Les betes i els fils de la Grober s'enreden
Una de les poques empreses tèxtils del país que van ser capaces de resistir l'enfonsament generalitzat del sector malda ara per sobreviure mentre directius i plantilla litiguen al jutjat
La plantilla, tipa de no cobrar, ha presentat una demanda per ser acomiadada
La pàgina web de l'empresa tèxtil Grober està inoperativa. Sobre el fons blanc i mut de la pàgina tan sols hi destaca un 1890 que simbolitza l'any de fundació de la companyia i, just a sota, hi una única frase que, escrita en català, castellà i anglès, informa: “Estem treballant en la nova pàgina web, gràcies per la vostra atenció.” Si es truca al número de telèfon que correspon a la centraleta, una veu confirma que “de moment” l'empresa segueix operativa. No són, però, aquests que vivim, els millors dies per a una firma que durant anys va poder presumir d'haver estat capaç de sobreviure a la desfeta que va enterrar el sector tèxtil del país.
Grober, nascuda a Girona i posteriorment traslladada al municipi proper de Bescanó, ha fabricat diversos articles per a la indústria tèxtil. Botons, teles, elàstics, teixits i cordons per a diversos usos (des dels cordills que aguanten les acreditacions que es pengen al coll els assistents a congressos i conferències, fins a peces molt específiques per a la indústria de l'automòbil) formen part del catàleg d'una companyia que ha tingut en la diversificació un trumfo per guanyar la partida a les vaques magres.
En temps de bonança, de la Grober en sortia una producció anual de 180 milions de metres lineals de cintes (una distància equivalent a recórrer el trajecte entre Santiago de Xile i Tòquio deu vegades), però des de fa uns anys l'empresa té problemes econòmics i ha anat reduint la plantilla i adoptant mesures correctores per sortir del pou.
Tensió.
En una situació que es pot qualificar de poc habitual, la plantilla ha demanat a la direcció un acomiadament massiu. Els treballadors al·leguen que, tips de no cobrar, volen que l'empresa els despatxi per poder percebre l'atur.
El jutjat social número 3 de Girona és qui va rebre la demanda d'acomiadament col·lectiu presentada per pràcticament la totalitat del personal de la Grober –prop d'una vuitantena de treballadors–. Els demandants mantenen que l'empresa té endarrerides diverses mensualitats i consideren que ser acomiadats és la millor solució per, com a mínim, poder tenir algun ingrés, a través de les indemnitzacions i l'atur. El personal ha acabat llençant el barret al foc perquè, diuen, no entren comandes i pràcticament ja no es treballa pel fet d'haver entrat en preconcurs de creditors.
L'empresa, que el mes d'abril passat va presentar un ERO per a 24 persones, considera que la demanda dels treballadors només persegueix aconseguir indemnitzacions de fins a 45 dies per any treballat a través del fons públic i que es tracta d'una maniobra per pressionar l'actual direcció i forçar-la a dimitir. Directius de la companyia s'han queixat de l'immobilisme de la plantilla per, assenyalen, haver-se negat a negociar una rebaixa salarial que era important per garantir la viabilitat de la fàbrica. En aquesta línia, l'advocat de la Grober va posar de manifest als jutjats que l'empresa és viable, que té capacitat per refinançar el deute i per ser capaç d'abonar els sous que es deuen.
A la Grober els fils estan més enredats que mai.
L'agonia d'un gegant
La Grober va prendre el nom de la família italiana que a les acaballes del segle XIX va fundar la firma, però a la Girona d'aquells temps no calia especificar: “treballar a la fàbrica” era sinònim de treballar a la Grober, segons explica el fons documental Pedresdegirona.com.
La importància de la fàbrica era notable no només a Girona, sinó també en municipis veïns com ara Salt i Sarrià i, després de la Guerra Civil, hi havia més de 1.600 treballadors ocupats en la immensa factoria que abarrotava el cor del barri del Mercadal.
Als anys setanta, desapareguts ja els Grober, la propietat va passar a mans del grup Castells, i es va efectuar una reducció de plantilla a base de jubilar anticipadament els treballadors més grans. Va ser llavors quan es va prendre la decisió de traslladar la fàbrica a Bescanó.
Grober havia començat amb la fabricació de cordons, cintes, elàstics i trenes, però va saber anar evolucionant i va ampliar el seu ventall de productes fins a arribar a produir, sempre partint del fil, components per a la indústria del calçat i per al disseny de barques i peces per a cotxes. Fa anys Grober va obrir una planta a Mèxic i havia parlat de la possibilitat d'obrir-ne una altra a la Xina, però ha acabat batallant per no tancar la de Bescanó.
Quan van començar a anar mal dades, el conseller delegat, Lluís Carbonell, reivindicava el dret de la Grober a recuperar part de la seva esplendor: “Ara és el moment que els municipis, els polítics i els bancs donin suport a les empreses.”
Però l'empresa que un dia va ser un imant per reclutar treballadors ha acabat veient com l'afany no és per entrar-hi sinó per marxar-ne.
Les betes i els fils de la Grober s'enreden
