Economia

La pedra fa reobrir el debat de les xarxes de protecció

La pitjor calamarsada d'aquest any afecta 3.500 hectàrees de tretze municipis lleidatans

Les xarxes antipedra sols cobreixen un 4% dels conreus catalans

La Unió de Pagesos diu que són massa cares

Els pagesos de tretze municipis del Segrià, les Garrigues, la Noguera i el Pla d'Urgell feien ahir al matí les valoracions inicials dels danys de la pitjor pedregada d'aquest any, quant a superfície afectada. Pedres d'entre un i dos centímetres van colpejar préssecs, peres, pomes, nectarines i préssecs plans, en plena campanya de recol·lecció o a punt d'iniciar-se. La desolació dels camps ha fet reobrir el debat sobre la necessitat d'implantar sistemes de protecció contra les tempestes.

Les afectacions d'aquesta última pedregada van des del 20% de la collita, a municipis com ara Aitona i Juneda, fins a la pèrdua total en finques de Torres de Segre, Sunyer i Alcarràs, segons estimacions del Departament d'Agricultura. N'han quedat perjudicades 3.500 hectàrees de conreus de fruita dolça, sobretot, però també moresc i cereal. Aquesta és la segona pedregada que castiga els conreus de la plana de Lleida en quinze dies. I la desena del 2014.

Aquest any, la meteorologia d'aquest inici d'estiu s'assembla més a la de la primavera i, amb el fruit madur després d'un juny calorós, el ritme del temps i la necessitat de la collita estan desajustats. Però el fet és que les pedregades són habituals, sobretot a la plana de Lleida, d'on surt la major part de la fruita dolça. Els catalans lideren les exportacions europees de préssec i nectarina, que han augmentat un 47% en els últims tres anys. Amb 48.000 hectàrees plantades, la fruita dolça representa un 9% del producte final agrari i n'és el sector més dinàmic darrere el porcí i l'aviram. Però, anualment, les pedregades afecten un mínim de 1.500 hectàrees, amb puntes com ara la del 2012, amb 13.000 hectàrees danyades. Després del debat encetat fa uns anys de llançar iodur de plata als núvols per desfer-los, l'administració i el sector busquen alternatives.

Tothom reconeix que les xarxes antipedra són efectives, però sols cobreixen un 4% de la producció total, encara que a Girona arriben al 40%. La conselleria d'Agricultura ha presentat recentment dos observatoris per promoure'n l'ús i estudiar-ne l'eficàcia. També ha obert dues línies d'avals a préstecs per instal·lar-les. El conseller, Josep M. Pelegrí, va insistir ahir als pagesos: “Hem de prendre tots consciència... i inculcar la necessitat que el productor tingui una major garantia que l'assegurança. I això inclou les xarxes.”

Xavier Gorgues, responsable nacional de fruita dolça d'Unió de Pagesos, explica: “Els preus de la fruita són molt dolents per la pressió de la distribució. El préssec es carrega a uns 30 ct/kg i produir-lo costa 20 ct/kg.” En els costos s'inclou l'assegurança: “S'ha apujat un 20% i ja fa diversos anys que puja. Et condemnen a no assegurar. I al Pla d'Urgell encara esperem els pèrits de la pedregada de fa quinze dies.” El peritatge i el cobrament depenen del consorci públic Agroseguro, que en determina les condicions. Gorgues hi afegeix: “Les xarxes són bones, però la inversió és d'entre 15.000 i 17.000 euros/ha.” Part dels préssecs malmesos dimecres es vendran a 2 cèntims per fer-ne suc.

LA XIFRA

17.000
euros per hectàrea
pot arribar a costar la instal·lació de les xarxes per protegir les collites de les pedregades.

LA XIFRA

13.000
hectàrees van rebre
danys per pedregades el 2012. Anualment, afecten un mínim de 1.500 hectàrees.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.