Economia

Habitatge

El luxe no nota la crisi

HABITATGES

Un estudi de la taxadora Tinsa assenyala que la compravenda d'habitatges de luxe no nota la crisi

Constata que els principals compradors són de fora, sobretot francesos i belgues, seguits d'alemanys i russos

S'Agaró, Platja d'Aro, Llafranc i Cadaqués són les poblacions que generen més interès

El 90% dels compradorsdels habitatges de luxe
són estrangers,
segons l'informe de Tinsa

Que l'activitat immobiliària ha baixat en picat aquests darrers anys per culpa de la crisi ja no és novetat per a ningú. Ens ho han explicat per activa i per passiva i ho hem pogut comprovar només passejant per les ciutats. És evident, si hi ha crisi, el primer sector que se'n ressent és el de la construcció. Segons l'informe de la taxadora Tinsa del segon trimestre d'aquest any, a la Costa Brava nord, que situen entre Sant Feliu i Portbou, “la dèbil demanda no invita a fer-hi promocions”. “No s'observa que s'hi reprenguin promocions, han estat paralitzades perquè es considera que la demanda continua sent molt baixa. Excepte en algun cas aïllat d'habitatge unifamiliar, no hi ha nova construcció”, sentencien.

Hi ha una part, però, que són els habitatges de luxe, situats en zones premium, que la crisi no ha afectat tant. I no els ha afectat perquè, segons Tinsa, el 90% dels compradors són estrangers: els francesos i belgues representen entre el 60 i el 70% dels clients dels habitatges d'alt nivell. Els segueixen alguns alemanys, russos i habitants dels països de l'est d'Europa, que es concentren en punts molt concrets de Platja d'Aro. “Aquí juga un paper destacat la zona de S'Agaró, la ubicació més exclusiva de la zona”, afirma l'informe de Tinsa, i ho justifica dient que aquesta zona “està plena d'habitatges unifamiliars de compradors amb poder adquisitiu molt alt, especialment russos”. També generen molt d'interès Platja d'Aro, Llafranc i Cadaqués, segons explica el portal immobiliari Habitaclia.com. En aquestes zones els clients tenen un poder adquisitiu molt alt i cerquen cases unifamiliars “amb jardí i piscina”, a primera línia de mar.

A la Costa Brava sud, “els francesos i alemanys s'obren pas entre el comprador rus”, explica Habitaclia. Als municipis de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar, només l'habitatge molt ben ubicat, en general a primera línia de mar, d'alta qualitat i en bon estat ha aguantat relativament bé la caiguda de preus perquè els compradors d'alt poder adquisitiu “no han viscut la crisi com les classes populars”.

Pel que fa als preus més elevats a la demarcació, segons Tinsa, són a Sant Feliu de Guíxols, 1.698 euros el m²; Calonge,1.695 euros; Lloret de Mar, 1.596 euros; Palamós,1.438 euros, i Blanes 1.397 euros. El portal immobiliari ha fet una tria de les cases més cares de la costa catalana, entre les quals hi ha una masia a Pals (20 milions d'euros) amb 20 lavabos i 20 habitacions, i una casa a Tossa de Mar (12,8 milions) amb 10 habitacions i 10 lavabos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia