Preocupació per la fi de dues plantes de purins d'Osona
Els ramaders busquen solucions, com ara el transport a altres zones
Existeix un projecte de planta a Vic
La Generalitat va aprovar el primer programa de gestió de dejeccions ramaderes el 23 de desembre de l'any 1996. Divuit anys més tard, encara no s'ha completat. Una directiva europea que vetlla per la no contaminació de les aigües subterrànies en va ser la causa. Amb l'ampliació de bestiar a les granges i l'augment de caps de porc van augmentar també els metres cúbics de purí. Lògic. Ara bé, el purí, com a nitrat que servia per fer créixer cereals, es llençava igualment als camps. Tant era si n'hi havia de més o si s'escolava cap avall contaminant. Això va portar a la contaminació de gairebé el 100% de les fonts de la Plana de Vic i, amb els anys, d'algunes de fora, situades al Cabrerès o el Lluçanès. Quan les fonts van estar contaminades, aquestes zones van ser anomenades vulnerables i, per tant, es va decidir que se'n podia llençar només una quantitat concreta: 170 metres cúbics per hectàrea. Tot plegat va portar a aprovar el 3 d'abril de l'any 2000 un pla de prevenció i correcció de contaminació de nitrats. I, a partir d'aquí, nous decrets. Però catorze anys després, la solució no ha arribat.
Les dues plantes de desimpacte de purins que es van fer –el 1999 i el 2002– amb un sistema de cogeneració que depenia de les primes van semblar l'inici de la solució. Van venir intents col·lectius fallits i, alhora, alguns ramaders van optar per solucions individuals. Aquest 2014, la de les Masies de Voltregà acabava la concessió que tenia de quinze anys i, probablement, hauria tancat igual, però no la de l'Esquirol. Per tant, el tancament a destemps obre una nova etapa en la gestió dels purins. Des de l'ADAP, l'associació d'empreses que gestionen les plantes a tot l'Estat espanyol, no s'han pronunciat, més enllà de concretar el tancament i lamentar que el Ministeri no hagi escoltat la seva proposta de reduir gradualment les aportacions públiques. El seu president, Josep Capdevila, ha explicat que l'ordre fa “absolutament inviables les plantes de purins”. I és que, amb la nova ordre i sense la prima, els ramaders passaven de pagar al voltant de 4 euros per m3 a 50 euros per m3. Les plantes donaven feina a 40 persones.
Cas per cas i un projecte de planta
El subdirector general d'Agricultura, Josep Gòdia, admet que la situació no és gens positiva. Assegura que “encara hi ha marge per tenir el suc a les basses de cada explotació que permeten emmagatzemar fins a 8 mesos el purí”.
El pla de ruta es manté en el control d'explotació per explotació. “Amb el canvi d'alimentació i algun transport a terres a menys de 30 quilòmetres, poden validar fins a un 30% de nitrogen.” Per altra banda, el polígon Les Casasses de Vic acollirà una planta nova. Haurà de ser econòmicament viable per ella sola, sense cap prima. A finals d'any, amb permisos, es podria aprovar el projecte.
