Sobre el futur de Caixa Girona

Els moviments a les caixes s'estan consolidant, i el que era primer un rumor ha anat agafant cos. Pel que fa a Caixa Girona, des de la FOEG ja vàrem expressar, en un article anterior, el 7 de juliol, el nostre punt de vista. Dèiem: «Entenem que les caixes espanyoles vulguin associar-se o, fins i tot, modificar els seus estatuts per acollir noves inversions i inversors. En el cas català, ho considerem fora de lloc, almenys amb el caire d'obligatorietat que suggereixen les directrius governamentals. Entenem, així mateix, que els gestors de les caixes catalanes cerquin sinergies, tot aplegant actius, com sembla el cas de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu. Però, pel que fa a Caixa Girona, modèlica en el tractament de recursos, obra social i resultats, no veiem enlloc la conveniència de confluir amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, que tenen una situació gens equiparable a la de Caixa Girona.» I acabàvem dient: «Ens agradaria que Caixa Girona defensés la continuïtat del seu model en aquestes hores baixes de les finances.»

Ara, quan la fusió de Caixa Girona amb Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa de Manlleu ja sembla aparaulada, ens reafirmem en la nostra consideració: cal mantenir la independència de Caixa Girona i, sobretot, de la seva obra social, com sembla que ja es contempla en l'acord de fusió. Fins aquí anem bé. Però ens preocupa, i molt, l'ús que la nova entitat –que seria la tercera caixa de Catalunya i la vuitena de l'Estat per volum d'actius– pugui fer del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), oficialment concebut per fer front a les despeses derivades del procés, constituir una entitat més dimensionada i augmentar les capacitats de mercat.

Quan el juliol passat van presentar el seu projecte al Banc d'Espanya, les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu van sol·licitar ajuts del FROB per valor de 350 milions d'euros. La suma dels fons propis de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa de Manlleu i Caixa Girona voregen els 2.750 milions d'euros i la suma dels beneficis declarats, els 150 milions. Amb lògica comptable convencional, uns ajuts d'aquest import fan patir una mica per l'autonomia de l'entitat resultant. Només és una temença, però volem deixar-ne constància.

Amb tot, des la FOEG ens mirem amb molt de respecte l'operació, però continuem demanant que es preservi realment l'autonomia i la implicació amb el territori que sempre han caracteritzat Caixa Girona. Ara que sembla que la fusió és un fet, voldríem garanties sobre els compromisos assolits amb el FROB i una informació fefaent i detallada de les perspectives futures de l'obra social de la nostra caixa. Entre altres consideracions, perquè el teixit empresarial i social gironí –que tant ha fet per una Caixa Girona gran– hi tenim tot el dret.