El llop es menja l'escola
L'ofici de pastor ha viscut dies millors. Segons un estudi del departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, l'any 2000 va ser punt de partida d'una hemorràgia que, en deu anys, va provocar la desaparició d'un 44% de les explotacions de bestiar oví (xais i ovelles) que hi havia a l'Estat espanyol (de 122.196 explotacions a 68.975). Així mateix, les de cabrum van quedar encongides a la meitat, passant de 59.529 a 29.862. A Catalunya la disminució d'explotacions no ha estat tan severa però tendeix igualment a la baixa: un 15% menys de caps de bestiar oví i un 18% menys en el cas de les cabres.
Tot i la imparable decadència de la professió, encara queda qui se sent atret per trescar per les muntanyes abraçat a un gaiato i en companyia d'un gos d'atura. En aquest sentit, els aspirants a pastor han trobat al Pallars un lloc ideal on aprendre. L'Escola de Pastors de Catalunya fa sis anys que intenta impartir formació en “matèries cabdals a l'hora d'iniciar un projecte propi: sanitat, reproducció, alimentació, gestió de la terra, comercialització, elaboració de formatges i ensinistrament de gossos pastor”.
Amb base a Rialp i a Monternatró (Llavorsí), des que es va posar en marxa el 2009 l'escola ja ha instruït 102 alumnes, dels quals 77 han completat amb èxit el programa acadèmic. D'aquests llicenciats, un 60% ha trobat feina en el sector, si bé només un de cada quatre treballa per compte propi. Aquesta setmana ha arrencat el curs 2014 amb un grup de dotze nous alumnes i qui sap si serà la darrera lleva que s'hi gradua.
Que ve el llop.
El departament d'Agricultura, i l'obra social “la Caixa” a través del departament de Territori, són l'única font d'on ara ragen els recursos de què s'alimenta l'Escola de Pastors. Vanessa Freixa manifesta que trobar col·laboradors aliens a l'administració pública sembla ser, ara per ara, l'única solució per a la supervivència del centre, però no amaga la seva recança perquè “el finançament privat acaba sent un ganivet de doble tall”.
L'associació Rurbans gestiona l'escola i busca solucions per mantenir el projecte. Un projecte que també inclou l'Obrador Xisqueta, la iniciativa per comercialitzar a preu just la llana dels ramats i confeccionar peces de roba i complements de moda.
No es deixen portes per picar a l'hora de buscar recursos però, amb un deix de desànim, Vanessa Freixa manifesta que “potser ens donaria més resultats fer una crida de donacions i demanar la col·laboració d'empreses i particulars que siguin sensibles a projectes generadors d'una nova forma de pagesia”.
A banda de preocupar-se per la formació, teòrica i pràctica, que cal per comandar un ramat, l'associació Rurbans també ofereix assessorament als pastors novells que ja exerceixen. Dos veterans de les pastures i una tècnica en comptabilitat i legislació fan un seguiment dels joves que proven sort amb un projecte propi. Des de l'associació es manifesta que van detectar la necessitat d'oferir aquest assessorament (gratuït) perquè “ni els sindicats ni l'administració” se n'havien preocupat.
I és que la precarietat també arriba als prats i a les muntanyes. Els sous (uns 1.600 euros al mes però que poden ser fins a 3.000 euros en el cas dels pastors d'alta muntanya, que es passen 4 mesos sense baixar dels 2.000 metres) són sovint retallats i, a més, els pastors novells topen amb la desconfiança per la inexperiència i pel suposat desconeixement que tenen per fer la feina.