Focus

L'interior cerca un espai sota el para-sol

REEQUILIBRI. Les autoritats s'han proposat repartir millor la riquesa que deixa el visitant estranger, i que ara es concentra en el litoral. RESULTATS. La crisi ha accelerat els esforços de creació de producte i de promoció internacional que comencen a donar els primers fruits

La despesa dels clients russos va créixer un 50% el 2013 i la dels xinesos, un 69%
El govern atorga certificacions de destinacions familiars a localitats d'interior
La gran diferència respecte a fa un any és que ara tenim la taxa turística
El 2009 vam iniciar un procés de reflexió que ens ha fet canviar tota la nostra estratègia
Estem intensificant les accions de promoció del producte d'interior
No ha estat fàcil que
el territori accepti l'eslògan ‘Barcelona és molt més'

La riquesa que el turisme deixa a Cata­lu­nya està mal repar­tida. L'any pas­sat ens van visi­tar 15,6 mili­ons de turis­tes estran­gers –d'un total de més de vint mili­ons de visi­tants–, que van dei­xar 14.022 mili­ons d'euros. Si es pogués fer una foto des d'un satèl·lit de tota aquesta gent junta situ­ada al mateix temps en el ter­ri­tori i gas­tant els seus euros obser­varíem una alta con­cen­tració a la franja lito­ral del país, una taca molt menys densa en els Piri­neus i, enmig, un ampli ter­ri­tori força buit. Sumant els viat­gers que l'any pas­sat es van allot­jar en esta­bli­ments hote­lers, cases rurals i càmpings de Cata­lu­nya, el 84% van triar les mar­ques turísti­ques Costa Brava, Costa Dau­rada, Costa de Bar­ce­lona i Bar­ce­lona ciu­tat. En defi­ni­tiva: més d'un 80% dels turis­tes en menys del 20% del ter­ri­tori. Quan es com­plei­xen 50 anys de l'arri­bada dels pri­mers turis­tes ale­manys a Cale­lla, Cata­lu­nya con­ti­nua cap­tant estran­gers gràcies al seu lito­ral.

El repte que s'han mar­cat les auto­ri­tats del país és dis­tri­buir millor aquest “mannà” en el ter­ri­tori tot con­ver­tint uns recur­sos cul­tu­rals i natu­rals que ara són força des­co­ne­guts –a fora però també a dins de Cata­lu­nya– en pro­duc­tes turístics amb ambició inter­na­ci­o­nal. La fita és com­plexa i a llarg ter­mini, però els res­pon­sa­bles de turisme pen­sen que no és excés de con­fiança aspi­rar a fer que una part dels turis­tes vagin a l'inte­rior perquè hi veuen molt poten­cial. D'aquesta manera el crei­xe­ment del sec­tor seria més sos­te­ni­ble i tot­hom en sor­ti­ria bene­fi­ciat.

L'estratègia està defi­nida –de fet, forma part del pla de turisme de Cata­lu­nya 2013-2016– però la crisi està acce­le­rant les coses perquè el ter­ri­tori està picant a la porta amb insistència. Fins ara, bona part de l'oferta d'inte­rior ha vis­cut del cli­ent local i de les esca­pa­des de cap de set­mana, però la crisi ha col­pe­jat amb duresa aquest tipus de demanda, en un moment en què, en canvi, els visi­tants estran­gers han con­ti­nuat aug­men­tant en nom­bre i capa­ci­tat de des­pesa. Inter­na­ci­o­na­lit­zar el pro­ducte es pre­senta per a molts com una opció de super­vivència.

A aquesta oferta esta­blerta, se n'hi ha sumat una de caràcter poten­cial que con­for­men no pocs muni­ci­pis que mai han explo­tat el turisme però que ara hi veuen una via per dina­mit­zar les seves eco­no­mies locals, molt cas­ti­ga­des per l'atur. “Hi ha molts alcal­des que ens vénen a veure i ens pre­gun­ten què poden fer per por­tar turis­tes a les seves loca­li­tats, a alguns els podem aju­dar i a altres els hem de treure la idea del cap”, explica Ramon Riera, dipu­tat dele­gat de turisme de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Riera pensa que en aquest feno­men també hi està col·labo­rant un canvi de per­cepció del turisme, que “es comença a pren­dre seri­o­sa­ment”.

Per al soci i direc­tor gene­ral de la con­sul­tora turística DNA Fran­cisco J. Cas­ti­llo, un altre dels fac­tors que estan ali­men­tant aquest des­per­tar del turisme d'inte­rior és l'impost sobre esta­des en esta­bli­ments turístics, que dota els ajun­ta­ments d'uns recur­sos per al foment del turisme i la cre­ació i millora del pro­ducte turístic. Cal pen­sar que des de la seva entrada en vigor, el novem­bre del 2012, i fins al setem­bre del 2013, s'han recap­tat uns 33,7 mili­ons d'euros. “L'impost crea una dinàmica vir­tu­osa, perquè per­met crear estruc­tu­res de gestió i pro­fes­si­o­na­lit­zació que són clau per a la millora cons­tant del pro­ducte turístic”, asse­gura.

La rea­li­tat és que en els últims anys s'ha fet un salt molt impor­tant en la valo­ració dels recur­sos del ter­ri­tori i la cre­ació de pro­ducte. El repte ara és arti­cu­lar pro­pos­tes que puguin ser com­pe­ti­ti­ves a àmbit inter­na­ci­o­nal. En una inter­venció al Par­la­ment del desem­bre pas­sat per expli­car el pla estratègic de turisme, el con­se­ller del ram, Felip Puig, va avançar que el govern està tre­ba­llant per “trans­for­mar el patri­moni natu­ral i cul­tu­ral en pro­ducte turístic”. En con­cret, va dir que es tre­ba­lla en sen­gles pro­gra­mes per desen­vo­lu­par un pro­ducte al vol­tant de l'eno­tu­risme i un altre dels parcs natu­rals del país. Ofer­tes molt com­ple­mentàries del sol i platja i del turisme urbà, que ara són els grans pols d'atracció d'estran­gers. En aquest sen­tit, hi ha ins­ti­tu­ci­ons de pro­moció turística del ter­ri­tori, com ara la Dipu­tació de Lleida, que ja fa anys que estan desen­vo­lu­pant una impor­tant tasca de cre­ació de pro­ducte al vol­tant de la gas­tro­no­mia, el vi o el con­tacte amb la natura. El turisme expe­ri­en­cial, que es diu ara.

L'Agència Cata­lana de Turisme (ACT), l'orga­nisme de pro­moció del país, està tre­ba­llant en dues línies per afa­vo­rir l'incre­ment de visi­tants estran­gers que explo­ren el rerepaís. La pri­mera és afa­vo­rir la capil·lari­tat del turisme que ve moti­vat per la costa i la ciu­tat de Bar­ce­lona per tal que cone­gui l'inte­rior ni que sigui amb excur­si­ons de dia. “Apro­fi­tem la gran capa­ci­tat d'allot­ja­ment del lito­ral i els venem pro­pos­tes cul­tu­rals i natu­rals d'inte­rior”, subrat­lla el direc­tor de l'ACT, Xavier Espasa. En aquest sen­tit, s'han reforçat ser­veis de trans­port com ara el Cata­lu­nya bus turístic, amb rutes diàries que fan Mont­ser­rat i la colònia Güell, Figue­res i Girona, La Roca Village i la ruta del vi i el cava al Penedès. Cal pen­sar que la costa cata­lana i la ciu­tat de Bar­ce­lona tenen una capa­ci­tat de fide­lit­zació i molts turis­tes repe­tei­xen, fet que juga a favor de les incur­si­ons a l'inte­rior.

La segona línia de tre­ball és que el pro­ducte d'inte­rior sigui la pri­mera opció per al turista estran­ger. Aquí el repte és més gran i Xavier Espasa asse­nyala que hi ha un dèficit en ade­quació de les ins­tal·laci­ons i for­mació del per­so­nal de l'oferta d'inte­rior per afron­tar aquest canvi d'ori­en­tació. Una de les diver­ses eines que ha acti­vat l'ACT per afa­vo­rir aquesta adap­tació és la cer­ti­fi­cació de des­ti­nació turística fami­liar. Fins ara, excepte Valls d'Àneu, la resta de loca­li­tats de Cata­lu­nya que han obtin­gut aquesta dis­tinció (14) han estat muni­ci­pis de costa. Ara s'està tre­ba­llant per sumar-hi encla­va­ments d'inte­rior i, en aquest sen­tit, s'estan tra­mi­tant cer­ti­fi­ca­ci­ons per a Berga, Vic i les mun­ta­nyes de Pra­des. En la mateixa línia, Espasa pensa que el tren d'alta velo­ci­tat també pot aju­dar a por­tar turis­tes a l'inte­rior i hi ha un pro­jecte al vol­tant de les ciu­tats per on passa.

La Dipu­tació de Bar­ce­lona posa l'èmfasi en aquesta segona línia de tre­ball: “No ens podem con­for­mar només que ens visi­tin els turis­tes del lito­ral, hem de por­tar-ne de nous, sinó difícil­ment podrem acon­se­guir que per­noc­tin”, apunta Ana María Sánchez, cap de l'ofi­cina de pro­moció turística. Al pla estratègic de turisme de la Dipu­tació –per­fec­ta­ment ali­neat amb el de Cata­lu­nya, segons insis­tei­xen a subrat­llar a la Dipu­tació– les comar­ques de la demar­cació de Bar­ce­lona, excepte la capi­tal de Cata­lu­nya, s'han agru­pat en tres mar­ques: Costa de Bar­ce­lona (Maresme, Gar­raf, Vallès i Alt Penedès), Pai­sat­ges de Bar­ce­lona (Anoia, Bages i Osona) i Piri­neus de Bar­ce­lona (Ber­guedà). En tots els casos, l'ham per cap­tar turis­tes és la referència a Bar­ce­lona: “L'eslògan que fem ser­vir és ‘Bar­ce­lona és molt més'; i no ha estat fàcil que el ter­ri­tori ho enten­gui”, reco­neix Ana María Sánchez. Però els pri­mers resul­tats ava­len aquesta ori­en­tació. “Enguany teníem por que les cases rurals patis­sin molt per la cai­guda del turisme, però s'ha tram­pe­jat força bé”, diu Riera. S'han reco­llit els pri­mers fruits de la pro­moció inter­na­ci­o­nal que s'ha fet. A ciu­tats com ara Vic també estan satis­fets: “Deu n'hi do l'ambi­ent de turisme estran­ger que hi ha hagut”, reco­nei­xen a l'ofi­cina de pro­moció turística.

Són indi­cis que les coses poden estar can­vi­ant, però men­tre la Dipu­tació de Bar­ce­lona parla de punt d'inflexió, a l'ACT opten per ser pru­dents i asse­gu­ren que és massa aviat.

La Roca ven un 56% més gràcies al turista de fora

La Roca Village, l'enclavament d'outlets de luxe de la Roca del Vallès, rep uns tres milions de visitants cada any, dels quals més del 60% són turistes, i d'aquests, el 90% internacionals. Aquestes xifres fan de La Roca Village, conjuntament amb la muntanya de Montserrat, una de les principals icones turístiques de l'interior del país que més estrangers atreu tot i ser a 37 quilòmetres de Barcelona.

Entre els mesos de gener i novembre del 2013, les botigues d'aquest enclavament comercial del Vallès Oriental van vendre productes per valor de 35,2 milions d'euros, cosa que representa un increment del 56% en relació amb el mateix període del 2012. Per capacitat de despesa, el mercat rus és el més important. A falta de les dades de desembre, la clientela d'aquesta nacionalitat va deixar 14,8 milions d'euros en compres el 2013, un 47,8% del total i un 50% més que l'any anterior. El xinès és el segon mercat internacional de La Roca Village: en aquest període es van gastar 7,1 milions d'euros, el 23% del total de vendes i un 69% més que l'any anterior. La despesa mitjana per turista és de 206,7 euros.

L'èxit de La Roca respon, segons que explica Ita Fàbregas, cap de comunicació, a una intensa tasca de promoció en origen per part del grup internacional propietari, Value Retail, que disposa de centres similars prop de les grans ciutats europees i ara n'obrirà un a la Xina. El grup ha arribat a acords amb unes 200 firmes turístiques internacionals per donar a conèixer la seva proposta comercial i disposa d'una xarxa de 14 representants en països no europeus i contractes amb agències de relacions públiques en els països emergents. El resultat és que quan un turista contracta un paquet per venir a Catalunya ja inclou la visita a La Roca Village.

Però Fàbregas assegura que també juguen la carta de l'entorn i venen l'experiència de les compres –una de les principals motivacions per alguns dels turistes que vénen a Catalunya- en un entorn marcat per la natura (Montseny) o pel circuit de Montmeló. En aquest sentit, ofereixen propostes que combinen l'estada a La Roca Village amb la visita a la Sagrada Família, la cripta de la Colònia Güell o el Parc Botànic de Barcelona.

La tasca de donar-se a conèixer no s'atura mai i ben aviat ho faran al Mobile World Congress, però són conscients que tenen molts clients gràcies al boca-orella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia