El procés sobiranista no frena l'activitat
Tot i algunes veus apocalíptiques, les multinacionals no aturen les inversions
Durant el 2013 la indústria química va propiciar alguna de les alegries, poques, que va rebre l'economia catalana en forma d'inversió industrial. Així, per exemple, la suïssa Clariant (amb seu al Prat del Llobregat) va gastar 16 milions d'euros i va crear 32 llocs de treball en una planta a Vila-seca i la nord-americana Moehs, dedicada als productes químics per a la indústria farmacèutica, que està vinculada des de fa anys a Rubí, va anunciar 150 llocs de treball nous en una planta de producció a Castellbisbal. Des d'alguns sectors s'ha volgut alertar que l'avenç de Catalunya en el camí cap a la sobirania comprometia noves inversions de multinacionals, però diverses operacions, dutes a terme ja ben entrat el 2014, fan que això es posi en dubte.
Bayer
En l'any del seu 150è aniversari, la totpoderosa Bayer manté ferms els seus llaços amb Catalunya. Malgrat que té diverses plantes arreu de la península, concedeix a Barcelona un paper estratègic en les tasques de direcció de la companyia. En concret, és a la capital catalana on hi té el seu “centre de serveis compartits”. De la mateixa manera, la planta que Bayer Material Science (la divisió de materials de la firma) té a Tarragona ha assumit enguany set nous mercats europeus. D'aquesta manera, des de Tarragona es proveeix Sèrbia, Bòsnia, Eslovènia, Itàlia, Grècia, Romania i Bulgària, a més de, com ja es venia fent fins ara, l'Estat espanyol, Portugal, Algèria, Marroc i Tunísia.
BASF
La planta més important que el grup BASF té al sud d'Europa és a Tarragona. L'any 2013 les vendes de la multinacional química a la península Ibèrica van ser de 1.100 milions de euros, el que representa un augment del 3 % respecte a l'exercici anterior. Malgrat que Erwin Rauhe, conseller delegat de BASF a l'Estat espanyol, va signar el manifest promogut per empresaris estrangers contraris al procés d'independència de Catalunya, la multinacional va reaccionar ràpidament afirmant que BASF “com a empresa química amb presència a tot el món, no té cap intenció d'influir o intervenir en debats polítics”. De fet, en unes recents manifestacions, el mateix Rahue va admetre que la companyia no ha aturat el seu pla de treball: “Destaquen les inversions dutes aterme en clau de sostenibilitat ambiental i en seguretat, així com l'optimització de processos de les plantes per poder créixer en volums i ampliar la nostra capacitat de producció.”
Miavit
La companyia Miavit va inaugurar tot just fa quinze dies una nova nau a la Canonja. Miavit és una empresa familiar, d'origen alemany, però instal·lada al Tarragonès des del 2008, que aplica la química al negoci de la nutrició animal i, segons va informar en un comunicat, la nova nau “respon a la necessitat de disposar de més espai per emmagatzemar el producte que s'envia al mercat exterior”. L'exportació representa el 26 % de la facturació de Miavit i, de fet, la Cambra de Tarragona va reconèixer aquesta activitat exterior amb el premi Empresa Exportadora Novella. Miavit considera la construcció d'aquesta nau com “un pas molt important per a una futura ampliació de la planta de producció de Tarragona”.
Succinity
Succinity és una empresa sorgida de l'aliança entre Corbion Purac i BASF, el que es coneix com una joint venture. L'objectiu del negoci és la producció i la comercialització d'àcid succínic de base biològica (al qual es confereix un enorme potencial en el mercat dels productes químics intermedis) i ha propiciat la posada en marxa de la primera instal·lació de producció comercial. Es tracta d'una planta situada al complex de Corbion Purac a Montmeló, amb una capacitat anual de 10.000 tones mètriques. A més, Succinity té previst obrir una “segona planta a gran escala” i està avaluant on es portarà a terme aquesta segona inversió.
Messer
Messer, fabricant de gasos industrials, ha dut a terme una inversió al complex químic de Tarragona. En concret, es tracta de 16 milions d'euros, invertits en una unitat de liquats a la planta del Morell, que passa a ser la planta amb més capacitat de producció de gasos líquids de la península ibèrica. Segons l'empresa, aquesta ampliació proporciona “una millor eficiència energètica dels processos de liquat de la planta, que fabrica gasos procedents de l'aire”. Messer assegura que l'operació és una aposta de futur per a l'activitat petroquímica del camp de Tarragona, ja que és “garantia del subministrament als grans clients de la química i la petroquímica del complex tarragoní”. Un subministrament, explica l'empresa, “que no ha fallat mai en més de quaranta anys de servei a aquestes indústries”.
Dow Chemical
A mitjan mes de març la nord-americana Dow Chemical va fer públic que havia escollit la Universitat Rovira i Virgili (URV) com una de les seves vuit universitats europees estratègiques en el camp de les operacions de R+D+I en l'àmbit europeu, de l'Orient Mitjà i de l'Àfrica. La col·laboració reforça l'accés de la companyia al millor talent universitari de la branca química, incrementa el nombre de projectes i augmenta la relació entre l'empresa i la universitat a l'hora d'identificar i executar projectes conjunts. El director del complex industrial de Dow Tarragona, Kepa Díaz de Mendibil, considera la URV “una universitat perfecte per proveir talent en l'àmbit europeu”. Juntament amb la URV, Dow té llaços estratègics amb Universiteit Gent (Bèlgica), Eidgenössische Technische Hochschule (Suïssa), Technische Universiteit Eindhoven (Holanda), Imperial College of Science, Technology and Medicine (Regne Unit), Strasbourg University (França) i les alemanyes Technische Universität Hamburg-Harburg i Magdeburg University .
