Els establiments de restauració de la Costa Daurada noten una baixada de la rendibilitat
En algun cas, aquesta temporada els restaurants han fet reajustaments a la baixa en els preus, de fins al 5%
Tot i que s'esperen els resultats definitius de la mitjana de clients i de la facturació que han recaptat durant els mesos de juny, juliol i agost els restaurants de la Costa Daurada, des del sector es qualifica la temporada alta de «bastant dolenta». Francesc Vives, secretari general de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la demarcació de Tarragona, especifica que la rendibilitat dels negocis ha baixat, i que aquesta temporada hi ha hagut una proliferació de menús i una retallada en els preus –de fins a un 5%–, mentre que, en canvi, «les despeses que han d'afrontar els amos dels negocis no es redueixen». «Els restaurants no són aliens a la crisi. D'altra banda, tot i que molts cops no es poden homogeneïtzar les tendències d'un establiment amb les d'un altre, en general també hi ha hagut una davallada del nombre de contractes laborals».
Canvi en els costums
Des de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria s'analitzen quines zones del territori n'han sortit més malparades i, al contrari, quines han aguantat bé: «Per ara, per exemple, m'han comentat que als restaurants de prestigi de Cambrils els ha anat satisfactòriament la temporada.» Amb independència dels resultats particulars, però, el col·lectiu està a l'expectativa de saber si hi ha un possible canvi de costums en els turistes. Un d'aquests canvis, sense anar gaire més lluny, és el fet que la majoria dels responsables dels restaurants consultats han afirmat que els mesos forts de vacances han vist passar bastants turistes que portaven el menjar preparat, com a sistema d'estalvi. També com una de les tendències curioses, Vives especifica que als restaurants del Serrallo de Tarragona mantenen una clientela molt nombrosa en els dinars, i que fins i tot hi ha dies que la doblen en comparació amb la temporada passada, mentre que les nits són fluixes, sobretot les del cap de setmana.
«La baixa no és brutal»
Un turisme principalment familiar és el que es concentra a la platja Llarga de Tarragona. En aquest preuat punt costaner de la ciutat, s'hi troba el restaurant Tòful de Mar. El seu encarregat explica que aquesta temporada d'estiu han notat una «petita davallada» del nombre de clients, de l'entorn del 15%: «La baixada no ha estat brutal. Tot i així, on som també és cert que es veuen passar bastants turistes que s'emporten el menjar fet a la platja.» Reconeix, a banda, que normalment no omplen totes les taules, però que, malgrat això, no es poden queixar, ja que al migdia tenen «una ocupació diària del 90%».
Pel que fa a la tipologia dels visitants, l'encarregat del Tòful de Mar matisa que la platja Llarga té un turisme «molt veïnal»: «Vénen principalment els residents de les urbanitzacions Boscos i Cala Romana, i també els veïns del centre de la ciutat. Mai no ha estat una platja de masses. És per això que gran part dels clients amb què comptem són coneguts.» Els que opten per anar a aquest restaurant tenen a la seva disposició els plats de la carta: «Al Tòful de Mar no fem menú. De mitjana, els àpats surten aproximadament a uns 20 euros per persona. Si parléssim de 10 euros més, hi hauria gent que s'hi repensaria, ja que, com que vénen moltes famílies, el preu potser els faria recular o no entaular-se tan sovint.»
Un 15% menys de facturació
g.p
«Aquest estiu passen molts turistes que van a la platja amb neveres i, amb bastant freqüència, ens demanen pollastres per emportar.» Així ho afirma Xavier Navarro, responsable del restaurant Girasol, situat a primera línia de mar de Salou. La baixada de la clientela ha fet que durant els mesos forts de vacances en l'establiment hagin facturat d'un 15 a un 20% menys que l'any passat: «Durant el 2008, a l'hora de dinar havíem arribat a servir fins a 70 menús. Enguany, estem entre els 30 i els 50 diaris.» Navarro afegeix, a més, que el fet que els turistes s'hagin estret la butxaca no ha anat lligat a un augment del cost del menú, ja que el manté al mateix preu que l'any passat, a 11 euros. El que sí que ha variat a l'establiment és que hi ha hagut una retallada de la plantilla, ja que aquesta temporada són 4 persones menys que a l'anterior.
«Abans no hi havia taula per tothom»
g.p
Xavier Musté, el propietari del Mirall d'Estiu, un restaurant de caràcter familiar ubicat a la platja Llarga de Tarragona, destaca que aquest any no li va malament, ja que, tot i la crisi, a la zona on hi ha l'establiment «hi continua havent molta demanda». La diferència amb temporades anteriors és que abans havia de dir a alguns clients que no els podia atendre perquè ja ho tenia tot ple: «Havíem deixat d'agafar 10 taules, mentre que ara no hi ha turistes que se'n quedin sense, si bé continuem fent complet.» Els dinars, a banda, són els que tenen més sortida, mentre que els sopars són més fluixos, però això no és cap tendència que hagi variat, sinó que Musté recalca que en el seu restaurant «sempre hi ha hagut aquesta tònica». I finalment, pel que fa al personal de treball, tampoc ha hagut de prescindir de ningú i, igual que el 2008, són 35 empleats.
Les cases rurals de l'Ebre concentren sobretot clients els caps de setmana
g.pLa tranquil·litat, el tracte proper en els establiments i la possibilitat de descobrir nous paratges naturals són alguns dels molts puntals del turisme rural. La campanya estiuenca d'enguany, però, està sent complicada al sud de Catalunya. Albert Hernández, president de l'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre, argumenta que el juliol, entre setmana, els clients només van ser «testimonials»; i, fins i tot el cap de setmana, van tenir «una ocupació que no va superar el 50%».
Hernández insisteix que el mes d'agost ha anat millor, però que els han continuat ajudant els clients que fan estades de cap de setmana, fet que els ha permès arribar a una mitjana d'ocupació del 70%. Un dels destins que tradicionalment concentra més turistes és Poble Nou del Delta, si bé enguany aquí s'han escurçat les estades: «Altres anys, els clients agafaven setmanes senceres, mentre que ara molta gent agafa 2 o 3 dies.» Paral·lelament, que s'hagi reduït la permanència no s'explica per un augment en el nombre de preus, ja que Hernández conclou que fa 2 o 3 anys que no s'han modificat.
