Gran angular

DE MEMÒRIA

Joan Tutau i la creació de pimes

Segons Tutau, una política del govern favorable a les petites indústries és l'única forma de frenar els corrents d'emigració cap a Amèrica i, doncs, d'“evitar la despoblació d'Espanya”.
Aquesta és la conclusió, però Tutau comença per explicar les diferències entre petita indústria i gran indústria. La petita indústria no és forçosament la que produeix objectes de petites dimensions o de poc pes. Així, les agulles poden ésser fabricades per grans indústries, i, en canvi, certs tipus de maquinària agrícola de grans dimensions poden ésser fabricats per una petita indústria

Una con­ferència a l'Ate­neu Bar­ce­lonès de Joan Tutau edi­tada el 1889, i digi­ta­lit­zada i pen­jada a la xarxa de les bibli­o­te­ques uni­ver­sitàries cata­la­nes, ens dóna idees molt clares sobre un tema gens fàcil: les peti­tes empre­ses.

El futur con­se­ller Antoni Cas­tells va defi­nir Tutau com a “polític, eco­no­mista i home d'acció (que) es dedicà al món dels nego­cis com a empre­sari” (al dic­ci­o­nari Icti­neu. Bar­ce­lona, Edi­ci­ons 62, 1979). L'empor­danès Joan Tutau i Vergés (Figue­res, 1829-1893), que havia estu­diat a Per­pinyà, fou l'ànima d'un negoci fami­liar de comerç de quin­ca­lle­ria que el va dur a viat­jar per Europa. Va ésser ele­git regi­dor de l'Ajun­ta­ment, i, des de 1869, dipu­tat al Congrés per Bar­ce­lona, Girona, Figue­res i Vila­de­muls. Esde­vingué, al 1873, minis­tre d'Hisenda del govern de la Pri­mera República espa­nyola (que estava pre­si­dida pel català Esta­nis­lau Figue­res).

El paper que ens interessa ara de Tutau és: Las pequeñas indus­trias (l'11a de les 26 con­ferències a l'Ate­neu publi­ca­des con­jun­ta­ment com a Con­fe­ren­cias públi­cas rela­ti­vas a la Expo­sición Uni­ver­sal de Bar­ce­lona de 1888). Segons Tutau, una política del govern favo­ra­ble a les peti­tes indústries és l'única forma de fre­nar els cor­rents d'emi­gració cap a Amèrica i, doncs, d'“evi­tar la des­po­blació d'Espa­nya”.

Aquesta és la con­clusió, però Tutau comença per expli­car les diferències entre petita indústria i gran indústria. La petita indústria no és forçosa­ment la que pro­du­eix objec­tes de peti­tes dimen­si­ons o de poc pes. Així, les agu­lles poden ésser fabri­ca­des per grans indústries, i, en canvi, certs tipus de maquinària agrícola de grans dimen­si­ons poden ésser fabri­cats per una petita indústria.

A la petita indústria, “l'obrer uti­litza els ins­tru­ments i les màqui­nes domi­nant-los i donant-los la direcció que li asse­nyala la seva intel·ligència”. A la gran indústria, “l'obrer esdevé un apèndix de la màquina”. I, “com que la seva ocu­pació és quasi mecànica, la seva intel·ligència s'embota”.

La petita indústria es basa, doncs, en el tre­ball d'uns obrers qua­li­fi­cats (i, no en una gran massa de tre­ba­lla­dors), en unes màqui­nes útils, però no gaire cos­to­ses, i en les matèries pri­me­res més pròximes (i, per tant, més bara­tes que les que cal impor­tar). No neces­sita, per tant, ni grans capi­tals, ni impor­tants fons sala­ri­als.

Segons Tutau, el petit indus­trial, i l'artesà, “no viu com l'obrer de fàbrica allu­nyat del tracte amb la gent”. Al mateix temps, la pro­xi­mi­tat als mer­cats de con­sum fomenta una gran diver­si­tat de pro­duc­ci­ons. Així, la petita indústria “no depèn de les vicis­si­tuds aran­zelàries”, car “són innom­bra­bles els arti­cles que poden pres­cin­dir de la pro­tecció aran­zelària”. La petita indústria, doncs, no neces­sita ésser espe­ci­al­ment pro­te­gida pels aran­zels perquè els seus cos­tos són bai­xos i els seus mer­cats són pro­pers.

Tutau separa els arts i ofi­cis medi­e­vals de la petita indústria moderna. Els arts i ofi­cis de la Cata­lu­nya antiga van traçar una línia: la del caràcter indus­trial de la població cata­lana. Però, els gre­mis (que havien estat bàsics durant segles) van aca­bar essent un obs­ta­cle. De fet, es podia dir que “després de l'escla­vi­tud i el ser­vatge, han des­a­pa­re­gut els gre­mis” que havien esde­vin­gut “una espècie de baro­nies indus­tri­als que enri­quien els menes­trals i tan­ca­ven les por­tes als tre­ba­lla­dors”.

Dos models.

Els tre­ba­lla­dors i els empre­sa­ris sense gre­mis, pen­sava Tutau, podien avançar con­jun­ta­ment. Però els calia l'acció de l'estat. En uns quants camps: 1. un “ense­nya­ment més gene­ral i més per­fec­ci­o­nat”, 2.“les lleis que regu­les­sin el tre­ball de les dones i dels infants”, 3. la cre­ació de cai­xes d'estal­vis, i d'hos­pi­tals, 4. la ins­tau­ració de les asse­gu­ran­ces soci­als, “que ja són obli­gatòries a Ale­ma­nya”, i 5. les xar­xes d'infra­es­truc­tu­res: car­re­te­res, canals de reg, fars, fer­ro­car­rils.

En cap cas, Joan Tutau decla­rava que fos con­trari a la gran indústria. Però afir­mava: “Puc con­si­de­rar més útil la petita indústria sense con­dem­nar la gran indústria.”

Història industrial

La història industrial catalana s'inicia, segons Tutau, als segles XII-XIII, a les ciutats. A Barcelona i Perpinyà, fàbriques de llana. A Valls, Banyoles i la Bisbal, fàbriques de “draps negres i blaus”. A Vic i Moià, “llaneries”; a Reus, “estamenyes”; a Tortosa, “pintes, fusos i filoses”; a Girona, “instruments de tall i de punta”. I rememora “aquells famosos industrials que, en plena edat mitjana, van competir en el vidre amb els venecians, i en la fabricació de reixes de ferro i d'armes de foc”. Al 1889, la línia industrial del país venia, doncs, de molt lluny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia