El tèxtil torna a l'aula

El tèxtil no és el que era fa uns anys al Maresme, però encara hi té un pes important. Des del gremi tèxtil el president de la patronal Asegema, Paulí Aluart, manté que hi ha unes 500 empreses a la comarca vinculades al sector del gènere de punt. Una bona part fa anys que s'hi dediquen i es troben ara amb la dificultat de trobar personal qualificat per rejovenir l'empresa. “On faig les pràctiques, ara no troben ningú de patronista i la que confecciona també s'ha jubilat.” Aquesta és la realitat amb què s'ha trobat Carmen Felipe, una de les alumnes del grau mitjà de confecció i moda que des de l'any passat es fa a l'escola de teixits de Canet de Mar. Amb només 17 anys, ha volgut iniciar-se en un món desconegut però on està convençuda que té molt futur per córrer. Compagina la formació a Canet amb la feina a una firma de bany de Barcelona i té clar que continuarà estudiant el grau superior que es fa a Terrassa. “Estic en una empresa familiar on dissenyen i fan produccions curtes de bany. Un dia poso folres i l'altre clavo etiquetes, tenen molta paciència”, explica. Si fan bé la seva feina, els alumnes tenen l'esperança que se'ls acabaran quedant a l'empresa on fan d'aprenents.

La majoria dels alumnes no tenien coneixements del tèxtil, tot i que molts, per la importància del sector, s'hi senten vinculats. “La meva mare havia estudiat aquí ”, explica Martí Bover, que afegeix ràpidament que mai abans s'havia posat davant una màquina de cosir. Ara està apassionat amb la composició de la microfibra que centrarà el seu projecte de final de curs i que analitza a fons tant a l'escola com a l'empresa d'Arenys de Munt on treballa, especialitzada en aquest teixit. Al seu costat, la Cecília Amarat es desplaça a treballar a Mataró, precisament a l'empresa del president d'Asegema. “Fan teixits tècnics, molt específics per a la roba dels bombers i la policia. S'ha d'estar al dia de molts materials nous i per això van a moltes fires”, explica. El domini de l'anglès, com a assignatura obligatòria durant el curs, també li ha facilitat la feina.

A les instal·lacions de Canet hi ha la maquinària per aprendre les tècniques de confecció, tissatge i teixidura. Són algunes de les feines que el sector requereix coincidint amb la localització de la producció. El president del gremi està convençut que el “tèxtil de proximitat” és la solució per donar un servei ràpid i de qualitat a aquestes comandes curtes que no surt a compte portar a fer a altres països. Els empresaris són els primers interessats a fer aquesta formació a la comarca. Des de la mateixa patronal, Asegema i el centre tecnològic Cetemmsa, han col·laborat en el programa de formació. “Fem veure que amb el tèxtil fet aquí creem llocs de treball i és important recuperar la figura dels aprenents”, apunta Aluart.

A l'escola, la coordinadora dels alumnes amb les empreses, Carmen Lara, assegura que hi ha una desena d'empreses col·laboradores que tenen joves aprenents: “Allà veuen la realitat del que és la producció i quina és la feina. Molts comencen els estudis pensant a ser dissenyadors, però això és un món molt ampli.” És per això que la professora defensa la importància d'incrementar el nombre d'empreses, ja que les places s'han tornat a omplir aquest any amb 24 alumnes matriculats. “És una bona oportunitat també per als empresaris, perquè poden formar el perfil de treballadors que necessiten i oferir un futur a aquests joves”, apunta Lara. El primer any, l'alumne fa 119 hores de formació no remunerada, però l'any següent l'empresari el pot contractar per cobrar un sou per hores que al final de la seva formació, quan compleixi les 160 hores mensuals, serà d'uns 530 euros.

La nova titulació de tècnic de confecció i moda constata una necessitat del sector de trobar personal qualificat. A la universitat, l'increment també ha estat espectacular, com demostren les xifres del grau d'enginyeria en tecnologies i disseny tèxtil de Terrassa. En només quatre cursos, ha passat de 5 alumnes a 49, gràcies a la implicació del sector empresarial, que ha aportat 45.000 euros per finançar beques entre els estudiants.