 el país ha experimentat temptatives de recuperació, amb un PIB positiu de l'ordre de l'1,4% i el 0,9% respectivament. A més, l'atur ha caigut, del 18% en què es va situar immediatament després que esclatés la crisi financera global (2008-09), a l'actual 12,5 % en el tercer trimestre d'aquest any.

El quasi miraculós creixement de 2011 i el 2012 s'ha produït en un entorn de contracció de la despesa pública i de restricció del consum intern. Són dades que indiquen, per tant, que hi ha hagut una reorientació de l'economia. El boom immobiliari i la demanda interna feien de motor fins al 2007. Ara, però, és l'exportació. Si el 2007 la inversió de les grans multinacionals a l'illa suposava el 25% del PIB i les exportacions el 10%, ara la proporció s'ha invertit.

S'ha produït una millora de la competitivitat a costa especialment d'una davallada dels salaris de més d'una tercera part com a mitjana. Però tot i aquests indicadors esperançadors, els dubtes sobre la sostenibilitat futura d'Irlanda continuen. Sobretot, a causa del deute públic i privat motivat, també, per la poca millora qualitativa del mercat de treball (salaris baixos) i perquè als últims mesos hi ha hagut un lleuger descens de les exportacions.

Irlanda, doncs, només es recuperarà a mesura que també ho faci la resta d'Europa. Consegüentment, la sortida del programa d'ajuda internacional és una mena de peix que es mossega la cua. Europa necessita que l'operació irlandesa tingui èxit per eliminar dubtes futurs, i Irlanda necessita que Europa es recuperi per consolidar la seva trajectòria.