«Serem set vegades més potents»

–«Formalment, el consell d'administració del dilluns al vespre va decidir participar-hi. Prèviament, els tècnics i la direcció, durant el mes d'agost creuen que aquesta és la millor opció i la treballen per presentar-la al consell d'administració, que és qui decideix. El consell també ho haurà d'aprovar definitivament i l'assemblea, ratificar-ho. Que quedi clar el paper de cadascú.»

–«Els directors generals, com és la nostra obligació, tenim moltes ocasions, reunions, per parlar i d'aquests temes n'hem parlat sempre, explorant. El que passa és que, com que no hi havia fons de reestructuració ordenada bancària (FROB), no se sabien les regles del joc.»

–«Se sabia que passarien coses però estàvem tots a l'expectativa abans de prendre decisions, buscant el millor per a cadascú.»

–«Amb totes les caixes catalanes, menys amb una, ens hem assegut repetides vegades i havíem parlat de les possibilitats d'encaixar tècnicament, sociològicament, territorialment, anímicament... Perquè, en definitiva, no som les direccions les que ens integrem, ni els empleats, sinó que són els clients i les comarques.»

–«Tot el que va ser necessari.»

–«Jo he llegit i escoltat opinions de molta mena que ens influeixen però fins a cert punt perquè el consell d'administració és el que és sobirà. La decisió es pren des de paràmetres tècnics i financers. Es veuen coses que poden ser i d'altres no. I, de les que poden ser, el consell d'administració té les seves preferències.»

–«Això ho deia algú, però a mi no em consta.»

–«Crec que les declaracions dels agents socials i econòmics eren molt matisades, si es llegeixen totes. I, interpretant la voluntat del consell, de la plantilla, i sense anar en detriment de ningú, una opció tenia més preferències i simpaties. Per mida, per proximitat i per manera de fer.»

–«Hi vam anar tots dos.»

–«Com he explicat, ens trobem des de sempre i parlem de moltes coses... en terrenys neutrals. Després del FROB, ells i nosaltres ens preguntem què volem ser el dia de demà. I, deixats els sentiments, sinó prioritzant la responsabilitat empresarial, creiem que si ens federem, si anem junts, podem ser molt potents i molt importants. Sense carregar-nos res del que és nostre. Aquesta idea tan simple, degut a aquesta convergència d'interessos, creiem que ens pot anar molt bé a tots.»

–«És una caixa perquè jurídicament les federacions de caixes no estan inventades. Per tant, serem una sola caixa. Una caixa pot tenir un esperit més centralista o, com ens agrada a nosaltres, un esperit més federal i més descentralitzat. Pot donar més poder als seus territoris en obra social, amb marques que es mantinguin permanentment... Mireu: per un sentit comercial i, si em feu dir, egoista, això que fem és el que volen els nostres clients i les nostres comarques. Al final de tot aquest procés, l'objectiu és ser més grans, tenir més clients, més dipòsits... I tots aquells que pateixen, perquè ens estimen i es preocupen per nosaltres, a part de la seva adhesió, els volem poder convèncer amb arguments financers que siguin clients nostres i no d'altres entitats que no tenen cap seu o subseu ni a Catalunya ni a Girona.»

–«Això no ho sabem perquè ara iniciem el procés, però nosaltres volem ser la tercera caixa de Catalunya de veritat.»

–«És un procés que va en paral·lel. Però, precisament, ja que volem ser una caixa forta, creiem que podrem donar oportunitat als treballadors en noves línies de negoci. Perquè volem fer assegurances de manera molt intensa, hem de vendre immobles, volem fer banca privada... Per tant, hi haurà oportunitats de desenvolupament personal. Hi haurà prejubilacions, com és lògic en aquests processos. Però, el que es prioritzarà, és que volem fer més coses i diferents. I creiem que les podem fer.»

–«No, perquè tot just comencem.»

–«Aquest és un nom provisional. Però els experts i les agències estan, en aquests moments, buscant quina serà la millor marca.»

–«Es mantindrà a les oficines i a l'obra social. Però hi haurà una segona marca complementària perquè els nostres clients de Lleida, Tortosa o altres llocs, quan estiuegin a Girona, sàpiguen que som la mateixa empresa.»

–«En els propers mesos tot serà igual perquè caldrà materialitzar-ho i posar-ho en marxa. Després s'haurà de notar a fi de bé, sobretot si ho comparem amb l'alternativa de quedar-nos com estàvem. Tindrem una capacitat financera set vegades més gran; serem set vegades més potents. Podrem accedir als mercats internacionals de capital i de recursos propis amb el cap alt, que ara se'ns faria cada cop més difícil perquè el món ha canviat. La vuitena caixa de l'Estat pot sortir a mercats a preus més baixos. Tindrem més capacitat, tindrem més infraestructura, tindrem informàtica més potent per donar millor servei. I, amb un afegit, la voluntat és triar el millor de cada casa. Som quatre entitats potents i si sabem seleccionar allò que cadascú fa més bé, crec que pot donar un resultat molt bo.»

–«Sabeu que els tipus d'interès van lligats al Banc Central Europeu. I, si els apuja, els apujarem.»

–«En aquest sentit, sí que tindrem la força per oferir les millors condicions perquè la nova caixa serà molt més eficient.»

–«Aquesta operació precisament la fem perquè les caixes volem seguir sent caixes tota la vida. Si no féssim això, potser sí que estaríem exposats a algun eventual risc. La potència, la força, d'aquesta fusió, fa que aquesta eventualitat estigui encara més descartada: ara hi ha garanties perquè no passi, per seguir sent caixes d'estalvi sense perdre la naturalesa jurídica i la funció social que ens caracteritza. Hi ha una metamorfosi per fer més bé allò que fèiem.»

–«En els òrgans de govern hi estaran representades les caixes fundadores. A partir d'aquí no hi ha ni una línia escrita.»

–«Aplicant-se criteris lògics, els directors generals estarem a primera línia, però el dibuix concret ja es veurà i s'entendrà perfectament en el seu moment.»

–«No hi ha res tancat. Aplicarem la lògica, la proporcionalitat i el respecte.»

–«No ens hem plantejat aquesta eventualitat. Creiem que no ha de passar.»

–«Haurem de fer un procés d'homogeneïtzació de les oficines, de la mateixa manera que els nostres clients de Terrassa podran ser atesos per les antigues oficines de Caixa Terrassa. Serà un procés tecnològic d'homogeneïtzació.»

–«S'està calculant però tot just hem començat a fer camí. El cost de les prejubilacions serà una part significativa, però n'hi haurà d'altres.»

–«Tenen a veure amb el sanejament d'actius i el que és propi d'aquesta operació.»

–«Exactament, en els consells de Caixa Girona es decidirà.»

–«Amb fusió o sense fusió l'obra social tindrà els recursos que tindrà, que seran molt menors que en anteriors exercicis a causa de la crisi. Caldrà prioritzar: Cap Roig té uns valors importants però el consell d'administració haurà de decidir la distribució de l'obra social de l'any vinent.»

–«També seria bo mantenir-lo si l'acceptació és bona. Els números seran el gran condicionant. Però aquest grup, perquè és molt potent, a Terrassa hi té un festival de dansa i de música molt important; a Sabadell també hi ha activitats destacades...I el que acabem de dir de Caixa Girona, per alguna cosa som la tercera caixa catalana: a part de tenir números, tenim activitats culturals i assistencials, molt significatives i que són molt potents.»

–«Evidentment. És més, entrar en aquest procés ens dóna garantia de poder tenir un mínim d'obra social amb independència dels resultats. El suport especial del Banc d'Espanya fa que l'obra social ja pugui tenir uns mínims molt acceptables que en altres casos no seria possible. El FROB té unes obligacions i uns compromisos. Si l'evolució és l'esperada, l'obra social pot tenir un tractament especial.»