El talent ha de fer les maletes per tenir sortida

Jaume Albornà té 24 anys i acaba de signar un contracte laboral amb Dow Chemical. “Vaig trigar uns dies a creure'm que això anava de debò”, explica. I és que aquest jove llicenciat en enginyeria química és el vencedor del reputat premi Dow, un guardó que fins al 2012 premiava amb una dotació econòmica el considerat millor estudiant de la promoció però que, vist l'estancament del mercat laboral, ha acabat reconvertint la recompensa en una plaça de treball en alguna de les plantes que la companyia té repartides per Europa i el Pròxim Orient.

Després de treure's amb solvència la llicenciatura a l'Etseq (Escola Tècnica Superior en Enginyeria Química) i d'enllestir un màster a la URV en sis mesos menys del temps previst, Albornà veu com un alleujament la possibilitat de poder començar a treballar en una companyia de la potència de Dow. Amb un currículum acadèmic notable i tenint el polígon petroquímic a tocar de casa (ell és natural de l'Arboç), tanta angoixa li generava trobar feina? No se'l disputaven les empreses per reclutar-lo?

Explica que la realitat sempre és més complicada. “És difícil trobar feina a Tarragona si no tens alguna classe de contacte. Potser és casualitat, però els quatre o cinc companys de curs que hi han entrat, tots tenen algun familiar treballant a l'empresa on són.” La resta de la promoció (una quinzena de llicenciats) ha quedat escampada per mig Europa: “Noruega, Bèlgica, Alemanya o Àustria”, relata.

Ell mateix matisa: “Potser jo he estat un cas una mica especial, perquè a l'hora de trobar feina he buscat multinacionals que disposin d'un programa de formació per a acabats de graduar, i aquestes són places que estan reservades per a gent que ha obtingut qualificacions molt altes durant tota la carrera.”

Si no hagués guanyat el premi Dow, admet que ara entraria en una segona fase per trobar ocupació: “Ja no pensava estar més temps parat i m'hauria tocat abaixar el llistó, deixar d'optar pels programes de formació i, com si diguéssim, baixar a segona divisió.”

En canvi, en cap cas li ha suposat un maldecap el país o la destinació on pugui acabar treballant.