El sector carni creix i arriba a l'àsia
Mentre a Espanya les xifres cauen a nivells de l'any 2009, la producció catalana augmenta
10 vegades més
que l'espanyola
Prodeca és una empresa pública que s'encarrega d'oferir a la indústria alimentària catalana serveis de promoció comercial exterior i suport al procés d'internacionalització. Està adscrita al departament de la Generalitat on es gestionen els assumptes d'agricultura i alimentació i, per tant, amb suposat coneixement de causa assegura que “la indústria càrnia és el principal sector agroalimentari de Catalunya, amb uns ingressos d'explotació que superen els 4.000 milions d'euros, i unes vendes netes de més de 3.600 milions d'euros”. En el mateix context afegeix que el sector carni dóna ocupació a 21.000 persones i que Catalunya exerceix una posició de lideratge en el conjunt de l'Estat espanyol.
L'informe econòmic anual de la Federació Catalana d'Indústries de la Carn (Fecic) confirma el paper protagonista que té a l'Estat l'activitat càrnia catalana i posa en relleu que, també en aquest terreny, hi ha diferències entre el que passa a una banda i a l'altra del riu Sénia. Queda palesa una “divergència de la producció entre Espanya i Catalunya” perquè, mentre que a l'Estat espanyol la producció acusa una tendència a la baixa, a Catalunya la corba dibuixa una trajectòria alcista.
En concret, en clau espanyola s'encadenen dos exercicis de davallada i el 2013 s'observa una reducció del -1,02% de la producció de carn de les diferents espècies, cosa que representa 57.279 tones de menys en comparació amb el 2012. En números totals la producció queda lleugerament per sobre dels 5,5 milions de tones, el pitjor índex des de l'any 2009. Aplicant-hi la lupa, s'aprecia que el porcí (principal variable productiva amb un pes del 62% sobre el total) cau un -0,7%, que el vacum perd un -1,59%, que també la carn de xai perd un -2,3% i, encara en major mesura, la carn de cavall baixa fins al -26,2%.
País carnívor.
Les xifres atorguen a Catalunya un 35,8% sobre el total de la producció càrnia de l'Estat espanyol i desvelen una creixent puixança catalana perquè l'any 2011 el pes era del 34,1%. La Fecic posa de manifest que si la lectura se centra exclusivament a analitzar el comportament de la carn de porc, la quota de protagonisme s'engreixa fins sl 44,8% del total de la producció a l'Estat.
Porcs amb passaport.
La doble aposta que suposa tenir fe en la rendibilitat del porcí, per una banda, i la confiança que el mercat exterior representa una excel·lent oportunitat de negoci, per l'altra, ha estat la fórmula de l'èxit del sector carni català. “A la resta de l'Estat la producció està orientada a satisfer el consum intern i, en canvi, nosaltres tenim empreses que tenen el 80% o el 90% de la seva producció orientada als mercats internacionals”, explica Collado. Detalla que “la demanda externa és el que estira la producció perquè el consum intern està estancat, en recessió. L'orientació internacional sí serveix per obrir mercat i això ho van saber intuir molt bé les empreses. Van veure limitacions en el mercat intern perquè el consum de carn per càpita ja era molt elevat i les capacitats de creixement limitades. Entre 2009 i 2013 les operacions d'exportació han crescut més de 200.000 tones, mentre que a Espanya l'increment ha estat de menys de 20.000 tones”.
El secretari general de la Fecic es refereix al salt internacional fet pel sector porcí, que el 2009 venia a fora 730.000 tones i l'any passat va exportar-ne 837.000. A Espanya la reestructuració exportadora ha estat menor perquè entre 2009 i 2013 hi ha una diferència de només 19.000 tones (de 383.000 tones s'ha passat a 402.000).
Ara bé, no tot són flors i violes quan es vol vendre a fora perquè el 2013 representa una petita sotragada enmig la tendència alcista registrada des de 2009. Les exportacions catalanes van desaccelerar-se un -5,4% respecte al 2012 (també a Espanya va haver-hi una caiguda del -4,3%). La Fecic ho atribueix a un fet circumstancial, com és el “tancament del mercat rus”. Rússia va començar per no comprar carn procedent del Brasil i els Estats Units, al·legant un augment dels preus, però el vet comprador també es va fer extensiu a productes provinents de la Unió Europea, una mesura de pressió davant de la posició de la UE en el conflicte de Rússia amb Ucraïna.
Més enllà de les conclusions que en tregui la Fecic, carregar tota la culpa al vet rus grinyola quan s'observa que Rússia només representa un 4% de les exportacions de carn catalana. El mercat rus, de fet, està a la cua de les vendes a l'exterior, al darrere de compradors com el Japó, Polònia o el Regne Unit. Un rànquing de vendes que lideren França (42%), Itàlia (15%), Alemanya (9%) i la Xina (un 6%). Precisament la Xina (vegeu peça) és un dels objectius marcats amb vermell pel potencial comprador que té.
Per altra part, es dóna la circumstància que la dinàmica exportadora alcista sí es conserva en el vacum. Les vendes a l'exterior de carn de vedella creixen per tercer any consecutiu i marquen un augment interanual del 12,3%. L'embranzida fa repuntar un 0,5% els sacrificis de bestiar a Catalunya, mentre que a Espanya segueixen caient un -3,8%.
Tranquil·litat aparent.
Més preocupació hi ha en el sector oví. La producció de carn de xai cau en picat des de 2010 i l'any passat els sacrificis van davallar un -8,7%. Josep Friguls és el president d'Anafric, una associació que reuneix 200 empreses del sector carni i que, per volum de producte, és l'associació més representativa en oví i cabrum a àmbit estatal. Fríguls exposa que la producció de carn de xai “està estancada”. Explica que “s'associa a un producte de luxe perquè és una carn més cara. En una situació de crisi econòmica el consumidor conclou que la carn de xai no és una prioritat i opta per d'altres més econòmiques, com la carn de porc i el pollastre”. Carolina Cucurella, responsable de l'àrea tècnica de l'associació, corrobora la limitada presència que té en les llars la carn de xai: “Té una penetració d'un 17% i, en canvi, el porc deu vorejar el 98%.” L'exportació (Itàlia, França i Tunísia són receptors de xai fresc) és la taula de salvació a la qual es vol aferrar aquest sector, però l'endarreriment que arrossega és un element penalitzador.
1.984.675
És el total de la producció càrnia que es va registrar a Catalunya l'any passat. Representa un increment de l'1,96% respecte a l'any anterior. L'exportació alimenta el sector i li fa mostrar un comportament divergent amb Espanya, on la producció encadena dos exercicis de caiguda i l'any passat va perdre un -1,02%.
El negoci de sadollar la gana del gegant xinès
Estrènyer llaços amb la Xina, un mercat devorador de carn de porc, és clau per consolidar el creixement exterior del sector carni català. A dia d'avui la Xina en compra 55.300 tones cada any i ja ha esdevingut el principal mercat fora de la Unió Europea. Les relacions catalanoxineses no s'aturen perquè les operacions de venda registren una taxa de creixement del 10% anual.
Les despulles (fetges, orelles, peus, etc.) troben una fàcil penetració en el mercat xinès. Explica Josep Collado, de la Fecic: “A casa nostra són peces de poc valor comercial però per ells són més apreciades.” Destaca l'oportunitat que això suposa per al sector carni: “L'estratègia és entrar en els mercats on cada producte tingui més valor comercial. Si et limites a quedar-te aquí, aquestes peces només les pots vendre com a menjar per a gossos, per fer pinsos, però en canvi, trobar un mercat òptim per a cada tipus de tall canvia radicalment el compte de resultats d'un escorxador.”
En el marc del 20è Congrés Mundial de la Carn, celebrat el mes passat a Pequín, el president de la Fecic, Jaume Blancafort, va signar un acord de col·laboració amb el president de la China Meat Association (CMA) per intensificar les relacions comercials i els contactes empresarials.
