L'any passat, l'Estat espanyol va fabricar 2,1 milions de cotxes i es va convertir en el segon fabricant de vehicles a àmbit europeu. Catalunya n'és un motor important perquè una quarta part del total (una mica més de mig milió d'unitats) van sortir de les plantes catalanes (bàsicament Seat i Nissan). La indústria de l'automoció ocupa 40.000 persones de manera directa i és gasolina per al PIB industrial català (només va a darrere de l'alimentació i la química). El clúster de l'automoció vol treballar perquè aquest poderós actiu industrial no perdi pistonada.
En la carta de presentació del clúster s'exposa que un dels objectius és reforçar la competitivitat del sector a Catalunya.
Busquem reindustrialitzar. Si ets més competitiu pots reindustrialitzar. L'objectiu és tenir més indústria de l'automoció a Catalunya, ens proposem cercar més negoci al voltant de l'automoció. Per fer-ho hem de ser més competitius.
Es tracta de recuperar una indústria que s'ha perdut o de crear-ne de nova?
Se n'ha de crear de nova i, també, s'ha de reforçar la que ja existeix. Ja tenim actors en aquest terreny, es tracta de donar-los eines i intentar que cooperin entre ells per fer el sector més fort.
Com s'aconsegueix la competitivitat? Què implica la competitivitat a dia d'avui, quan resulta que ja hi ha grans potències en el sector com ara els països del centre i nord d'Europa o alguns països d'Àsia?
Nosaltres hem de saber on juguem. Tenim una posició que estratègicament té uns avantatges i els hem de saber aprofitar. Catalunya té una situació estratègica que no podem oblidar, per això no hem perdut gaires inversions. Els països de l'est d'Europa no la tenen i ho han compensat amb mà d'obra més barata, però nosaltres hem de continuar sent competitius a base de tecnologia, a base de ser més eficients. Només així podrem continuar competint amb qui calgui. Tenim molt a dir i molt a jugar.
Tecnològicament Catalunya pot competir? Té capacitat per aportar valor afegit en aquest sector?
Sí, segur.
Es fa la suficient recerca? Hi ha els mitjans necessaris?
Segurament no els que caldria, però n'hi ha. Podem veure el got mig buit o mig ple, jo el veuria mig ple, però és clar que hi ha molt per fer encara. I com que hi ha molt per fer, això fa possible que puguem apostar per noves tecnologies. Hem de pensar que les tecnologies de l'automoció es van renovant i van generant noves oportunitats. Aquestes són les que hem d'aprofitar. Si creiem en el sector s'ha d'apostar per ell i intentar fer-lo més competitiu del que ho pugui ser el veí.
A dia d'avui, costa d'imaginar un cotxe pensat, ideat, dissenyat, i parit a Catalunya.
No, no. És que no es tracta d'això.
Doncs cap a on s'ha de tirar quan parla d'apostar? Cap a on hem de centrar els esforços?
En cap cas es tracta de parir cotxes a Catalunya. Els únics que fan cotxes aquí, i encara no el fan sencer, són els de Seat. Nissan també és fabricant però, vaja, els qui han de jugar fort la partida són els proveïdors. Els proveïdors, mitjançant la cooperació entre ells, són els qui han de fer el pas endavant en la competitivitat del sector a Catalunya. Això ho intentarem fer possible amb el clúster. No farem grans canvis ni grans revolucions però sí procurarem mantenir el llistó competitiu, perquè si estem en una posició competitiva a àmbit mundial hi haurà inversions que vindran aquí, hi haurà més negoci. Quan una fàbrica xinesa es planteja venir a Europa, segur que un dels plantejaments que es fa és si ve o no a Barcelona. Doncs li ho hem de posar fàcil perquè vegi que venir a Catalunya és millor que anar a un altre lloc.
Què li oferim? Perquè segurament també pensa en València o en Galícia.
O en Turquia o en la República Txeca, això segur. Qualsevol multinacional, sigui de components, sigui d'enginyeria o sigui de serveis, es planteja diverses opcions d'ubicació a l'hora de venir a Europa a fer negoci.
I aquest plus que pot donar Catalunya, quin és?
La competitivitat. L'hem de saber donar. La competitivitat et dóna la possibilitat que, pel que fa a oferta i valorant tot el conjunt, siguis l'opció preferida. La indústria de l'automòbil belluga cinc-centes tecnologies, a Catalunya no les fem totes però sí que en dominem unes quantes.
Seria un error centrar els esforços en el vehicle elèctric?
Segur. El vehicle elèctric juga un paper, però és un paper petit. Anirà creixent i hem d'estar alerta i mirar les noves oportunitats que vagin sorgint, no ens en podem despenjar. Però pujar en aquest tren no pot anar en detriment de no ser al primer vagó, al vagó capdavanter.
Li costarà al cotxe elèctric guanyar quota de mercat?
Si, és un procés lent. Quant a autonomia, hi ha una distància molt gran entre les prestacions d'un cotxe elèctric i les d'un cotxe de benzina o dièsel. Per escurçar aquesta distància encara cal treballar molt amb les bateries.
Fa almenys deu anys que s'està parlant de les bateries.
I en tenim per 20 anys més! Es va avançant, les bateries milloren la seva densitat d'energia i això permet pensar que els anys 2018, 2019, 2020 hi haurà una onada de cotxes que sí que oferiran unes prestacions d'autonomia molt més atractives. Llavors les famílies ja es podran plantejar si el primer cotxe d'una casa ha de ser elèctric. A dia d'avui, si tens tres cotxes a casa, el tercer pot ser elèctric, però quantes cases hi ha que tinguin tres cotxes? L'elèctric és un convidat nou i encara és dèbil.
Les dades que presenta la indústria de l'automoció per donar fe del seu pes són prou impressionants. Aquest pes en l'economia no es fa servir, massa sovint, per pressionar l'administració i reclamar ajudes o per buscar laxitud normativa i avantatges competitius?
Qualsevol indústria i qualsevol negoci intenta treure profit dels seus recursos. L'automoció, si la mires amb ulls crítics, veuràs que és la indústria que més ha millorat en emissions, en reciclatge i en moltíssims aspectes. D'altres sectors industrials no ho han aconseguit i arrosseguen un endarreriment molt més gran que el de la indústria de l'automoció. Que els cotxes tenen un impacte negatiu? Lògic, tot el que fa l'home sempre passa una factura. Però si la indústria de l'automoció pot fer palanca és perquè ha fet molts deures.
Em referia, també, a tema de subvencions i de retallades dels drets dels treballadors.
Això és diferent. Es tracta de posar les coses sobre la taula i de deixar clar que si no abaixem costos en les plantes d'aquí, la central de la companyia, que pot estar al Japó o a on sigui, es nega a donar-nos un projecte. La central pot escollir i si una planta no arriba a un nivell determinat de costos es perd el projecte. És oferta i demanda, lliure mercat pur i dur.
Vostè que hi entén, passa una cosa similar amb la Fórmula 1? Acaba compensant el sacrifici econòmic que ha de fer Catalunya, en forma d'ajudes, per mantenir un espectacle com la F-1?
La Fórmula 1 s'ha de mirar en termes de Catalunya SA. Per Catalunya la Fórmula 1 és bona des del punt de vista econòmic. Ens costa uns calés, però són pocs en comparació amb l'impacte que deixa. El que es paga per ajudar a fer que el Circuit de Catalunya no tingui pèrdues és molt més petit que l'impacte econòmic que deixa. La F-1 genera un impacte d'uns 200 milions d'euros, imagina el que suposa només en termes d'IVA. El 60% de les entrades són per a estrangers, que vénen aquí i hi pernocten i hi consumeixen. Tot això s'ha de valorar. La F-1 és un motor econòmic, però perquè arrenqui hi has de posar una mica de benzina. Ara bé, retorna més del que costa. L'impacte econòmic de la televisió, sumant els grans premis de cotxes i motos, està valorat en més de 150 milions d'euros.