opinió
Cal passar al primer pla
la principal referència
de la legislació i la política econòmica; sense les pimes el nostre país no tindrà futur
Aquests dies es comenten les recents mesures del govern central d'impuls al creixement econòmic, així com la propera reforma fiscal, que serà aprovada ben aviat. En aquestes iniciatives, les pimes i els autònoms no han rebut tota l'atenció i la prioritat que mereixen. Malgrat que representen el 70% de l'ocupació i vora el 65% del valor afegit, aquest col·lectiu d'empresaris no acaba d'inspirar les darreres reformes.
La reforma fiscal que preveu el govern central rebaixarà els tipus impositius, però no sembla que incideixi en l'allau de formalitats, impresos, estadístiques, declaracions i inspeccions que afecten les pimes de manera desproporcionada. En l'impost de societats, demanem que la reforma fiscal prevegi una baixada per a les pimes del 25% al 20%, ja que, si no es du a terme i s'eliminen les deduccions, com s'ha anunciat, les pimes podrien pagar més impost que fins ara i, fins i tot, més que les grans empreses.
Al mateix temps, els canvis anunciats en la normativa concursal tampoc preveuen mesures per a les pimes molt endeutades, com sí que es fa amb les empreses grans que tinguin el mateix problema. Tot i les intencions de la CEE, que para especial atenció a les pimes que estiguin en situació preconcursal o concursal.
En canvi, les grans empreses continuen tenint toleràncies importants en el nostre marc normatiu. Per exemple, les societats cotitzades de l'Íbex 35 paguen a 171 dies de mitjana, quan la llei preveu un màxim de 60. Empreses que no tenen cap excusa per pagar en els terminis legals. Esperem que el règim sancionador per a les empreses moroses s'implementi amb celeritat, tal com s'hi va comprometre el ministre d'Hisenda amb Pimec. Igualment, la contractació pública continua afavorint les grans corporacions, sobretot amb seu a Madrid. Al cap de sis anys de l'esclat de la crisi financera, les pimes i els autònoms pateixen més la restricció de crèdit que les grans empreses i administracions públiques. Per primera vegada, el BCE ha pres una mesura en aquest sentit, conscient que sense finançament a les pimes no hi haurà reactivació econòmica. Esperem que funcioni.
Probablement, no hi hauria pimes si les grans empreses ho fessin tot bé, però la realitat econòmica imposa un teixit dinàmic de petits negocis, que són majoria i als quals s'han d'orientar les administracions. Les pimes han d'esdevenir la principal referència de la legislació i la política econòmica. Sense pimes i autònoms el nostre país no tindrà futur i no és comprensible ni recomanable que els nostres governants segueixin legislant i actuant d'esquena a aquesta majoria.